Viquipèdia

Hangar (Centre de Producció d'Arts Visuals)

centre de producció i recerca artística fundat el 1997

Hangar és un centre de producció i recerca artística fundat el 1997 i gestionat per la Fundació d'Artistes Visuals de Catalunya (AAVC) per donar suport a creadors i artistes. Està situat a Can Ricart, un edifici industrial rehabilitat al Passatge del Marquès de Santa Isabel, 40 del barri de Provençals del Poblenou de Barcelona. Actualment la direcció del centre va a càrrec d'Anna Manubens.[1] Forma part de la Xarxa de Centres de Producció d'Arts Visuals de Catalunya.[2]

Infotaula d'organitzacióHangar
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipuscentre cultural
centre de recerca
residència creativa Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1997
Activitat
Membre deXarxaprod Modifica el valor a Wikidata
Lloc webhangar.org Modifica el valor a Wikidata
Facebook: hangar.org Twitter (X): hangar_org Instagram: hangar_org Modifica el valor a Wikidata

Edifici modifica

Article principal: Can Ricart (districte de Sant Martí)

Can Ricart és un conjunt fabril al Poblenou de Barcelona declarat bé cultural d'interès nacional.[3] Can Ricart és un dels grans conjunts industrials del segle xix que queden a la Barcelona extramurs, junt amb Can Batlló de l'Eixample, Can Batlló de Sants i la Fabra i Coats.[4] Ocupa un espai equivalent a quatre illes del Pla Cerdà i és situat a l'antic eix industrial del carrer de Pere IV, a la vora d'altres antigues fàbriques com Oliva Artés, Ca l'Alier, L'Escocesa o Ca l'Illa.[4]

L'espai dedicat a Hangar és d'aproximadament 1.800 m² i dona cabuda a quinze tallers individuals, un medialab, dos platós, un servei de lloguer d'equipament, tècnics i assessorament de producció. L'espai està subvencionat principalment per la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona.[5]

  •  
    Tallers interiors. Vista exterior
  •  
    Vista general de Can Ricart
  •  
    Tallers

Història modifica

 
Tabakalera, al País Basc.

El centre de producció artística Hangar es va gestar com un espai per a donar suport als artistes i col·lectius d'artistes als quals els mancava un espai on crear. Amb el temps, s'han obert altres línies d'acció, com la creació d'activitats i workshops per a artistes i la creació de beques internacionals. També compten amb una Central de Producció que ofereix serveis especialitzats en producció artística, que van des d'assessorament gratuït a artistes novells fins a serveis professionals per a la gestió i producció del projectes artístics. Durant els últims anys s'han obert centers de producció similar arreu de l'estat espanyol, com La Nau a Sabadell,[6] Arteleku a Donosti i Can Xalant a Mataró.[7]

Gestió modifica

Hangar és gestionat per la Fundació Privada d'Artistes Visuals de Catalunya. Els membres del patronat són escollits per l'Assemblea general de l'Associació d'Artistes Visuals de Catalunya, i es renova cada dos anys i mig. El finançament del centre és un model privat que autogestiona recursos públics i privats, provinents de l'Institut de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona (ICUB),[8] el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya,[9] la Diputació de Barcelona, el Ministeri de Cultura i de la Fundació Banc Sabadell.

Activitat i col·laboracions modifica

 
Taller Technologies to the people realitzat el 2003

Tant les activitats com les beques internacionals són obertes a la participació de qualsevol artista. Les convocatòries són obertes i un jurat, anomenat Comissió de Programes, tria les propostes més interessants en funció de la seva qualitat i interès artístic. La comissió de programes està formada per crítics d'art i gestors culturals, i es renova cada dos anys, segons l'acord de l'Assemblea General de Socis del AAVC. Es completa amb la presència d'un representant sense vot de les tres institucions que financen de Hangar.

El programa d'intercanvis internacionals es va iniciar el 1998 amb el 1r acord internacional amb PS1 de Nova York i des de llavors han treballat amb els estudis Duende a Rotterdam, amb la Fondazione Pistolleto[10] a Biella, Fonca Cenart[11] a Mèxic D.F. i, via la Generalitat de Catalunya i el Conseil des Arts et des Lettres du Québec a Axeneo7[12] al Québec. A nivell internacional també el Museu Aboa Vetus web Aboavetusarsnova per a la biennal de Turku a Finlàndia. A més ha col·laborat amb espais com el MACBA, la Capella o l'Arts Santa Mònica.

Hangar forma part de l'ambiciós pla de Fàbriques de Creació"[13] de l'Ajuntament de Barcelona, que es troba definit al pla estratègic de cultura de 2006.

L'any 2010 va formar part en una ponència del primer Fòrum Impulsa.

Artistes modifica

 
Taller de Mireia C. Saladrigues a Hangar

En els quasi 15 anys de vida de Hangar han passat artistes com Antoni Abad, Eulàlia Valldosera, Susana Solano, Ibon Aranberri o Joan Morey.[14] Una llarga llista de col·lectius d'artistes locals i forans, també han tingut l'oportunitat de desenvolupar els seus projectes al centre: Accneo-grup, Befaco, Faboratory, Jacek & Ewa Doroszenko (Polònia), Minipimer-TV, Les Salonnières, TOPLAB Barcelona, Trini, o WeareQQ, entre d'altres.

D'altres artistes, com Sebastián Romo, Fleur Noguera, Ángel Sánchez Borges, Marieke van der Lippe o Hélène Tremblay, han arribat a Hangar a través del seu programa d'intercanvis internacionals.[15]

Actualment (2017) els artistes residents de llarga estada són: Alejandra Avilés, Eliana Beltrán, Paco Chanivet, Patricia Fernández Antón, Florian Freier, Andrea Gómez, Ariadna Guiteras, Ciprian Homorodean, Antonio R. Montesinos, Marco Noris, Rafael Pérez Evans, Patricio Rivera, Christina Schultz, Ali Yerdel.

Directors modifica

  • Pedro Soler - 2006- 2009
  • Tere Badia - 2009 - 2018
  • Lluís Nacenta - 2018 - 2021[16]
  • Anna Manubens - 2021 - avui

Referències modifica

  1. ↑ «Anna Manubens nova directora de la Fundació privada AAVC i d’Hangar.», 08-11-2021. [Consulta: 22 desembre 2022].
  2. ↑ Muñoz, Sílvia «Hangar. Un espai d'investigació i creació». Bonart [Girona], núm. 134, des 2010, p.38-40. ISSN: 1885-4389.
  3. ↑ «Can Ricart». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  4. ↑ 4,0 4,1 «Can Ricart». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 29 agost 2014].
  5. ↑ Antrazyt. Per una nova cultura del territori?: mobilitzacions i conflictes territorials. Icaria Editorial, 2007, p. 115–. ISBN 9788474264531 [Consulta: 21 abril 2011]. 
  6. ↑ Héctor M Pose Porto. La cultura en las ciudades. Un quehacer cívico-social. Grao, gener 2006, p. 130–. ISBN 9788478274680 [Consulta: 21 abril 2011]. 
  7. ↑ Jordi Gracia García; Domingo Ródenas de Moya. Más es más: sociedad y cultura en la España democrática, 1986-2008. Iberoamericana Editorial, 2009, p. 162–. ISBN 9788484894612 [Consulta: 21 abril 2011]. 
  8. ↑ http://barcelonacultura.bcn.cat/ Web de l'ICUB[Enllaç no actiu]
  9. ↑ Web del Departament de Cultural
  10. ↑ Web de la Citta de l'arte
  11. ↑ «Beca Foncacenart». Arxivat de l'original el 2010-12-17. [Consulta: 30 abril 2021].
  12. ↑ Anexeo7
  13. ↑ «pla estratègic de cultura de 2006 de l'Ajuntament de Barcelona». Arxivat de l'original el 2013-05-06. [Consulta: 9 març 2012].
  14. ↑ Polite, Pablo G. «Hangar, la estrategia de la araña» (en castellà). Art Signal. [Consulta: 16 octubre 2011].
  15. ↑ Joanne Richardson. Cover subtitle: Voices from the global digital resistance. Autonomedia, 2003, p. 253–. ISBN 9781570271427 [Consulta: 21 abril 2011]. 
  16. ↑ «Hangar: cifras y letras» (en castellà), 05-10-2018. [Consulta: 19 octubre 2023].

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hangar

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Hangar_(Centre_de_Producció_d%27Arts_Visuals)&oldid=32577349»