Gran marxa triomfal
La Gran marxa triomfal (en italià «Gran marcia trionfale») fou el segon himne del Papa i la Ciutat del Vaticà, en reemplaçament de Noi vogliam Dio, Vergine Maria.
| Forma musical | himne nacional Ciutat del Vaticà  |
|---|---|
| Compositor | Viktorin Haallmayer |
Fou escrita el 1857 per Viktorin Hallmayr, aleshores director de la banda del 47é Regiment d'infanteria de línia austríac (el regiment del comte Kinsky), aquarterat als Estats Pontificis.[1][2]
La marxa fou estrenada la vesprada del 9 de juny de 1857, per a celebrar l'entrada del papa Pius IX a Bolonya. Immediatament es popularitzà i fou usada repetidament al viatge del papa a Florència i d'altres ciutats d'Itàlia central, i en el retorn a Roma el 5 de setembre de 1857. També es tocà als carrers de Roma per a celebrar els Pactes de Laterà entre el papat i el Regne d'Itàlia l'11 de febrer de 1929, i la fi de la qüestió romana.
La marxa de Hallmayr, d'estil alegre i com de vals, correspon a l'època de la seva composició, però l'Any Sant de 1950, Pius XII decideix reemplaçar-la per l'Inno e Marcia Pontificale, compost el 1869 per Charles Gounod, que presenta un estil més compatible amb el caràcter religiós.[1] La darrera interpretació oficial fou la Nit de Nadal de 1949.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Himnes pontificis i la seva història Arxivat 2012-06-16 a Wayback Machine. (en castellà)
- ↑ Història dels himnes pontificis (en italiano)
Enllaços externs modifica
- «Marcia Trionfale» (àudio). Ministeri de la defensa - Carbinieri.