Harlan Lane
Harlan Lane (Brooklyn, 19 d'agost de 1936 - Ròcafòrt lei Pins, 13 de juliol de 2019) va ser un psicòleg i historiador americà, especialitzat en la comunitat sorda.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Harlan Lawson Lane  19 agost 1936 Brooklyn (Nova York) |
| Mort | 13 juliol 2019 (82 anys) Ròcafòrt lei Pins (França) |
| Causa de mort | Malaltia de Parkinson |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de París (–1973) Universitat Harvard - Philosophiæ doctor (–1960) Universitat de Colúmbia - psicologia (–1958) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Llengua de signes i deaf (en)  |
| Ocupació | lingüista, psicòleg |
| Ocupador | Universitat Northeastern |
Premis | |
Va ser professor en diverses universitats americanes, també a la Universitat de Gallaudet, l'única al món per a persones sordes, regentada per persones sordes. Va estudiar la llengua i la cultura dels sords al llarg de més de 40 anys. El 2011 va publicar el seu darrer llibre, The People of the Eye: Deaf Ethnicity and Ancestry.[1]
Al costat de personalitats com William C. Stokoe i Oliver Sacks, amb la seva obra va contribuir al renaixement i prestigi de les llengües de signes arreu del món, a més de l'americana (ASL),que va ajudar a establir junt amb professors signants nadius. L'ASL és actualment la llengua de signes de més difusió al món.[1]
Entre les seves obres destaquen The Wild Boy of Aveyron (1976), The Deaf Experience: Classics in Language and Education (1984), o la seva famosa història de les persones sordes When the Mind Hears (1984). Cap dels seus llibres encara no s'ha publicat en català.[1]
Lane considerava les persones signants com una comunitat cultural més i no com una discapacitat.[1]