Hawker 400
El Hawker 400 és un avió menut corporatiu bimotor dissenyat per la companyia estatunidenca Beech Aircraft Company, ara part de Hawker Beechcraft.
 Hawker 400 xp | |
| Tipus | avió executiu |
|---|---|
| Fabricant | Hawker Beechcraft |
| Primer vol | 29 d'agost de 1978 (com a Mitsubishi Diamond) |
| Dimensions | 13,15 ( ) m |
| Estat | En producció |
| Construïts | Més de 700 versions civils (incloent els Mitsubishi Diamonds) |
| Cost unitari | 7,4 milions de dòlars |
Disseny i desenvolupament modifica
L'avió es va dissenyar originàriament com el Mitsubishi MU-300 Diamond un desenvolupament completament nou per a complementar la veta immediatament superior al Mitsubishi MU-2 i posicionar a Mitsubishi Heavy Industries amb un model corporatiu punter. L'aparell va realitzar el seu primer vol el 29 d'agost de 1978. És un avió menut bimotor d'ales baixes i construcció totalment metàl·lica, pilotat per dos pilots i amb acomodament per a vuit passatgers en la seua cabina pressuritzada. Els seus dos motors de reacció turboventilador Pratt & Whitney Canada JT15D estan muntats en la part posterior del fuselatge.
Beechcraft comprà els drets de producció i va començar a fabricar-lo com a model propi, inicialment denominat Beechjet 400. El Beechjet 400 obtingué la certificació de l'Administració Federal d'Aviació al maig de 1985.
Raytheon/Beechcraft van desenvolupar les seues pròpies millores en el model derivant-se en el 400A en 1990. Les millores incloïen major rang, major capacitat de pes a l'enlairament i majors luxes en la cabina. També s'oferia una cabina de cristall informatitzada en comptes dels instruments de vol tradicionals. Beechcraft va desenvolupar una versió per a la Força Aèria dels Estats Units coneguda com a T-1A Jayhawk, utilitzada com a entrenador per a tripulacions de grans aeronaus (tals com avions cisternes o transports estratègics). Entre 1992 i 1997 es van lliurar un total de 180 T-1. Altra variant d'entrenament militar és la T-400 de la Força Aèria d'Autodefensa del Japó, que comparteix certificació amb la T-1A.
L'any 1993 Raytheon va adquirir la línia de producció de jets Hawker de l'empresa British Aerospace. En aquest moment el Beechjet 400 va passar a denominar-se Hawker 4000 per a adaptar-lo a la línia de productor de Hawker. El Hawker 400XP incorpora millores en aerodinàmica, mecànica i interiors adoptades del Hawker 800XP.
A l'octubre de 2008, Hawker Beechcraft va anunciar actualitzacions del seu disseny resultant en un nou model amb designació Hawker 450XP. Aquestes actualitzacions inclouen nous motors (Pratt & Whitney PW535D), nova aviònica i sistema de gestió de cabina així com una actualització dels interiors.
Especificacions (Beechjet 400A) modifica
Dades obtingudes de Brassey's World Aircraft & Systems Directory 1999/2000:[1]
Característiques generals
- Tripulació: 2 pilots
- Passatgers: 7—9
- Llargada: 14,76 m
- Longitud: 13,26 m
- Altura: 4,24 m
- Àrea alar: 22,43 m²
- Pes en buit: 4.558 kg
- Càrrega útil: 2.653 kg
- Pes màxim a l'enlairament: 7.303 kg
Planta motriu
- Motor: 2 x turboventilador Pratt & Whitney Canada JT15D-5
- Empenta del motor: 12,9 kN
Rendiment
Referències modifica
- ↑ Taylor, Michael J.H. (editor). Pàg. 521-522 Brassey's World Aircraft & Systems Directory 1999/2000. London:Brassey's, 1999. ISBN 1 85753 245 7
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hawker 400 |
- El Hawker 400 a la pàgina oficial de Hawker Beechcraft Arxivat 2008-04-15 a Wayback Machine. (anglès)