Un gratacel o tocanúvols (neologisme inspirat per l'anglès skyscraper) és un edifici de moltes més plantes que la mitjana.[1] No hi ha criteri absolut o universal.[2]

Burj Khalifa, 828m (2007)

La Conferència internacional sobre recerca i pràctica d'enginyeria de seguretat anti-incendis (iCFSERP) parla de qualsevol edifici, del qual l'alçària tingui un greu impacte en l'evacuació.[3] L'Associació dels bombers americans parla de edifici de gran alçària a partir de 23 metres. La base de dades d'Emporis (1996-2021) classsificava els edificis de 35 a 100 metres com de gran alçària, o quan tenia mínimament dotze pisos. A partir de 150 metres els classifiquen com gratacels.[2] La definició fluixa fa difícil comparar estudis sobre els reptes o efectes de la construcció en altura.[4]

A mitjan segle xix, els primers tocanúvols, amb deu pisos i una quarantena de metre d'alçària, avui són nanos comparats amb les torres de més de huit-cents metres de l'inici del segle xxi. Segons Gaspar Pericay: «Des dels inicis, aquests reptes arquitectònics, alguns veritables obres d'art, han estat un símbol de poder i grandiloqüència que s'ha allunyat de la dimensió humana.»[5] Malgrat la possibilitat de l'entramat d'acer o més tard el formigó armat, sense l'invent de l'ascensor segur i elèctric per E. Graves Otis el 1854,[6] cap edifici de més de cinc o sis pisos hauria sigut comercialment interessant.[7]

L'estructura portant d'entramat d'acer durant la construcció del «Boerentoren» a Anvers (Bèlgica) el 1929

Aquesta agrupació de gratacels creen una línia d'horitzó característica de ciutats, com ara Nova York, Chicago, Panamà i Hong Kong.

Se solen construir en llocs on el sòl és car per aprofitar-ne el màxim i treure'n més rendiment. Per això, n'hi ha sovint als centres de les ciutats fora d'Europa, sobretot en ciutats en auge que no tenen poc o gaire teixit històric.

Si una certa alçària pot tenir advantatges ecològics com que permet estalviar d'impermabilitzar massa sòl, el cost energètic per construir i mantenir edificis de gran alçària esdevé alt.[8] La densificació excessiva té desavantatges.[9] Sovint és difícil i costós augmentar la capacitat dels carrers i carreteres per absorbir l'augment d'usuaris. Tot i això, davant l'escassesa de terra urbanitzable, el «model de Benidorm» s'expandeix.[10] La ciutat dispersa és més malbaratador de terreny, aigua[10] i energia i davant l'augmentació de la població arriba al límit devant els altres usos: agricultura, bosc, natura… Tanmateix, quan es tracta de gratacels d'habitatges, gairebé indispensable si hom vol respondre al dret a l'habitatge digne sense malbaratar terra arable, la influència en la salut, la salut mental i la vida social sovint roman encara una terra incognita.[11][4]

Un gratacel pesa molt, i fa menester fundacions sòlides i pregones per a aguantar el pes. Ans al contrari de la construcció tradicional, no hi ha parets de càrrega que porten el pes de l'edifici. Les parets es fixen a l'estructura de diverses formes, i no serveixen per a poc més de separar els espais de l'edifici i d'aïllar de l'exterior.

Un fenomen particular és la competició permanent entre estats i ciutats metropolitans per a qui tindrà la més grossa, sobretot en el territori asiàtic.[12] S'hi pot veure una certa hibris, com ja es veu ben descrita en la llegenda de la Torre de Babel.[13][14]

Història modifica

L'estructura més alta de l'antiguitat va ser la Gran Piràmide de Gizeh de 146 m a l'antic Egipte, construïda al segle 26 aC. No va ser superada en alçària durant milers d'anys, els 160 m de la catedral de Lincoln l'havien superat entre 1311 i 1549, abans que l'agulla central s'enfonsés. Aquest últim, al seu torn, no va ser superat fins al Monument a Washington de 555 peus (169 m) l'any 1884. No obstant això, en estar deshabitada, cap d'aquestes estructures compleix realment amb la definició moderna de gratacels.[15]

El mot «gratacel» es va aplicar per primera vegada als edificis de construcció d'estructura d'acer d'almenys deu pisos a final del segle xix, resultat dels primers edificis alts que es construïen a les grans ciutats americanes. El primer gratacel d'estructura d'acer va ser l'edifici Home Insurance, originalment de deu pisos amb una alçària de 42 m,[16] a Chicago el 1885; s'hi van afegir dos pisos ulteriorment.[6] Va ser dissenyat pel nord-americà William Li Baron Jenney.[17][18][19] Alguns apunten a l'edifici Jayne de deu pisos de Filadèlfia (1849–50) com un proto-gratacel o a l'edifici Equitable Life de set pisos de Nova York, construït el 1870, però el disseny de les estructures en limitava inherentment l'alçària. La construcció d'esquelets d'acer permet els gratacels superalts actuals. 'altre possible candidat a primer gratacel seria el New York World Building,[20][21] de vint plantes i construït a Nova York el 1890. No obstant això, per als estàndards moderns, el primer gratacel autèntic seria el Singer Building de Nova York, construït el 1908.[22][23][24]

Els gratacels construïts a Nova York durant els anys trenta de segle xx constitueixen els referents arquetípics: Empire State Building, Chrysler Building i Rockefeller Center.

 
The Empire State a Nova York

Els invents que van permetre la construcció dels gratacels van ser l'acer, el formigó armat, el cristall, la bomba hidràulica i sobretot ems ascensors. Abans del segle xix els edificis de més de sis plantes eren estranys, ja que l'alçària els feia poc pràctics. A més, els materials i tècniques per a construir un gratacel són notablement diferents dels utilitzats en edificis baixos. Els primers gratacels van aparèixer a final del segle xix a ciutats amb una densitat de població alta, com Nova York, Londres o Chicago. No obstant això, els constructors de Londres i Chicago es van trobar amb normes urbanístiques que limitaven l'altura, i a l'Europa continental va haver dubtes sobre la seguretat enfront d'incendis o estètica, i llavors, als primers anys del segle xx Nova York va ser la ciutat capdavantera amb aquesta mena de construccions.

 
El «Boerentoren» a Anvers, un dels primers gratacels europeus, construït entre 1928 i 1932

A partir dels anys 30 del segle xx, es van construir els primers gratacels a ciutats de l'amèrica llatina (Mèxic, São Paulo, Buenos Aires), Caracas també a l'Àsia (Xangai, Hong Kong). Després de la Segona Guerra Mundial la Unió Soviètica es va planificar la construcció de vuit grans torres (les Torres Stalin). La resta d'Europa va començar també a construir grans edificis, un dels primers va ser el Boerentoren (87,5m) en estil art deco inaugurat el 1931 a Anvers (Bèlgica) i durant uns pocs anys el gratacel més alt d'Europa, en una parcel·la cèntrica del barri històric, destruïda durant la Primera Guerra Mundial.[25]

A Europa, nogensmenys, l'entusiasme va ser més moderat. París per exemple, limita l'alçària a 37 metres o una desena de pisos. Per respondre a la demanda de les empreses, si ha construït des de 1958 un barri nou de gratacels, La Défense, fora del centre històric.[8] La majoria de les ciutats metropolitanes europees van seguir una política similar, excepte en Alemanya, on la destrucció massiva durant la Segona Guerra Mundial va estimular arquitectes a crear llur «ciutat ideal», no refrenats per edificis històrics i aprofitant la tabula rasa pels bombardejos per crear gratacels i autopistes penetrants fins al cor de la ciutat.[26] Altres ciutats com Brussel·les i Lieja, que no van ser gaire bombardejats, van destruir després de la guerra barris senzers per fer una ciutat «moderna» amb gratacels i amiga dels cotxes segons el model alemany[27] o novayorkès.[28]

Actualment són la Xina, els Emirats Àrabs Units i els Estats Units els països amb més nombre de gratacels i amb els gratacels més alts. A Espanya hi ha dos nuclis urbans amb molts gratacels, Madrid i Benidorm.

Avantatges i inconvenients modifica

Ecologia modifica

Economia modifica

El principal avantatge dels gratacels és el d'obtenir una gran quantitat de superfície útil en un espai de sòl reduït. El que n'explica l'interés dels promotors immobiliari.

Moltes empreses estimem més concentrar el personal i serveis en una àrea reduïda per ser econòmicament més eficient i augmentar el rendiment.[cal citació] Per les mateixes raons, la concentració d'un nombre elevat d'empreses facilita els intercanvis entre empreses complementàries. Això, evidentment, podria fer-se en edificis més baixos, però els gratacels permeten que això es fa al centre de les grans ciutats, on els mitjans de transport públic faciliten l'accés als treballadors i clients.[cal citació]

Aquesta concentració permet l'ús de mijtans de transport públic en comptes de l'automòbil individual. Relacionat amb l'anterior, els mitjans de transport verticals (ascensors i escales automàtiques) són més eficients que els mitjans de transport horitzontals (automòbils, autobusos…).[cal citació] D'aquesta forma, el consum energètic derivat del transport es redueix.[cal citació]

Hi ha inconvenients. L'alta concentració de persones exigeix grans inversions en infraestructures de transport, instal·lacions de subministrament d'aigua, electricitat, comunicacions, sanejament… El cost d'aquests equipaments recauen sovint en els poders públics i pot ser un cas de privatitzar beneficis i socialitzar les desgràcies.

Problemes tècnics modifica

  • Fer que l'aigua arribi als pisos més alts sense que explotin les canonades dels pisos més baixos.
  • Els ascensors han de ser ràpids per a no perdre massa temps. Però una acceleració excessiva pot provocar desmais. Veritables carrers verticals, n'hi han d'haver prou per a suplir un transit fluent, el que ès una pèrdua d'espai.
  • Pitjors condicions per suportar terratrèmols.
  • Un edifici alt és sensible al venti així en el càlcul de l'estructura cal tenir en compte les oscil·lacions horitzontals, tant per l'altura com pel fet que el vent creix an altura.
  • Els fonaments han d'aguantar molt de pes, i per això són molt profunds, a més han de dissenyar-se d'una forma especial per suportar els terratrèmols i les càrregues horitzontals produïdes pel vent. L'acumulació d'una gran massa en la mateixa vertical pot produir a nivell geològic desequilibris sismològics, com els esdevinguts en Taipei.[cal citació]
  • És més difícil d'evacuar en cas d'emergència com va palesar amb els Atemptats de l'11 de setembre de 2001 a Nova York. A més, la concentració d'un gran nombre de persones en un reduït espai en fan un bon objectiu per atacs terroristes.
  • Sota les altes temperatures en cas d'incendi, l'estructura d'acer perd rigidesa a partir de 300 °C i des de 750 °C ja no en té cap. En el cas de formigó armat, els diferents coeficients de dilatació d'acer i formigó poden provocar tensions i esquerdes.[29]

Torres modifica

A diferència dels gratacels les torres estàn habitades parcialment i es fan servir per a telecomunicacions, radiodifusió, mirador i, en alguns casos, restaurants. Històricament han rivalitzat amb els gratacels per a aconseguir el rècord d'altura, fet que va aconseguir la Torre CN, amb una altura de 553,3 metres fins a ser superada pel Burj Khalifa. Actualment[Quan?] la torre més alta és la Tokyo Sky Tree amb un total de 634 metres.[Cal actualitzar]

Llista dels 75 gratacels més alts del món (2020)[Cal actualitzar] modifica

Europa és absent de la llista. L'hotel Bali III a Benidorm, amb 210 metres i 52 plantes, el gratacel més alt del sud d'Europa, queda modest en aquest palmarès.[30]

Qualificació Edifici Ciutat Altura Nombre de pisos Data d'acabament de l'estructura
1 Burj Khalifa Dubai 828 m 163 2010
2 Shanghai Tower Xangai 632 m 128 2015
3 Abraj Al-Bait La Meca 601 m 120 2012
4 Ping An Finance Center Shenzhen[31] 599 m 115 2017
5 Goldin Finance 117[32] Tientsin 597 m 128 2020
6 Lotte World Tower[33][34] Seül 555 m 123 2017
7 One World Trade Center Nova York 541 m 104 2014
8 Guangzhou CTF Finance Centre[35] Guangzhou 530 m 111 2016
9 Tianjin CTF Finance Centre[36] Tientsin 530 m 98 2019
10 China Zun Tower[37] Pequín 528 m 108 2018
11 Taipei 101 Taipei 508 m 101 2004
12 Shanghai World Financial Center Xangai 492 m 101 2008
13 International Commerce Centre Hong Kong 484 m 118 2010
14 Wuhan Greenland Center[38] Wuhan 476 m 97 2020
15 Central Park Tower[39] Nova York 472 m 99 2020
16 Lakhta Center[40] Sant Petersburg 462 m 86 2018
17 Landmark 81[41] Ho Chi Minh 461 m 81 2018
18 Changsha IFS[42] Changsha 452 m 88 2017
19 Torres Petronas (2 torres bessones)[43] Kuala Lumpur 452 m 88 1998
20 Zifeng Tower[44] Nanquín 450 m 66 2010
21 Suzhou IFS[45] Suzhou 450 m 92 2017
22 The Exchange 106[46] Kuala Lumpur 445 m 95 2019
23 Torre Willis[47] Chicago 442 m 108 1974
24 Kingkey 100[48][49] Shenzhen 442 m 100 2011
25 Guangzhou International Finance Center[50] Guangzhou 440 m 103 2010
26 Wuhan Center[51] Wuhan 438 m 88 2019
27 111 West 57th Street[52] Nova York 435 m 84 2020
28 One Vanderbilt[53] Nova York 427 m 58 2020
29 432 Park Avenue[54] Nova York 426 m 85 2015
30 Marina 101[55] Dubai 425 m 101 2017
31 Trump International Hotel and Tower[56] Chicago 423 m 98 2009
32 Jin Mao |[57] Xangai 421 m 88 1999
33 Princess Tower[58] Dubai 414 m 101 2012
34 Al Hamra Tower[59] Al-Kuwait 413 m 80 2011
35 International Finance Centre[60] Honk Kong 412 m 88 2003
36 Haeundae LCT The Sharp[61] Busan 412 m 101 2019
37 Nanning China Resources Tower[62] Nanning 403 m 85 2019
38 China Resources Headquarters[63] Shenzhen 393 m 68 2018
39 23 Marina[64] Dubai 392 m 88 2012
40 CITIC Plaza[65] Guangzhou 390 m 80 1996
41 Shum Yip Upperhills Tower 1[66] Shenzhen 388 m 80 2020
42 30 Hudson Yards[67] Nova York 387 m 73 2019
43 PIF Tower[68] Riad 385 m 72 2019
44 Shun Hing Square[69] Shenzen 384 m 69 1996
45 Eton Place Dalian[70] Dalian 383 m 80 2015
46 Logan Century Center 1[71] Nanning 381 m 82 2018
47 Burj Mohammed Bin Rashid[72] Abu Dhabi 381 m 88 2014
48 Empire State Building[73][74][75][76][77] Nova York 381 m 102 1931
49 Elite Residence[78] Dubai 381 m 87 2012
50 Central Plaza[79] Hong Kong 374 m 78 1992
51 Bashnya Federatsiya[80] Moscou 374 m 98 2016
52 Dalian International Trade Center[81] Dalian 370 m 86 2019
53 Address Boulevard[82] Dubai 370 m 72 2016
54 Golden Eagle Tiandi Tower A[83] Nanquín 368 m 76 2018
55 Bank of China Tower[84][85][86] Hong Kong 367 m 72 1990
56 Bank of America Tower[87] Nova York 366 m 56 2009
57 Vista Tower[88] Chicago 363 m 101 2020
58 Almas Tower[89] Dubai 360 m 68 2008
59 Hanking Center Tower[90] Shenzhen 359 m 65 2019
60 Gevora Hotel[91] Dubai 356 m 75 2017
61 JW Marriott Marquis Dubai (2 torres bessones)[92] Dubai 355 m 82 2012
62 Emirates Office Tower[93] Dubai 355 m 54 2000
63 Raffles City Chongqing (2 torres bessones)[94] Chongqing 355 m 79 2019
65 Torre OKO[95] Moscou 354 m 85 2015
66 The Marina Torch[96] Dubai 352 m 86 2011
67 Forum 66[97] Shenyang 351 m 68 2015
68 The Pinnacle[98] Guangzhou 350 m 60 2012
69 Xi'an Glory International Financial Center[99] Xi'an 350 m 75 2019
70 Spring City 66[100] Kunming 349 m 61 2019
71 Tuntex Sky Tower[101] Kaohsiung 347 m 85 1997
72 Shimao Hunan Center[102] Changsha 347 m - 2019
73 Aon Center[103] Chicago 346 m 83 1973
74 The Center[104] Hong Kong 346 m 73 1998
75 Neva Towers[105] Moscou 345 m 79 2020

Nous gratacels modifica

S'han presentat propostes per a aquestes estructures, com ara el Burj Mubarak Al Kabir a Kuwait i la torre de l'Azerbaidjan a Bakú. Les estructures de més d'un quilòmetre presenten reptes arquitectònics que fer-ne una nova categoria arquitectònica. El primer edifici en construcció i que es preveu que tingui més d'un quilòmetre d'alçària és la torre de Gidda.[Cal actualitzar]

Gratacels de fusta[Cal actualitzar] modifica

S'han dissenyat i construït diversos dissenys de gratacels de fusta. Un projecte d'habitatges de 14 plantes a Bergen, Noruega, conegut com "Treet", és el bloc d'apartaments de fusta més alt del món el 2015. El rècord de "Treet" va ser eclipsat per Brock Commons, un dormitori de fusta de divuit pisos de la Universitat de la Colúmbia Britànica al Canadà el setembre de 2016.[cal citació]

L'arquitecte Anders Berensson ha proposat construir un edifici residencial de quranta plantes 'Trätoppen' a Estocolm, Suècia. Trätoppen seria l'edifici més alt d'Estocolm.[cal citació] El gratacels de fusta més alt actualment previst és el W350 Project de 70 pisos a Tòquio, que serà construït per l'empresa japonesa de productes de fusta Sumitomo Forestry Co. per celebrar el seu 350è aniversari el 2041. Un equip que inclou els arquitectes Perkins + Will i la Universitat de Cambridge ha proposat un gratacels de fusta de 80 plantes, la torre River Beech. La torre River Beech, a la vora del riu Chicago a Chicago, Illinois, seria 348 peus més curta que el projecte W350 tot i tenir 10 pisos més.

Els gratacels de fusta són al voltant d'una quarta part del pes d'una estructura equivalent de formigó armat i redueixen la petjada de carboni de l'edifici entre un 60 i un 75%. Els edificis s'han dissenyat utilitzant fusta laminada creuada (CLT) que dóna una major rigidesa i resistència a les estructures de fusta. Els panells CLT estan prefabricats i, per tant, poden estalviar temps de construcció.[cal citació]

Antecedents modifica

 
Torres medievals a San Gimignano.

Des del punt de vista del paisatge urbà, algunes ciutats medievals mostraven una mena de gratacels que destacaven sobre les cases més baixes d'alçària normal. Particularment a Itàlia.[106] Aquestes cases-torre presentaven problemes tècnics i, també, problemes legals.[107]

Les cases-torre urbanes foren populars en algunes ciutats del nord d'Itàlia. Una torre alta, sobresortint del palau familiar, era una mostra de riquesa i poder de les persones poderoses. Les qualitats defensives tenien també una certa importància en aquells temps turbulents de lluites incessants.[108] Des del punt de vista psicològic, l'afany de construcció i emulació és molt semblant als veritables motius de construcció dels gratacels moderns.

Referències modifica

  1. Reig, Eugeni S. «Neologismes desencertats». El Punt Avui, 25-01-2010.
  2. 2,0 2,1 Abbas Zaidi, Safdar; Jaffer, Naveed; Khan, Kashif; Maher, Ataullah «Categorization of Buildings Based on the Relative Effect of Lateral and Vertical Forces with Change in Height». American Journal of Civil Engineering and Architecture, 8, 1, 19-02-2020, pàg. 19–24. DOI: 10.12691/ajcea-8-1-3. ISSN: 2328-398X.
  3. Prajapati, Sandeepkumar. «High Rise Structural Systems [Sistemes estructurals de gran alçada]» (en anglès), 2017. [Consulta: 26 gener 2024].
  4. 4,0 4,1 Barros, Paula; Ng Fat, Linda; Garcia, Leandro M.T.; Slovic, Anne Dorothée; Thomopoulos, Nikolas «Social consequences and mental health outcomes of living in high-rise residential buildings and the influence of planning, urban design and architectural decisions: A systematic review» (pdf) (en anglès). Cities, 93, 2019-10, pàg. 263–272. DOI: 10.1016/j.cities.2019.05.015.
  5. Pericay, Gaspar «L'encaix dels gegants de l'arquitectura». El Temps, 22-03-2005, pàg. 48-51.
  6. 6,0 6,1 «gratacel». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. «The Evolution of Lifts Through the Ages» (en anglès). AD Lift Services, 11-11-2021. [Consulta: 26 gener 2024].
  8. 8,0 8,1 Pierron, Franck. «Pourquoi Paris veut-il abandonner les gratte-ciel» (en francès). TV5 Monde, 28-04-2023. [Consulta: 26 gener 2024].
  9. «Entrevista a Josep Roca Cladera». Àrea Metropolitana de Barcelona, 20-03-2023. [Consulta: 26 gener 2024].
  10. 10,0 10,1 Benito, Francisco José «És ecològic l'urbanisme de gratacel?». Regió 7, 20-06-2021.
  11. Verhaeghe, Pieter-Paul; Coenen, Ad; Van de Putte, Bart «Is Living in a High-Rise Building Bad for Your Self-Rated Health?» (en anglès). Journal of Urban Health, 93, 5, 2016-10, pàg. 884–898. DOI: 10.1007/s11524-016-0066-5. ISSN: 1099-3460. PMC: PMC5052143. PMID: 27528569.
  12. Pericay, 2005, p. 51.
  13. «Torres i gratacels De Babel a Dubai» (pdf). Obra Social «la Caixa», 2013.
  14. Gènesi 11,1-9 Text en català de la Bíblia
  15. Tauranc, 2014, p. 31.
  16. Tauranc, 2014, p. 37.
  17. Korom, J.J.. The American Skyscraper, 1850-1940: A Celebration of Height. Branden Books, 2008, p. 93. ISBN 978-0-8283-2188-4 [Consulta: 22 agost 2021]. 
  18. Hudson, L.A.. Chicago Skyscrapers in Vintage Postcards. Arcadia, 2004. ISBN 978-0-7385-3342-1 [Consulta: 22 agost 2021]. 
  19. Leslie, T. Chicago Skyscrapers, 1871-1934. University of Illinois Press, 2013. ISBN 978-0-252-09479-8 [Consulta: 22 agost 2021]. 
  20. Fortier, A. A History Lover's Guide to New York City. History Press, 2016, p. 216. ISBN 978-1-4671-1903-0 [Consulta: 22 agost 2021]. 
  21. Whiffen, M.; Koeper, F. American Architecture: 1860-1976. MIT Press, 1983, p. 238. ISBN 978-0-262-73070-9 [Consulta: 22 agost 2021]. 
  22. Semsch, O.F.. A History of the Singer Building Construction: Its Progress from Foundation to Flag Pole. Trow Press, 1908 [Consulta: 22 agost 2021]. 
  23. Korom, J.J.. The American Skyscraper, 1850-1940: A Celebration of Height. Branden Books, 2008, p. 276. ISBN 978-0-8283-2188-4 [Consulta: 22 agost 2021]. 
  24. Hutter, M. Experiencing Cities (en anglès). Taylor & Francis, 2020, p. 294. ISBN 978-0-429-56118-4 [Consulta: 22 agost 2021]. 
  25. Braeken, Jo. «Boerentoren» (en neerlandès). Agència del patrimoni immoble de Flandes, 2019. [Consulta: 26 gener 2024].
  26. NDR. «Nachkriegsarchitektur: Visionen einer "neuen" Stadt[Arquitectura de postguerra: visions d'una ciutat «nova»]» (en alemany). [Consulta: 27 gener 2024].
  27. Renson, André. A Liège, une ville retrouve--sa place (en francès). Lieja: Editions du Perron, 1999. ISBN 978-2-930148-23-6. 
  28. Fadoul, Karim «VDB voulait son Manhattan [Paul Vanden Boeynants volia el seu Manhattan]» (en francès). La Dernière Heure, 09-01-2001.
  29. Sans i Pinyol, Jordi (red.). «Dilatació tèrmica». A: La investigació d'incendis i explosions, p. 20-21 (Segments de seguretat núm. 1). ISBN 978-84-393-8490-8. 
  30. Pericay, 2005, p. 50.
  31. Terry, P. Top 10 of Everything 2019: The Ultimate Record Book of 2019. Octopus, 2018, p. 127. ISBN 978-0-600-63585-7 [Consulta: 22 agost 2021]. 
  32. Gizejowski, M.A.; Marcinowski, J.; Kozlowski, A.; Ziółko, J. Recent Progress in Steel and Composite Structures: Proceedings of the XIII International Conference on Metal Structures (ICMS2016, Zielona Góra, Poland, 15-17 juny 2016). CRC Press, 2016, p. 28. ISBN 978-1-315-62319-1 [Consulta: 22 agost 2021]. 
  33. 롯데물산. The History of Lotte World Tower 1987-2017. 롯데 물산, 2017 [Consulta: 22 agost 2021]. 
  34. Selection, S. SEOUL Magazine May 2017 (en italià). Seoul Selection, 2017, p. 22 [Consulta: 22 agost 2021]. 
  35. Al-Kodmany, K. The Vertical City: A Sustainable Development Model. WIT Press, 2018, p. 166. ISBN 978-1-78466-257-8 [Consulta: 22 agost 2021]. 
  36. Al-Kodmany, K. Tall Buildings and the City: Improving the Understanding of Placemaking, Imageability, and Tourism. Springer Singapore, 2020, p. 454. ISBN 978-981-15-6029-3 [Consulta: 22 agost 2021]. 
  37. Fu, F. Design and Analysis of Tall and Complex Structures. Elsevier Science, 2018, p. 12. ISBN 978-0-08-101121-8 [Consulta: 22 agost 2021]. 
  38. Binder, G. Tall Buildings of China. Images Publishing Group, 2015, p. 252. ISBN 978-1-86470-412-9 [Consulta: 22 agost 2021]. 
  39. Al-Kodmany, K. Understanding Tall Buildings: A Theory of Placemaking. Taylor & Francis, 2017, p. 22. ISBN 978-1-317-60866-0 [Consulta: 22 agost 2021]. 
  40. Eyewitness, DK. DK Eyewitness Top 10 St Petersburg. Dorling Kindersley Limited, 2019, p. 164. ISBN 978-0-241-40902-2 [Consulta: 22 agost 2021]. 
  41. Hussain, A. Facade Access: Engineering Excellence Meets Architectural Challenges. Notion Press, 2020, p. 38. ISBN 978-1-64919-862-4 [Consulta: 22 agost 2021]. 
  42. Experts, D. The General Knowledge Compendium for IAS Prelims General Studies Paper 1 & State PSC Exams. Disha Publication, 2018, p. 56. ISBN 978-93-88373-25-8 [Consulta: 22 agost 2021]. 
  43. Thomas, M.A.. Las torres gemelas Petronas: Los edificios más altos del mundo (The Petronas Twin Towers: World’s Tallest Building) (en castellà). Rosen/Editorial Buenas Letras, 2003, p. 10. ISBN 978-0-8239-6862-6 [Consulta: 22 agost 2021]. 
  44. Yang, J.; Fu, X. The Centre of City: Wind Environment and Spatial Morphology. Springer Singapore, 2019, p. 111. ISBN 978-981-13-9690-8 [Consulta: 22 agost 2021]. 
  45. Antony Wood, P.B.D.S.; Group, T.I.P.. Green Walls in High-Rise Buildings: An output of the CTBUH Sustainability Working Group. Images Publishing, 2014, p. 230. ISBN 978-1-86470-593-5 [Consulta: 22 agost 2021]. 
  46. Sarkar, R. International Development Law: Rule of Law, Human Rights & Global Finance. Springer International Publishing, 2020, p. 296. ISBN 978-3-030-40071-2 [Consulta: 22 agost 2021]. 
  47. Benchmark Education Co.; Boester, T.; Crum, A.M.. Matemáticas para Construir (en castellà). Benchmark Education Company, 2011, p. 25. ISBN 978-1-4509-0853-5 [Consulta: 22 agost 2021]. 
  48. Wang, D.W.D.. Urban Villages in the New China: Case of Shenzhen. Palgrave Macmillan US, 2016, p. 18. ISBN 978-1-137-50426-5 [Consulta: 22 agost 2021]. 
  49. Du, J. The Shenzhen Experiment: The Story of China’s Instant City. Harvard University Press, 2020, p. 236. ISBN 978-0-674-97528-6 [Consulta: 22 agost 2021]. 
  50. Parker, D.; Wood, A. The Tall Buildings Reference Book. CRC Press, 2013, p. 398. ISBN 978-1-136-25804-6 [Consulta: 22 agost 2021]. 
  51. Al-Kodmany, K. The Vertical City: A Sustainable Development Model. WIT Press, 2018, p. 10. ISBN 978-1-78466-257-8 [Consulta: 22 agost 2021]. 
  52. Rahim, A.; Jamelle, H. Impact. Wiley, 2020, p. 39. ISBN 978-1-119-65159-8 [Consulta: 22 agost 2021]. 
  53. Derrington, P. Built Up: An Historical Perspective on the Contemporary Principles and Practices of Real Estate Development. CRC Press, 2021, p. 540. ISBN 978-1-000-36797-3 [Consulta: 22 agost 2021]. 
  54. Denison, E.; Beech, N. How to Read Skyscrapers: A crash course in high-rise architecture. Ivy Press, 2019, p. 180. ISBN 978-1-78240-803-1 [Consulta: 22 agost 2021]. 
  55. Guides, R. The Rough Guide to Dubai (Travel Guide eBook). Apa Publications, 2019, p. 146. ISBN 978-1-78919-635-1 [Consulta: 22 agost 2021]. 
  56. Baute, M. ÀPor quŽ Donald Trump? (en llatí). Lulu.com, 2018, p. 171. ISBN 978-1-387-42160-2 [Consulta: 22 agost 2021]. 
  57. Dwell. Dwell, LLC, p. 92 [Consulta: 22 agost 2021]. 
  58. Craighead, G. High-Rise Security and Fire Life Safety. Elsevier Science, 2009, p. 625. ISBN 978-0-08-087785-3 [Consulta: 22 agost 2021]. 
  59. Group, O.B.. The Report: Kuwait 2010 (en suahili). Oxford Business Group, p. 142. ISBN 978-1-907065-10-1 [Consulta: 22 agost 2021]. 
  60. Cartier, C. Globalizing South China (en italià). Wiley, 2011, p. 107. ISBN 978-1-4443-9924-0 [Consulta: 22 agost 2021]. 
  61. 墨刻編輯部黃雨柔. 釜山大邱地鐵地圖快易通 (en xinès). 墨刻, 2019, p. 89. ISBN 978-986-289-490-3 [Consulta: 22 agost 2021]. 
  62. China Resources Tower
  63. Zhang, W.; Alon, I. A Guide to the Top 100 Companies in China. World Scientific, 2010, p. 100. ISBN 978-981-4291-47-7 [Consulta: 22 agost 2021]. 
  64. Binder, G. Tall Buildings of Europe, Middle East & Africa. Images, 2006, p. 236. ISBN 978-1-876907-81-5 [Consulta: 22 agost 2021]. 
  65. Rivera, F.L.O.. Lógica y programación orientada a los objetos: un inicio al desarrollo de software (en castellà). Instituto Tecnológico Metropolitano, 2008, p. 186. ISBN 978-958-8351-48-3 [Consulta: 22 agost 2021]. 
  66. Wood, A.; Henry, S.; Group, T.I.P.. Best Tall Buildings: CTBUH Awards: A Global Overview of 2016 Skyscrapers. Images Publishing Group, 2016, p. 267. ISBN 978-1-86470-683-3 [Consulta: 22 agost 2021]. 
  67. Diamond, B. Electric Transportation For The City of New York In The 21st Century Volume 3. Lulu.com, p. 25. ISBN 978-1-329-68211-5 [Consulta: 22 agost 2021]. 
  68. Rising in the East – Asia leads the way in supertall skyscraper construction
  69. Yoon, J.M.; Höweler, E. 1001 Skyscrapers. Princeton Archit.Press, 2000. ISBN 978-1-56898-229-8 [Consulta: 22 agost 2021]. 
  70. Wood, A.; Salib, R. Guide To Natural Ventilation in High Rise Office Buildings. CRC Press, 2012, p. 174. ISBN 978-1-135-87211-3 [Consulta: 22 agost 2021]. 
  71. The World Almanac and Book of Facts 2019. World Almanac, 2018, p. 4-PA2020. ISBN 978-1-60057-221-0 [Consulta: 22 agost 2021]. 
  72. Molotch, H.; Ponzini, D. The New Arab Urban: Gulf Cities of Wealth, Ambition, and Distress. NYU Press, 2019, p. 328. ISBN 978-1-4798-8001-0 [Consulta: 22 agost 2021]. 
  73. Pascal, J.B.; Hq, W.; Colon, D. Where Is the Empire State Building?. Penguin Young Readers Group, 2015. ISBN 978-0-698-41217-0 [Consulta: 22 agost 2021]. 
  74. Berman, J.S.; Museum of the City of New York. The Empire State Building. Barnes and Noble Books, 2003. ISBN 978-0-7607-3889-4 [Consulta: 22 agost 2021]. 
  75. Tauranac, J. The Empire State Building: The Making of a Landmark. Cornell University Press, 2014. ISBN 978-0-8014-7108-7 [Consulta: 22 agost 2021]. 
  76. Willis, C.; Friedman, D. Building the Empire State. W. W. Norton, 2007. ISBN 978-0-393-73231-3 [Consulta: 22 agost 2021]. 
  77. Bullard, L. The Empire State Building. Lerner Publishing Group, 2017. ISBN 978-1-5124-6522-8 [Consulta: 22 agost 2021]. 
  78. Fu, F. Design and Analysis of Tall and Complex Structures. Elsevier Science, 2018, p. 12. ISBN 978-0-08-101121-8 [Consulta: 22 agost 2021]. 
  79. Joseph, L.M.; Calvetti, L. Pk:skyscrapers-spanish Language. Rosen Publishing Group's Editorial Buenas Letras, 2001, p. 7. ISBN 978-0-8239-6151-1 [Consulta: 22 agost 2021]. 
  80. Katzenbach, R.; Leppla, S.; Choudhury, D. Foundation Systems for High-Rise Structures. CRC Press, 2016, p. 156. ISBN 978-1-4987-4478-2 [Consulta: 22 agost 2021]. 
  81. Baker, J.C.. Financing International Trade. Praeger, 2003, p. 184. ISBN 978-1-56720-622-7 [Consulta: 22 agost 2021]. 
  82. Asarpota, J.C.. Jaded Dubai Dreams. One Point Six Technology Pvt Ltd, 2017, p. 150. ISBN 978-93-5201-951-9 [Consulta: 22 agost 2021]. 
  83. Golden Eagle Tiandi Tower A
  84. Pictorial Album: Bank of China Tower Hong Kong. Bank of China Hong Kong-Macau Regional Office, 1991 [Consulta: 22 agost 2021]. 
  85. Chan, C.C.W.. Bank of China Tower, Hong Kong. University of New South Wales, 1993 [Consulta: 22 agost 2021]. 
  86. Chow, Y.W.. Full Scale Measurements of Wind Effects on the Bank of China Tower, Hong Kong. City University of Hong Kong, 2000 [Consulta: 22 agost 2021]. 
  87. Al-Kodmany, K. Eco-Towers: Sustainable Cities in the Sky. WIT Press, 2015, p. 445. ISBN 978-1-78466-017-8 [Consulta: 22 agost 2021]. 
  88. Harris, N.; Edelstein, T.J.; Paretsky, S. Chicago Apartments: A Century and Beyond of Lakefront Luxury. University of Chicago Press, 2020, p. 116. ISBN 978-0-226-61087-0 [Consulta: 22 agost 2021]. 
  89. Thomas, G. The Rough Guide to Dubai. Rough Guides Limited, 2013, p. 138. ISBN 978-1-4093-4976-1 [Consulta: 22 agost 2021]. 
  90. Hanking Center Tower
  91. Experts, D. Children's Yearbook 2019 - General Knowledge Fundamentals and Current Affairs - 2nd Edition. Disha Publications, 2019, p. 256. ISBN 978-93-88373-47-0 [Consulta: 22 agost 2021]. 
  92. Hoyng, B. JW Marriott Marquis Dubai. NHTV Breda University of Applied Sciences, 2013 [Consulta: 22 agost 2021]. 
  93. Guides, R. Pocket Rough Guide Dubai (Travel Guide eBook). Apa Publications, 2016, p. 66. ISBN 978-0-241-29151-1 [Consulta: 22 agost 2021]. 
  94. Riebe, M.C.. Retail Market Study 2013. The Location Group, 2013, p. 566. ISBN 978-3-033-03849-3 [Consulta: 22 agost 2021]. 
  95. Passerini, G.; Ricci, S. The Sustainable City XIV. WIT Press, 2020, p. 135. ISBN 978-1-78466-413-8 [Consulta: 22 agost 2021]. 
  96. Tagg, A. Technical Due Diligence and Building Surveying for Commercial Property. CRC Press, 2018, p. 329. ISBN 978-1-351-72015-1 [Consulta: 22 agost 2021]. 
  97. Morgan, F. Vacation Goose Travel Guide Shenyang China (en indonesi). CreateSpace Independent Publishing Platform, 2017, p. 98. ISBN 978-1-5463-9076-3 [Consulta: 22 agost 2021]. 
  98. Cao, J.A.. The Chinese Real Estate Market: Development, Regulation and Investment. CRC Press, 2015, p. 126. ISBN 978-1-317-93497-4 [Consulta: 22 agost 2021]. 
  99. Schindler to equip Glory・Xi’an International Finance Center, the tallest building in Northwestern China
  100. Spring City 66 / KPF
  101. Goldish, M.; Johnston, P.F.. Spectacular Skyscrapers (en castellà). Bearport Pub., 2011, p. 22. ISBN 978-1-61772-303-2 [Consulta: 22 agost 2021]. 
  102. Shimao Hunan Center
  103. Selzer, A. Chronicles of Old Chicago: Exploring the History and Lore of the Windy City. Museyon, 2014, p. 245. ISBN 978-1-938450-70-9 [Consulta: 22 agost 2021]. 
  104. Cramer, J.P.; Yankopolus, J.E.. Almanac of Architecture & Design 2006. Greenway Communications, 2005, p. 704. ISBN 978-0-9755654-2-1 [Consulta: 22 agost 2021]. 
  105. NEVA TOWERS. Moscow.
  106. Balchin, P.N.. THE DEVELOPMENT OF CITIES IN NORTHERN AND CENTRAL ITALY DURING THE RENAISSANCE (en maltès). Troubador Publishing, 2019, p. 120. ISBN 978-1-83859-163-2 [Consulta: 22 agost 2021]. 
  107. Horrox, R.; Dean, T.; Maclean, S. The Towns of Italy in the Later Middle Ages. Manchester University Press, 2000, p. 40. ISBN 978-0-7190-5204-0 [Consulta: 22 agost 2021]. 
  108. Dobson, C. The Lost Towers of Florence: A Vanished Medieval Skyline. Chris Dobson, 2014, p. 11. ISBN 978-0-9541633-7-2 [Consulta: 22 agost 2021]. 

Bibliografia modifica

  • Tauranc, John. The Empire State Building (en anglès). Nova York: Cornell Paperbacks, 2014. ISBN 978-0-8014-7939-7. 
  • Kovacevic, Ilda; Dzidic, Sanin. High-Rise Buildings - Structures and Materials (en anglès). Sarajevo: International BURCH University, 2018. ISBN 978-9958-834-59-2. 

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica