Guillem II de Nevers
Guillem II de Nevers,[1] nascut el 1083, mort el 20 d'agost 1148, comte de Nevers (1089-1148), d'Auxerre (1097/1100-1148) i de Tonnerre (després de 1099-1148), fill de Renald II de Nevers, comte de Nevers, i d'Agnès de Beaugency.
  | |
| Nom original | (fr) Guillaume II de Nevers |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1083 |
| Mort | 20 agost 1148 (64/65 anys) |
| Sepultura | Grande Chartreuse (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Altres | |
| Títol | Comte |
| Família | Casa de Nevers |
| Cònjuge | Adelais (?) (en) |
| Fills | Guillem III de Nevers, Anne de Nevers (en) , Renald II de Tonnerre, Robert de Nevers (en) |
| Pares | Renald II de Nevers i Agnes de Baugency (en) |
| Germans | Ermengarde of Nevers (en) |
A la mort del seu pare el 1089 va heretar el comtat de Nevers. Era menor d'edat i va quedar sota tutela del seu avi Guillem I, que conservava Auxerre i Tonnerre però que va cedir el Tonnerre al seu propi fill també anomenat Guillem II (però en aquest cas Guillem II de Tonnerre). Mort l'avi en una data entre 1097 i 1100 va heretar l'Auxerre; després va morir Guillem II de Tonnerre sense fills (vivia el 1099, hauria mort vers 1100 o poc després) i va heretar el comtat reunint altre cop els tres comtats que havia governat Guillem I.
Després de la conquesta de Jerusalem, va decidir anar a Terra Santa com a croat. Va arribar a Constantinoble el 1101 amb 15.000 homes. Va intentar travessar Anatòlia, però el seu exèrcit va ser aixafat pels turcs, i va ser un dels rars supervivents a aconseguir arribar a Antioquia.
Es va casar amb Adelaida, amb la qual va tenir:
- Guillem III (1110 † 1161)
- Renald, comte de Tonnerre († Laodicea, vers 1148)
- Anna, casada amb Guillem VII d'Alvèrnia