Hanna Nasir
Hanna Nasir o Hanna Nasser —àrab: حنا ناصر, Ḥannā Nāṣir— (Jaffa, 1935) és un físic nuclear palestí, cofundador i expresident de la Universitat de Birzeit —la primera universitat àrab a Palestina—.[1][2] Ha ocupat diversos càrrecs polítics dins l'Organització per a l'Alliberament de Palestina.[3][4][1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 gener 1935  (89 anys)Jafa |
| President de la junta executiva Universitat de Birzeit | |
| 2006 – 12 agost 2023 – Hanan Ashrawi → | |
President of Birzeit University (en)  Universitat de Birzeit | |
| 1993 – 2004 ← Gabi Baramki (en) – Nabeel Kassis (en) → | |
| President of Birzeit University (en) | |
| 1972 – 1974 – Gabi Baramki (en) → | |
| Dades personals | |
| Religió | Cristianisme |
| Formació | Universitat Americana de Beirut Universitat Purdue |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, catedràtic, físic nuclear |
| Ocupador | Universitat de Birzeit |
Premis | |
Nascut dins una família cristiana palestina, es van traslladar a Birzeit, poble d'origen de la família Nasir i situat a pocs quilòmetres de Ramal·lah, a l'actual Cisjordània. Els anys 1950 va estudiar en el Birzeit College, un institut que la seva tieta Nabiha Nasir havia fundat el 1924 i que dirigia el seu pare.[5] Va estudiar a la Universitat Americana de Beirut on va obtenir un màster en Física el 1962 i, més tard, un doctorat en Física nuclear a la Universitat Purdue, als Estats Units, el 1967.[1][2] Després de la guerra dels Sis Dies, va tornar a Palestina per fer classes de Física al Birzeit College.[5] Sota la direcció del seu pare, l'institut va esdevenir un establiment universitari[3] on el 1967 només es donaven classes dels dos primers cursos de llicenciatura i els estudiants havien de desplaçar-se a Jordània o a l'estranger a completar els seus estudis però, per l'ocupació de Cisjordània, cada vegada tenien més dificultats per fer-ho. Després de la mort del seu pare el 1971, Hanna Nasir va prendre el seu relleu i pel 1972 ja estava prevista la implantació de diverses llicenciatures de quatre anys. Les classes es donaven encara a la casa familiar que la seva tieta havia habilitat com a escola i a locals del centre del poble; davant la previsible expansió de l'establiment, va projectar la construcció d'un campus universitari a terrenys donats per la família Nasir als afores de Birzeit, i el 1973 va confiar la gestió del centre a un Consell d'Administració del que va assumir el càrrec de president.[6]
El 21 de novembre de 1974, després d'un dia de manifestacions estudiantils a favor de l'OLP, va ser deportat al Líban;[1] l'exèrcit israelià va declarar que havia estat expulsat per promoure manifestacions en contra l'ocupació israeliana. Nasir va marxar a Amman, a Jordània, on va romandre exiliat 18 anys; malgrat la distància va continuar supervisant la construcció del campus universitari a Birzeit i l'ampliació acadèmica dels estudis i recaptant fons per finançar els projectes.[4][3][6][2] En els seus primers anys d'exili Nasir va començar a exercir un paper polític actiu. Va ser membre del Consell Nacional Palestí (les sessions es feien al Caire) com independent el 1976 i va ser triat membre del Comitè Executiu de l'OLP el 1977 i el 1979, encarregat de l'ensenyament superior. El mateix any va assumir la direcció del Fons Nacional de Palestina, càrrec que va ocupar fins al 1982.[5] L'abril del 1993 Hanna Nasir va ser finalment autoritzat a tornar a Territoris Palestins, arrel dels Acords d'Oslo que portarien a la creació d'un autogovern palestí. Va reprendre el lloc de director de la Universitat de Birzeit,[4] que havia reobert un any abans, després d'haver estat clausurada quatre anys i mig per una ordre militar durant la Intifada. Malgrat els freqüents tancaments ordenats per les autoritats israelianes i de les detencions i deportacions d'estudiants i professors, la universitat havia passat en 20 anys, de 250 a 2.500 alumnes, un terç d'ells dones.[6][2]
Fou nomenat per Iàssir Arafat, el 2002, president de la Comissió Electoral Central per a les eleccions als Territoris Palestins, fou president del Comitè d'Educació del Consell Nacional Palestí i també fou membre del Consell d'Administració de l'Associació Internacional d'Universitats de la UNESCO. Va ser condecorat amb la Legió d'Honor francesa el 1996, i investit Doctor honoris causa per la Universitat Americana del Caire el 2002.[4]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Publitec Publications, 2007, p. 609.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Andrew I. Killgore. «Hanna Nasir—President of Bir Zeit University» (en anglés). Washington Report on Middle East Affairs, julio 1992. [Consulta: 14 setembre 2012].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Rubin, Judith Colp. «West Bank college 'a political beehive' ; School president pleasantly surprised as he returns from 19-year exile.» The Washington Times. 1993-5-22. pg. A9.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Hanna Musa Nasir». al-hakawati. Arab Cultural Trust. Arxivat de l'original el 2 d’octubre 2015. [Consulta: 1r octubre 2015].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Biografía de Hanna Nasir Arxivat 2017-04-07 a Wayback Machine. a la web de PASSIA (Palestinian Academic Society for the Study of International Affairs, passia.org - Palestinian Personalities.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Michael Parks. «Profile : Exiled Palestinian Comes In From the Cold : 'This is where I belong,' says university President Hanna Nasir, home after 18 years.» (en anglés). Los Angeles Times, 25-05-1993. [Consulta: 12 setembre 2012].
Bibliografia modifica
- Publitec Publications. Who's Who in the Arab World 2007-2008. Walter de Gruyter, 2007. ISBN 9783110930047.