Viquipèdia

Hasday ibn Xaprut

rabí espanyol

Hasday ibn Xaprut, de nom complet Abu-Yússuf Hasday ibn Ishaq ibn Ezra ibn Xaprut al-Israïlí (hebreu: חסדאי בן יצחק אבן עזרא בן שפרוט, Ḥasday ben Yishāq ben Ezra ibn Šapruṭ‎; àrab: حسداي بن شبروط, Ḥasdāy ibn Šabrūṭ— (Jaén, ca. 915-Còrdova, ca. 975)[1] fou un erudit jueu, metge, impulsor dels estudis hebraics, i conseller i diplomàtic al califat de Còrdova sota Abd-ar-Rahman III i Al-Hàkam II.

Infotaula de personaHasday ibn Xaprut

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(he) חסדאי אבן שפרוט
(ar) حسداي بن شبروط Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 915 Modifica el valor a Wikidata
Jaén Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 975 Modifica el valor a Wikidata (59/60 anys)
Còrdova Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióJudaisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMedicina Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómetge, rabí, diplomàtic, traductor Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Fill d'Isaac ben Ezra,[2] que havia estat cap de duanes, nasqué a Jaén l'any 915.[3] Allí estudià llengua i religió hebrea a l'escola rabínica, i al mateix temps, la resta de les ciències, amb mestres àrabs.[4] Posteriorment es trasllada a Còrdova amb la seva família per continuar els seus estudis superiors, i allí va rebre formació talmúdica i bíblica, aprengué l'hebreu, l'àrab i el llatí, i estudià medicina i farmàcia.[4]

Els seus estudis farmacològics el portaren a redescobrir la triaca, medicament que servia per curar diverses malalties, i indicat especialment com a antídot contra els verins. Aquesta troballa li permetrà introduir-se a la cort omeia, fins a convertir-se en metge personal del califa.[5] Durant la seva relació amb els califes omeies obtingué els càrrecs de Secretari de cartes llatines,[6][7] cap de duanes del califat,[7] i conseller i diplomàtic.

Com a diplomàtic fou enviat per Abd-ar-Rahman III l'any 941 al regne de Lleó per negociar amb Ramir II l'alliberament del governador Muhàmmad ibn Hasim de Saragossa i la signatura d'un tractat de pau, objectius complits després de 7 mesos d'estada a Lleó.[8] L'any 945/946 el califa l'encomana rebre una ambaixada de l'Imperi Romà d'Orient,[7][9] per signar una aliança contra el Califat Abbàssida; i en el 953 rep una ambaixada d'Otó I del Sacre Imperi Romano-Germànic, encapçalada per Johannes de Gorizia,[10] per restablir la seguretat en les costes italianes atacades per pirates andalusins.[11] Ordoni III de Lleó, per fer front a un partit nobiliari que ajudava al seu germanastre Sanç el Gras amb l'ajut de la seva àvia, la reina Toda de Navarra, i per Ferran González, comte de Castella, envia l'any 955/956 una delegació a Còrdova per arribar a un acord de col·laboració, i per tal motiu el califa envia a Hasday i a Muhàmmad ibn Husayn, com a caps de delegació, a LLeó, per reforçar la negociació.[12] Sanç el Gras aconsegueix la corona al morir Ordoni III però molt aviat fou deposat, fuig a Pamplona i la seva àvia, Toda de Navarra, demana ajut a Abd-ar-Rahman III, el qual envia a Hasday amb un doble propòsit, curar l'obesitat del rei destronat, i aconseguir que es presenten en Còrdova la reina Toda, el rei Garcia Sanxes I de Pamplona, i Sanç el Gras, objectius acomplits, i amb les negociacions concloses afavoriren la tornada al tron de Sanç el Gras el 960.[13][14]

En una altra ambaixada de l'Imperi Romà d'Orient, de l'any 949/950, porten com a present el tractat De Materia Medica de Dioscòrides.[10][15][16] Ibn Xaprut dirigeix la traducció, ajudat per Nicolau, monjo grec que venia en la delegació diplomàtica, que fa una primera traducció del grec al llatí, i Ibn Xaprut tradueix el text del llatí a l'àrab.[17][18]

Hasday ibn Xaprut, amb el suport d'Abd-ar-Rahman III i Al-Hàkam II, funda una escola rabínica a Còrdova, amb la participació de Moisès ben Hanokh, talmudista, i els gramàtics i poetes Menahem ben Saruq i Dunaix ben Labrat, iniciant la tor hazzav o «edat daurada» dels jueus hispànics.[19][20] Ibn Xaprut aconsegueix l'autonomia rabínica de l'occident europeu front a les acadèmies babilòniques.[21] Ibn Xaprut converteix Còrdova en un del majors centres de cultura jueva del seu temps, acollint estudiosos jueus de les més variades matèries com traductors, metges, geògrafs, matemàtics, astrònoms, químics i filòsofs,[22][16] i traient gran quantitat de manuscrits de les biblioteques orientals.[23]

Aconsegueix la dignitat de nassí o «príncep» de la comunitat jueva andalusí, i així es converteix en el màxim estament judicial i en el representant dels jueus davant el califa.[24] Mantingué correspondència amb comunitats jueves de la Itàlia romana d'Orient i de França,[25] i amb Josep, sobirà khàzar, poble turc establit al sud-est de l'estepa russa i el Daguestan, i convertit al judaisme al segle vii.[26]

Referències i notes modifica

  1. ↑ Alguns autors avancen el naixement a l'any 910, i la defunció a l'any 970, o bé endarrereixen aquesta a l'any 990.
  2. ↑ D'ell també se sap que fou amic i protector del gramàtic Menahem ben Saruq, i que gràcies a la seva riquesa i a la seva pietat manà construir una sinagoga a Jaén, segons Luzzatto, p. 19.
  3. ↑ Díaz Díaz, p. 255.
  4. ↑ 4,0 4,1 Saiz Muñoz, p. 181.
  5. ↑ Saiz Muñoz, p. 185.
  6. ↑ Gonzalo Maeso, p. 80.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Saiz Muñoz, p. 184
  8. ↑ Carriedo Tejedo, pp. 32-37.
  9. ↑ Carriedo Tejedo, p. 37.
  10. ↑ 10,0 10,1 Ayoun, 32.
  11. ↑ Saiz Muñoz, p. 188
  12. ↑ Carriedo Tejedo, pp. 42-44.
  13. ↑ Carriedo Tejedo, pp. 44-47.
  14. ↑ Saiz Muñoz, pp. 186-188
  15. ↑ Carriedo Tejedo, pp. 37-38
  16. ↑ 16,0 16,1 Gottheil
  17. ↑ Saiz Muñoz, pp. 189-191.
  18. ↑ Millàs Vallicrosa, p. 47.
  19. ↑ Satz, p. 75.
  20. ↑ Bartolomé Martínez, pp. 267-268.
  21. ↑ Kenig, p. 88.
  22. ↑ Carriedo Tejedo, p. 49.
  23. ↑ Díaz Díaz, p. 256.
  24. ↑ Carriedo Tejedo, p. 50.
  25. ↑ Carriedo Tejedo, p. 53.
  26. ↑ Saiz Muñoz, pp. 193-195.

Bibliografia modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Hasday_ibn_Xaprut&oldid=30752227»