Harry Rabinger
Harry (o Henri) Rabinger (Ciutat de Luxemburg, 25 de febrer de 1895 - Ciutat de Luxemburg, 7 de setembre de 1966) fou un pintor luxemburguès, recordat per les seves pintures de retrats i paisatges expressionistes, especialment aquells de l'àrea industrial del sud del país.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 febrer 1895  Ciutat de Luxemburg |
| Mort | 7 setembre 1966 (71 anys) Ciutat de Luxemburg |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  Luxemburg |
| Activitat | |
| Ocupació | Pintor i mestre |
| Art | Pintura |
| Moviment | Expressionisme |
| Obra | |
Obres destacables | |
Nascut al barri de Pfaffenthal, de la Ciutat de Luxemburg, el 25 de febrer de 1895, Rabinger va començar els seus estudis d'art a París, però es va veure obligat a marxar a Múnic quan l'any 1914 va esclatar la Primera Guerra Mundial. Va completar la seva educació al viatjar de forma àmplia, en particular a Hongria, Àustria, Txecoslovàquia i els Països Baixos. Va ser el 1919 que va entrar en contacte amb el sud de Luxemburg com a professor d'art a l'Escola Industrial i Comercial i al Liceu de nois d'Esch-sur-Alzette. En aquell moment, la indústria s'expandí ràpidament a la zona, i li proporcionà escenes vívides de mines, fàbriques, ferrocarrils i edificis aglutinats en revestiments vermells oxidats.[2]
Tot i que primer va ser membre del Cercle Artístic de Luxemburg, es va unir a Joseph Kutter, Nico Klopp entre d'altres com a cofundador del moviment de la secessió de Luxemburg, que va tenir èxit en la promoció de l'art modern. Després d'exhibir la seva obra, tant a Luxemburg com a Brussel·les, l'Estat li encarregà que pintés la seva obra monumental Terres Roges per al pavelló de Luxemburg a l'Exposició Universal de París de 1937. L'any 1939, juntament amb Jean Schaak, va exposar grans panells decoratius a l'Exposició General de segona categoria de Nova York, on va guanyar un premi per la seva "Ville de Luxembourg". Després de la guerra, va passar per un període difícil, limitant-se a l'ensenyament. Va morir el 7 de setembre de 1966 a la seva casa del barri de Limpertsberg, a la seva ciutat natal.[2]
El treball de Rabinger varia de bodegons de vius colors a sorprenentment nus i retrats realistes, incloent les seves famoses dones amb pentinats juvenils. Per sobre de tot, se'l recorda pels seus paisatges salvatges de Normandia i Bretanya amb roques, penya-segats i costes escarpades. Però també va pintar els pobles més tranquils i les valls de la regió del Mosel·la i l'Alzette i les muntanyes de l'Oesling. Com a artista jove, va ser influenciat per primera vegada per l'impressionisme, però aviat va desenvolupar un estil expressionista, lleugerament fauvista, amb un intens colorit i contrastos forts.[2]