HD 210277 b
HD 210277 b fou descobert l'any 1998 per l'equip de California and Carnegie Planet Search usant l'afortunat mètode de la velocitat radial. Aquest planeta és almenys un 24% més massiu que Júpiter. La distància mitjana és una mica més gran que la distància de la Terra al Sol. De totes maneres, la seva òrbita és molt excèntrica, tant que al periastre la distància és quasi la meitat, i a l'apoàpside està a una distància semblant a la distància de Mart al Sol.[7]
HD 210277 b | |
---|---|
Tipus | planeta extrasolar |
Descobert per | Geoffrey Marcy |
Data de descobriment | 1998[1] |
Mètode de descobriment | espectroscòpia Doppler[2] |
Cos pare | HD 210277 |
Constel·lació | Aquari |
Època | J2000.0 |
Dades orbitals | |
Semieix major a | 1,13 ua[3] |
Excentricitat e | 0,472[4] |
Període orbital P | 442,94 d[5] |
Distància angular θ | 0,05167 " |
Característiques físiques i astromètriques | |
Massa | 1,23 M_J[1] |
Paral·laxi | 46,9229 mas[6] |
Moviment propi (declinació) | −450,544 mas/a [6] |
Moviment propi (ascensió recta) | 85,462 mas/a [6] |
Ascensió recta (α) | 22h 9m 29.8657s[6] |
Declinació (δ) | -8° 27' 4.837''[6] |
Catàlegs astronòmics | |
L'any 2000 un grup de científics proposà, basant-se en dades preliminars astromètriques del satèl·lit Hipparcos, que el planeta podria tenir una inclinació de 175,8º i una massa vertadera 18 vegades la de Júpiter convertint al planeta en una nana marró.[8]
Sigui com sigui, això és estadísticament molt improbable, i la postulació no ha estat confirmada. Si el planeta orbita en el mateix pla del disc circumestel·lar, cosa que podria ser una suposició plausible, tendria una inclinació de 40º i una massa absoluta de 2,2 vegades la de Júpiter.[9]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Afirmat a: Enciclopèdia Extrasolar Planets. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès.
- ↑ Geoffrey Marcy «Two New Candidate Planets in Eccentric Orbits» (en anglès). Astrophysical Journal, 1, 20-07-1999, pàg. 239–247. DOI: 10.1086/307451.
- ↑ Keivan Stassun «Accurate Empirical Radii and Masses of Planets and Their Host Stars with Gaia Parallaxes» (en anglès). Astronomical Journal, 3, 03-03-2017, pàg. 136. DOI: 10.3847/1538-3881/AA5DF3.
- ↑ William D. Cochran «Long‐Period Objects in the Extrasolar Planetary Systems 47 Ursae Majoris and 14 Herculis» (en anglès). Astrophysical Journal, 1, gener 2007, pàg. 625–632. DOI: 10.1086/509110.
- ↑ Jason Wright «The California Legacy Survey. I. A Catalog of 178 Planets from Precision Radial Velocity Monitoring of 719 Nearby Stars over Three Decades» (en anglès). The Astrophysical Journal Supplement Series, 1, juliol 2021, pàg. 8. DOI: 10.3847/1538-4365/ABE23C.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ G.W. Marcy, R.P. Butler, S.S. Vogt, D. Fischer, M.C. Liu «Two New Candidate Planets in Eccentric Orbits». Astrophysical Journal, 520, 1999, pàg. 239 – 247.[Enllaç no actiu]
- ↑ I. Han, D.C. Black, G. Gatewood «Preliminary Astrometric Masses for Proposed Extrasolar Planetary Companions». Astrophysical Journal, 548, 2001, pàg. L57 – L60.[Enllaç no actiu]
- ↑ D.E. Trilling, R.H. Brown, A.S. Rivkin «Circumstellar Dust Disks around Stars with Known Planetary Companions». Astrophysical Journal, 529, 2000, pàg. 499 – 505. Arxivat de l'original el 2000-12-06 [Consulta: 5 març 2009].
Enllaços externs modifica
- L'Enciclopèdia dels Planetes Extrasolars entrada
- Visions Extrasolars Arxivat 2008-05-09 a Wayback Machine. ítem Arxivat 2007-09-30 a Wayback Machine.