György Somlyó
György Somlyó (Balatonboglár, 28 de novembre de 1920 - Budapest, 8 de maig de 2006) fou un poeta, traductor i assagista hongarès.
 (1973)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 novembre 1920 Balatonboglár (Hongria) |
| Mort | 8 maig 2006 (85 anys) Budapest (Hongria) |
| Sepultura | Cementiri de Farkasréti |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta, assagista, traductor, escriptor, dramaturg |
| Ocupador | Nyugat |
| Membre de | |
| Família | |
| Cònjuge | Elli Nikodémusz (en)  |
| Pare | Zoltán Somlyó (en) |
Premis
| |
 | |
Biografia modifica
Fill de Zoltán Somlyó, un poeta de la primera generació de la revista Nyugat (Occident), estudià literatura hongaresa i francesa en la Universitat Catòlica Pázmány Péter, a Budapest, entre el 1940 i el 1946, i en la Sorbona des d'aquest any fins al 1948.[1] Influenciat pel surrealisme francès, va traduir a l'hongarès molts poetes francesos moderns, com Paul Valéry, Paul Éluard i Saint-John Perse, i amb el temps arribaria a publicar un quadern de poemes propis en llengua francesa, Parisiens (1987). També va rebre la influència de Pablo Neruda, i va introduir a Hongria aquest i altres poetes espanyols i sud-americans. Al mateix temps, en la seua poesia més primerenca, durant els anys quaranta i cinquanta, procurà atenir-se a les directrius del realisme socialista, i entre els anys 1948 i 1955 va ocupar diversos càrrecs culturals en el Teatre Nacional, en estudis de cinema, en la ràdio, i va dirigir, del 1951 al 1953, la revista setmanal Irodalmi újság (Gaseta Literària). Durant la dècada dels anys seixanta, coincidint amb una certa obertura del règim estalinista en l'època de János Kádár, i sobretot arran de l'amnistia general del 1963, quan va començar un període més tolerant amb la literatura políticament neutra, fins i tot fomentada oficialment, va ser quan Somlyó trobà la seva veu més interessant, cultivant una poesia en què es combina l'experimentació formal amb un rerefons existencial.[1][2]
El 1966 va llançar l'almanac Arion, que es publicà fins al 1987 i esdevingué un pont cultural entre l'Europa occidental i el món comunista. Arion publicava traduccions de poesia hongaresa en les llengües occidentals i composicions originals de poetes estrangers, entre ells Edwin Morgan, Charles Tomlinson, Jean Rousselot, Pablo Neruda, Octavio Paz i Rafael Alberti. Publicà també un bon nombre d'assajos sobre poetes tan fonamentals del segle XX com T. S. Eliot i Ezra Pound, a més d'un llibre sobre Milán Füst (un gran poeta hongarès de la generació Nyugat), una introducció a la poesia moderna i diversos escrits sobre poetes actuals i sobre l'art de la traducció. Les seves pròpies traduccions van ser reunides en tres volums sota el títol de Szelrozsa (Rosa dels vents), apareguts el 1993, el 1995 i el 1998.[2]
Des del 1970 va cultivar també la prosa narrativa: Arnyjatek, on relata la malaltia i mort del seu amic el poeta Gábor Devecseri; Rámpa, relat autobiogràfic ambientat en els camps de concentració durant la guerra,[3] i Kettős Párizsi.
Va ser vicepresident del PEN Hongarès, secretari de l'Associació d'Escriptors Hongaresos, i des del 1976 membre del consell de redacció de la revista literària francesa Poésie. El 1997 va ser elegit membre de l'Académie Mallarmé de París. Morí el 2006 a l'edat de 85 anys.[3]
Obres modifica
Poesia modifica
- A Beke erdeje (La pau del bosc), 1952
- Vallomas a bekerol (Declaració de la pau), 1953
- Talizmán (Talismà), 1956
- Tó fölött, ég alatt (Per sobre el llac, al cel), antologia, 1962, 1965
- Mesék a mese ellen (Faula contra les faules), 1967, 1999
- A mesék második könyve (El segon llibre de les faules), 1971
- A mesék könyve (El llibre de les faules), 1974
- Épp ez (Això és), 1976
- Arion éneke (Cant d'Arió), Poesia reunida 1, 1978
- Kőkörök (Cercles de pedra), Poesia reunida 2, 1978
- Ami rajtam túl van (Què hi ha enllà de mi), antologia 1937–1986, 1988
- Palimpszeszt (Palimpsest), 1990
- Nem titok (No és un secret), 1992
- A negyedik szoba (La sala quatre), poemes 1992–1993, 1994
- Törésvonalak (Divisions), 1997
- Ahol van (On és), poemes 1997–2002, 2002
Novel·la modifica
- Arnyjatek (Joc d'ombres), 1970
- Rámpa (Rampa), 1983
- Párizsi kettős (Doble història de París), 1990
Estudis i assaigs modifica
- A költészet vérszerződése (La poesia en la sang), 1977
- Másutt (Enjondre), 1979
- Szerelőszőnyeg, 1980
- Megíratlan könyvek (Llibres no escrits), 1982
- Részletek egy megírhatatlan versesregényből (Plans inútils per a una novel·la en vers), 1983
- Philoktétész sebe (La ferida de Filoctetes), 1986
- Füst Milán, vagy a lesütött szemű ember (Milán Füst, o l'home amb els ulls baixos), 1993
- Philoktétésztől Ariónig 1-2. (selecció d'estudis), 2000
Premis i distincions modifica
- Premi Attila József, 1950, 1951, 1954, 1966
- Medalla d'or al Mèrit en el Treball, 1970
- Officier de l'Ordre des Arts et des Lettres (França), 1984
- Premi Forintos, de l'Associació Hongaresa d'Escriptors, 1985, 1992
- Premi Tibor Déry, 1987
- Premi Kassák (Fundació Soros), 1992
- Medalla del PEN Hongarès, 1994
- Premi Gyula Illyés, 1994
- Medalla Gabriela Mistral (Xile), 1996
- Premi Kossuth, 1997
- Premi Milán Füst, 2001
- Medalla commemorativa Pablo Neruda, 2004
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Somlyó György életrajza (Biografia de György Somlyó)» (en hongarès). Digitális Irodalmi Akadémia. Arxivat de l'original el 25 de desembre 2014. [Consulta: 25 desembre 2014].
- ↑ 2,0 2,1 «György Somlyó, Hungarian poet with a European voice». The Guardian, 08-06-2006.
- ↑ 3,0 3,1 Rubin Suleiman, Susan. Contemporary Jewish Writing in Hungary: An Anthology (en anglès). Lincoln: University of Nebraska Press, 2003, p. 63-96. ISBN 9780803242753.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: György Somlyó |