Viquipèdia

Guitarra barroca

La guitarra barroca és una guitarra de l'època barroca (c. 1500-1750), un avantpassat de la guitarra clàssica moderna.[1] El terme també s'utilitza per a instruments moderns realitzats en aquest estil.

Infotaula d'instrument musicalGuitarra barroca
Guitarra barroca, Mateo Sellas, c.a 1630 Modifica el valor a Wikidata
Tipusguitarra Modifica el valor a Wikidata
Classificació Hornbostel-Sachs321.322-5 Modifica el valor a Wikidata

L'instrument era més petit que una guitarra moderna, d'una construcció més lleugera, i emprava cordes de budell. Els trasts eren també generalment d'intestí, i es lligaven al voltant del mànec. Un instrument típic tenia cinc ordres, cada un format per dues cordes separades, encara que el primer ordre (de so més alt) era sovint d'una sola corda, donant un total de nou o deu cordes.

La conversió de tots els ordres en cordes individuals i l'addició d'una corda Mi-greu es van produir durant l'època de la primera guitarra romàntica.

Història modifica

 
La guitarrista (c. 1672), de Johannes Vermeer

La guitarra barroca va substituir el llaüt renaixentista com l'instrument més comú que es podia trobar a les cases.[2][3] Derivada directament de la viola de mà descrita per Lluis del Milà el 1538..El testimoni més antic de la paraula a guitarra definint aquest instrument de cinc cordes prové del llibre de mitjan segle XVI Declaración de Instrumentos Musicales de Juan Bermudo, publicat el 1555.[4] Tanmateix, el primer tractat publicat per a la guitarra barroca va ser Guitarra Española de cinco órdenes (La guitarra espanyola de cinc ordres), c. 1590, de Juan Carlos Amat.[5][6]

La guitarra barroca dels conjunts contemporanis va assumir el paper d'instrument de baix continu i s'esperava que els intèrprets improvisessin un acompanyament d'acords. Diversos estudiosos han suposat que la guitarra s'utilitzava juntament amb un altre instrument de baix continu que tocava la línia de baix.[7] Tanmateix, hi ha bones raons per suposar que la guitarra s'utilitzava com a instrument independent per a l'acompanyament en moltes situacions.[8] Íntimament lligat al desenvolupament de la guitarra barroca hi ha el sistema de notació alfabet.

Afinació modifica

Tres maneres diferents d'afinar la guitarra estan ben documentades en fonts del segle xvii com figura a la taula següent. Això inclou els noms dels compositors que estan associats amb cada mètode. Molt poques fonts indiquen clarament però, quin mètode i no pas un altre havia de ser utilitzat i podia ser fins i tot decisió de l'intèrpret escollir el mètode escaient.

Compositor Afinació
[Ferdinando Valdambrini] (Itàlia, 1646/7)

[Gaspar Sanz] (Espanya, 1674)

 
[Francesco Corbetta] (Itàlia/França/Anglaterra, 1671)

[Antoine Carré] (França, 1671)

[Robert de Visé] (França, 1682)[9]

(Holanda, 1690) [Nicolas Derosier]

 
[Girolamo Montesardo] (Itàlia, 1606)

[Benedetto Sanseverino] (Itàlia, 1620)

[Francisco Guerau] (Espanya, 1694)

 

Repertori modifica

Fabricants de guitarres barroques modifica

 
Doble guitarra (1690). Alexandre Voboam. Kunsthistorisches Museum)

Històrics modifica

La família Voboam, París, França.[23]

Moderns modifica

Guitarristes barrocs modifica

Històrics modifica

 
El guitarrista. Oli de David Rijckaert III.

El pintor David Ryckaert III (Anvers 1612-1661) representà un guitarrista de l'època.

Moderns modifica

Galeria modifica

Referències modifica

  1. ↑ History of the Guitar. The 17th Century.
  2. ↑ Manfred F Bukofzer, Music In The Baroque Era (From Monteverdi to Bach), London: J. M. Dent & Sons (1st UK edition 1948), p. 47: "The Spanish fashion in Italy brought a speedy victory of the nosiy guitar over the dignified lute".
  3. ↑ Donald Jay Grout, A History Of Western Music, London: J. M. Dent & Sons, 1962, Chapter 7: New Currents In The Sixteenth Century, p. 202: "By far the most popular household solo instrument of the Renaissance was the lute."
  4. ↑ Tom and Mary Anne Evans, Guitars: From the Renaissance to Rock, London: Paddington Press, 1977, p. 24: "The first incontrovertible evidence of five-course instruments can be found in Miguel Fuenllana's Orphenica Lyre of 1554, which contains music for a vihuela de cinco ordenes. In the following year Juan Bermudo wrote in his Declaracion de Instrumentos Musicales: 'We have seen a guitar in Spain with five courses of strings.' Bermudo later mentions in the same book that 'Guitars usually have four strings,' which implies that the five-course guitar was of comparatively recent origin, and still something of an oddity."
  5. ↑ Harvey Turnbull, The Guitar (1978), p. 41 (Chapter 3 - The Baroque, Era Of The Five Course Guitar): "The new era is heralded by Juan Carlos Amat's little treatise Guitarra Espanola de cinco ordenes...."
  6. ↑ Evans, Guitars (1977), p. 24: "We know from literary sources that the five course guitar was immensely popular in Spain in the early seventeenth century and was also widely played in France and Italy....Yet almost all the surviving guitars were built in Italy....This apparent disparity between the documentary and instrumental evidence can be explained by the fact that, in general, only the more expensively made guitars have been kept as collectors' pieces. During the early seventeenth century the guitar was an instrument of the people of Spain, but was widely played by the Italian aristocracy."
  7. ↑ Manfred F. Bukofzer, Music In The Baroque Era (From Monteverdi to Bach), London: J. M. Dent & Sons (1st UK edition 1948), p. 26: "The basso continuo ... required at least two players, one to sustain the bass line (string bass, or wind instrument) and the other for the chordal accompaniment (keybooard instruments, lute, theorboe, and the popular guitar)."
  8. ↑ Lex Eisenhardt, ‘Baroque guitar accompaniment: where is the bass’ Early Music 42, No 1 (2014) p. 73-84.
  9. ↑ Livre de guitare dédié au roy Robert de Visé indiqui «ne pas ... il faut uneix Oublier vuitena à la corde quatrième, elle y est très nécessaire»
  10. ↑ Lex Eisenhardt. Italian Guitar Music of the Seventeenth Century: Battuto and Pizzicato. Boydell & Brewer, 2015, p. 90–. ISBN 978-1-58046-533-5. 
  11. ↑ Intavolatura di chitarra spagnuola. Forni, 1637, p. 5–. 
  12. ↑ Victor Coelho; Victor Anand Coelho The Cambridge Companion to the Guitar. Cambridge University Press, 10 juliol 2003, p. 240–. ISBN 978-0-521-00040-6. 
  13. ↑ HANNU ANNALA. Handbook of Guitar and Lute Composers. Mel Bay Publications, 7 octubre 2010, p. 13–. ISBN 978-1-60974-353-6. 
  14. ↑ Giovanni Battista Granata. Novi capricci armonici musicali: in vari toni per la chitarra spagnola, violino, e viola concertati, et altre sonate per chitarra sola. Forni, 1674. 
  15. ↑ Gaspar Sanz. Instruccion de musica sobre la Guitarra española, y metodo de sus primeros rudimentos hasta tañerla con destrezza: Mit Titelkupfer. Dormer, 1674. 
  16. ↑ Livre de piéces pour la guitare (París, 1686).
  17. ↑ Antoni Pizà. Francesc Guerau i el seu temps. publisher, 2000, p. 35–. ISBN 978-84-89868-50-2. 
  18. ↑ Video. Francesco Corbetta - Caprice de Chacone (Private Musicke).
  19. ↑ Video. Corbetta on a Baroque guitar.
  20. ↑ Craig H. Russell. Santiago de Murcia's "Códice Saldívar N0.4": Facsímil y transcripción. University of Illinois Press, 1995, p. 245–. ISBN 978-0-252-02083-4. 
  21. ↑ FRANK W. KOONCE. The Baroque Guitar in Spain and The New World. Mel Bay Publications, 7 octubre 2010, p. 2–. ISBN 978-1-60974-621-6. 
  22. ↑ Resumen de acompañar la parte con la guitarra. Santiago de Murcia.
  23. ↑ Harvey Turnbull. The Guitar from the Renaissance to the Present Day. Bold Strummer, 1991, p. 19–. ISBN 978-0-933224-57-5. 
  24. ↑ Robert Shaw. Hand Made, Hand Played: The Art & Craft of Contemporary Guitars. Sterling Publishing Company, Inc., 2008, p. 24–. ISBN 978-1-57990-787-7. 
  25. ↑ Robert Shaw. Hand Made, Hand Played: The Art & Craft of Contemporary Guitars. Sterling Publishing Company, Inc., 2008, p. 22–. ISBN 978-1-57990-787-7. 
  26. ↑ Richard Mark French. Engineering the Guitar: Theory and Practice. Springer Science & Business Media, 16 desembre 2008, p. 2–. ISBN 978-0-387-74369-1. 
  27. ↑ «Visit to luthier John J. van Gool.». Arxivat de l'original el 2018-05-16. [Consulta: 15 maig 2018].
  28. ↑ Video. Julian Bream - Prelude & Allegro (De Murcia).
  29. ↑ Video. Julian Bream - Gagliarda –Sanz.

Bibliografia modifica

  • Monica Hall: guitarra barroca estesa: un estudi de l'evidència (Guildford: El Lute Society, 2010) ISBN 0 905655 40 0
  • Monica Hall: Recuperació d'un llibre perdut de la música de la guitarra per Corbetta (En Consort:. La revista de la Fundació Dolmetsch, Vol 61 (2005) ISSN 0268-9111
  • Monica Hall: El "Guitarra Espanyola" de Joan Carles Amat (En la música antiga, Vol 6, No 3, juliol de 1978 ..)
  • Monica Hall: Dissonància en la música de la guitarra de Francesco Corbetta (En Lute: la revista de la Societat de Llaüt, Vol XLVII (2007) ISBN 0 905 655 75 3.
  • Monica Hall: Lettere Tagliata Angiolo Bartolotti de (A Lute: la revista de la Societat de Llaüt, Vol XLVII (2007) ISBN 0 905 655 75 3.
  • Monica Hall: instruccions d'ajust de la guitarra barroca a la Bibliothèque Nationale Res VMC Sra 59, f. 108v (En Lute: la revista de la Societat de Llaüt, Vol XLVII (2007) ISBN 0 905 655 75 3.
  • Antoni Pizà: Francesc Guerau i el SEU temps (Palma: Govern de les Illes Balears, Conselleria d'Educació i Cultura, Direcció General de Cultura, Institut d'Estudis Baleàrics, 2000) ISBN 84-89868-50-6

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Guitarra_barroca&oldid=32367661»