La Guerra de Reforma, també coneguda com la Guerra dels Tres Anys fou una guerra civil a Mèxic entre el 17 de desembre de 1857 i l'1 de gener de 1861, data de l'entrada de Benito Juárez a la ciutat de Mèxic.

Infotaula de conflicte militarGuerra de Reforma

L'aleshores president Ignacio Comonfort
Tipusconflicte Modifica el valor a Wikidata
Data17 desembre de 1857 - 1 gener de 1861
LlocMèxic Modifica el valor a Wikidata
EstatMèxic Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria liberal i inici de la Intervenció francesa a Mèxic
Bàndols
Mèxic Liberals Mèxic Conservadors
Comandants
Ignacio Zaragoza
Jesús Gonzalez Ortega
Santos Degollado
Leonardo Márquez
Miguel Miramón
Baixes
8000 morts en total

Fou el conflicte armat que enfrontà els dos grups en què estava dividida la societat mexicana: els liberals i els conservadors. El conflicte s'inicià quan el general conservador Félix Zuloaga feu públic el Pla de Tacubaya el qual demanava l'abrogació de la Constitució Federal dels Estats Units Mexicans de 1857, de caràcter progressista i liberal, la permanència d'Ignacio Comonfort en la presidència i la convocatòria d'un Congrés extraordinari el qual s'encarregaria d'elaborar una nova constitució que, segons els conservadors "garantís els veritables interessos del poble".

Dos dies després de la seva publicació, Comonfort, aleshores president electe s'adherí al Pla de Tacubaya. Benito Juárez, president de la Suprema Cort de Justícia de Mèxic defensà enèrgicament la constitució i refusà col·laborar amb els conservadors. Per aquesta raó, Comonfort ordenà el seu empresonament.

Amb el pas del temps, la guerra es tornà sagnant i polaritzà la nació. Molts moderats s'uniren als liberals, convençuts que era necessari acotar el gran poder econòmic i polític de l'Església Catòlica. Durant un temps els liberals i conservadors establiren governs paral·lels: la seu del govern conservador era la ciutat de Mèxic, i la seu del govern liberal era la ciutat de Veracruz.

La guerra acabà amb la victòria dels liberals. Es realitzà una convocatòria per a celebrar eleccions federals i de cadascun dels estats federals. Les legislatures dels estats havien de modificar llurs constitucions segons el que establia la constitució de 1857.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guerra de Reforma