Gran Casino del Foment de Terrassa
El Gran Casino del Foment de Terrassa, conegut simplement com el Gran Casino, és un edifici del centre de Terrassa (Vallès Occidental) situat al carrer de la Font Vella, protegit com a bé cultural d'interès local.[1]
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||
| Dades | |||||||
| Tipus | Edifici  | ||||||
| Arquitecte | Lluís Muncunill i Parellada | ||||||
| Construcció | 1920 | ||||||
| Construcció | Segle XX (1920-1921) | ||||||
| Característiques | |||||||
| Estil arquitectònic | modernisme arquitectura eclèctica | ||||||
| Localització geogràfica | |||||||
| Entitat territorial administrativa | Terrassa (Vallès Occidental) | ||||||
| Localització | C. Font Vella, 78. Terrassa (Vallès Occidental) | ||||||
| |||||||
| BCIL | |||||||
| Identificador | IPAC: 28069 | ||||||
| |||||||
Descripció modifica
Es tracta d'un edifici entre mitgeres de planta baixa, dos pisos i semisoterrani,[1] amb jardí a la part posterior, on hi havia una pista de ball a l'aire lliure.
.jpg)
La façana principal, que dona al carrer de la Font Vella, presenta quatre obertures per planta, formant arc rodó. La façana posterior és molt oberta, amb columnes i il·luminada per un llanternó. La façana del carrer de Sant Jaume correspon al magatzem Prat i Fills, obra de Muncunill amb projecte del 1895, que fou destruït el 1920.[1]
És interessant el vestíbul interior, amb columnes clàssiques i il·luminat per una llanterna, al qual s'accedeix per una escalinata. A l'antic saló de ball hi ha pintures de Josep Obiols,[2] que substitueixen les anteriors de Vancells i els germans Viver, malmeses durant la guerra.
Història modifica
Aquesta obra de l'any 1920 correspon a l'última etapa de Lluís Muncunill, inspirada en el classicisme noucentista, molt allunyat del modernisme imaginatiu de la primera dècada del segle.[2]
Fou construït a iniciativa de l'industrial Benet Badrinas, que va comprar diferents cases del carrer de la Font Vella en nom de la societat Fomento de Tarrasa per tal d'aixecar-hi el casino.[3] El Fomento de Tarrasa s'havia fundat arran de l'escissió del sector més conservador de l'entitat recreativa Círcol Egarenc.
L'edifici va ser decorat amb gran sumptuositat, tant pel mobiliari com pels llums, els objectes artístics i les pintures de Joaquim Vancells i dels germans Pere i Tomàs Viver i Aymerich.[3]
Aquesta entitat es va convertir en el principal lloc d'esbarjo de la burgesia conservadora terrassenca durant bona part del segle xx.[3] Era conegut com "el casino dels senyors", en contraposició a altres entitats freqüentades per la menestralia com el Casino del Comerç o l'Ateneu Terrassenc.
L'edifici ja fa temps que ha perdut el seu ús com a entitat recreativa i, després de molts anys d'estar tancat, fou rehabilitat per a usos comercials, de serveis, espectacles i restauració. Actualment està ocupat per una botiga de la cooperativa Abacus i l'enginyeria DSL Pro.
Galeria d'imatges modifica
-
Detall de la façana -
Anagrama a l'entrada -
Columnes i plafons decoratius de l'interior -
Rotonda amb angelets de l'antic saló de ball -
Detall del cassetonat del sostre -
Portal d'entrada -
El pati, antiga pista de ball a l'aire lliure -
Mosaic del pati -
Detall del mosaic del pati -
Façana que dona al pati -
Columna del pati
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
,_mosaic_del_pati,_detall.jpg)
,_fa%C3%A7ana_del_pati.jpg)
,_columna_del_pati.jpg)
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gran Casino del Foment de Terrassa |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Gran Casino del Foment de Terrassa». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 22 setembre 2014].
- ↑ 2,0 2,1 «Gran Casino del Foment». Pobles de Catalunya: Guia del patrimoni històric i artístic dels municipis catalans. [Consulta: 22 setembre 2014].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Terrassa, capital del modernisme industrial». Viquillibres. [Consulta: 22 setembre 2014].