La guitarra morisca o mandora medieval és un instrument musical de corda pinçada. El nom de mandora deriva del terme pantur, instrument sumeri del qual prové. És un llaüt que té un ventre bombat i un claviller en forma de falç. És un instrument molt nomenat per les "cantigas", a la 150, i per Johannes de Grocheo (cap a l'any 1300) que l'anomena quitarra sarraïna . És un instrument híbrid entre la guitarra llatina i el llaüt medieval. Se solia tocar puntejada amb els dits o amb el plectre. Johannes Tinctoris músic de cambra de Ferran el Catòlic diu que és un invent català.[1][2][3][4][5]

Infotaula d'instrument musicalGuitarra morisca
Tipusinstrument de corda pinçada Modifica el valor a Wikidata

Al segle xiv se la coneix amb el terme de guitarra morisca, encunyat per l'Arxipreste d'Hita en el "Llibre de bon amor", però va aparèixer a principis del segle ix. Encara sobreviu amb diferents noms a l'est d'Europa: tanbur (Bulgària), buzuk i saz (Turquia), i en Orient: tar (Iran).

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. Higini Anglès; Josep Romeu i Figueras. La Música en la corte de los reyes católicos: Polifonía religiosa. Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto Diego Velázquez, 1941 [Consulta: 19 desembre 2012]. 
  2. Higini Anglès. Scripta Musicologica. Ed. di Storia e Letteratura, 1975, p. 929–. GGKEY:SLB3QX033AC [Consulta: 19 desembre 2012]. 
  3. Ian Woodfield. The Early History of the Viol. Cambridge University Press, 21 abril 1988, p. 32–. ISBN 978-0-521-35743-2 [Consulta: 19 desembre 2012]. 
  4. Ian Woodfield. La Viola da Gamba. EDT srl, 1999, p. 39–. ISBN 978-88-7063-434-1 [Consulta: 19 desembre 2012]. 
  5. Storia e letteratura. Edizioni de storia e letteratura, 1976 [Consulta: 20 desembre 2012]. 

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guitarra morisca