Halotriquita
L'halotriquita és un mineral de la classe dels sulfats. Anomenat així l'any 1839 per Ernst Friedrich Glocker, del grec αλζ (hals) que significa sal, i τρικοζ (thrix) que vol dir cabell. Pertany i dona nom al grup halotriquita de minerals.[2]
 Halotriquita | |
|---|---|
 Halotriquita, en forma de cabells, de la mina Golden Queen, Califòrnia, Estats Units  | |
| Fórmula química | FeAl₂(SO₄)₄·22H₂O |
| Epònim | sal i pèl |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 07.CB.85 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.CB.85 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/C.12 |
| Dana | 29.7.3.2 |
| Heys | 25.11.26 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | acicular, clústers asbestiformes, incrustacions i eflorescències |
| Estructura cristal·lina | a = 20.51 Å, b = 24.29 Å, c = 6.18 Å; β = 100.99°; Z = 4 |
| Grup puntual | monoclínica 2-esfenoïdal |
| Grup espacial | p2 |
| Color | incolor a blanc, groguenc, verdós, incolor en llum transmesa |
| Exfoliació | {010} pobre/no distingible |
| Fractura | concoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 1,5 a 2 |
| Lluïssor | vítria, sedosa |
| Color de la ratlla | més clara que el color; blanca |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Gravetat específica | 1,89 |
| Densitat | 1,89 g/cm³ (mesurada); 1,95 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1.480 nβ = 1.486 nγ = 1.490 |
| Birefringència | δ = 0,010 |
| Angle 2V | mesurat: 35°, calculat: 78° |
| Dispersió òptica | no en té |
| Solubilitat | en aigua |
| Altres característiques | sabor astringent |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Hth |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
Es tracta d'un sulfat molt hidratat de ferro i alumini, sent l'equivalent amb ferro de l'apjohnita, un altre mineral també del grup de la halotriquita però amb manganès. La seva fórmula és FeAl₂(SO₄)₄·22H₂O. Forma una sèrie de solució sòlida amb la pickeringita, en la qual la substitució gradual del ferro per magnesi va donant els diferents minerals de la sèrie. Cristal·litza en el sistema monoclínic formant cristalls amb forma d'agulles o prismes. El seu hàbit inclou agrupacions aciculars, clústers asbestiformes, incrustacions i eflorescències. Es disgrega en l'aire lliure, i la seva duresa és d'1,5 a 2 en l'escala de Mohs.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'halotriquita pertany a «07.CB: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: dwornikita, gunningita, kieserita, poitevinita, szmikita, szomolnokita, cobaltkieserita, sanderita, bonattita, aplowita, boyleita, ilesita, rozenita, starkeyita, drobecita, cranswickita, calcantita, jôkokuita, pentahidrita, sideròtil, bianchita, chvaleticeita, ferrohexahidrita, hexahidrita, moorhouseita, nickelhexahidrita, retgersita, bieberita, boothita, mal·lardita, melanterita, zincmelanterita, alpersita, epsomita, goslarita, morenosita, alunògen, meta-alunògen, aluminocoquimbita, coquimbita, paracoquimbita, rhomboclasa, kornelita, quenstedtita, lausenita, lishizhenita, römerita, ransomita, apjohnita, bilinita, dietrichita, pickeringita, redingtonita, wupatkiita i meridianiïta.
Formació i jaciments modifica
Es troba en forma d'inflorescències en jaciments minerals de sulfurs exposats a la intempèrie, així com en zones d'oxidació de carbó amb pirita, amb acumulacions persistents en àrees de clima àrid. També s'ha trobat en forma de precipitat al voltant de les fumaroles volcàniques. Es troba àmpliament distribuït per tot el món, encara que on apareix ho fa en quantitats molt petites pel que no es pot dir que sigui important com a mena de ferro en mineria. Sol trobar-se associat a altres minerals com: melanterita, copiapita, guix, epsomita o alunògen.
Als territoris de parla catalana ha estat descrita a les mines de la Riera de Cervelló (Baix Llobregat),[3] a la mina Elvira (Gavà, Baix Llobregat),[4] a Santa Creu d'Olorda (Barcelonès) i a les mines de Sa Plan (Bausen, Vall d'Aran).[5]
Varietats modifica
La masrita, també coneguda com a johnsonita, és l'única varietat d'halotriquita coneguda. Es tracta d'una varietat amb cobalt i manganès, de fórmula química (Fe,N,Co)Al₂(SO₄)₄·24H₂O. És un mineral originari d'Egipte.[6]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Halotriquita |
- ↑ «Halotrichite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 agost 2014].
- ↑ «Halotrichite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 agost 2014].
- ↑ «Halotrichite from Riera de Cervelló Mines, Cervelló, Baix Llobregat, Barcelona, Catalonia, Spain». Mindat. [Consulta: 22 gener 2024].
- ↑ Bareche, Eugeni. Els minerals de Catalunya: segle XX. Barcelona: Grup Mineralògic Català, 2006, p. 269. ISBN 84-609-9071-0 [Consulta: 22 gener 2024].
- ↑ Mata i Perelló, Josep Maria. Els minerals de Catalunya. Institut d'Estudis Catalans, 1990 [Consulta: 22 gener 2024].
- ↑ «Masrite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 agost 2014].