Halmahera
Halmahera, també coneguda com a Jilolo o Djailolo, és l'illa més gran de l'arxipèlag de les Moluques. Forma part de la província indonèsia de les Moluques Septentrionals.
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Indonèsia | ||||
| Província | Moluques Septentrionals  | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 180.000 (10,12 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 17.780 km² | ||||
| Mesura | 159 ( ) × 366 ( ) km | ||||
| Banyat per | mar de Halmahera i mar de les Moluques | ||||
| Altitud | 1.635 m-985 m | ||||
| Punt més alt | Gamkonora (1.635 m) | ||||
Particularitats modifica
La superfície de Halmahera és de 17.780 km². Està formada per quatre penínsules separades per àmplies badies. Està situada prop de l'illa de Nova Guinea, de la qual la separa el mar de Halmahera, situat al sud-est. Al nord-est es troba l'oceà Pacífic i a l'oest el mar de les Moluques.
La població és escassa: en 1995 era de 162.728 habitants, i no hi ha cap poble important. El 60% de la població de l'illa és musulmana i el 40% restant cristiana.
Geologia modifica
La banda occidental de Sulawesi el forma un cinturó d'esquist mentre que la part oriental està dominada per un cinturó d'ofiolita, i una distribució similar es troba a Halmahera, en la que conté principalment esquists a l'oest i el costat est té roques més ultramàfiques i metamòrfiques perquè la placa es subduïa cap a l’oest a principis del Cenozoic i, posteriorment, es va capgirar per formar el sentit actual del moviment, subduint en direcció est al final del Cenozoic.[1]
Referències modifica
- ↑ Guo, Jinn. «Molucca sea, banda sea, timor and birds head plate». [Consulta: 18 agost 2021].
Vegeu també modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Halmahera |