Hebreu samarità
L'hebreu samarità és una tradició de lectura per a l'hebreu bíblic tal com la practiquen els samaritans per a la lectura del Pentateuc que ells posseeixen. La seva pronunciació és molt semblada a la de l'àrab que parlen, el qual usen per a l'oració.[1]
עברית שומרונית  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | llengua sacra, dialecte, llengua morta i llengua extinta |
| Dialecte de | hebreu |
| Ús | |
| Autòcton de | samaritans i Governació de Nablus |
| Estat | Israel i Estat de Palestina |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües afroasiàtiques llengües semítiques llengües semítiques occidentals llengües semítiques centrals llengües semítiques nord-occidentals llengües canaanites hebreu | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet samarità |
| Codis | |
| ISO 639-3 | smp |
| Glottolog | sama1313 |
| Linguasphere | 12-AAB |
| Ethnologue | smp |
| IETF | smp |
Escriptura modifica
.jpg)
L'hebreu samarità s'escriu amb l'alfabet samarità, una escriptura que va evolucionar directament de l'alfabet paleohebreu, l'origen del qual d'aquest últim està en l'alfabet fenici. A diferència de tots els altres dialectes de l'hebreu, els quals s'escriuen amb l'alfabet hebreu, una versió de l'alfabet arameu.
Fonologia modifica
Consonants modifica
| Labials | Alveolars | Prepalatals | Palatals | Velars~Uvulars | Farín- gies |
Glotals | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| planes | emfàtiques | planes | emfàtiques | ||||||||||
| Nasals | m | n | |||||||||||
| Plosiva | Sorda | t | tˤ | k | q | ʔ | |||||||
| Sonora | b | d | ɡ | ||||||||||
| Fricatives | Sorda | f | s | sˤ | ʃ | ||||||||
| Sonora | z | ʕ | |||||||||||
| Aproximants | l | j | w | ||||||||||
| Vibrants | r | ||||||||||||
L'hebreu samarità mostra les següents diferències consonàntiques pel que fa a l'hebreu bíblic usat pels jueus:
- Les consonants primordials */b/, /g/, /d/, /k/, /p/ i /t/ manquen d'al·lòfons fricativitzats, malgrat que, almenys, algunes en tinguessin al principi, com ho demostra la preposició "en": ב- /af/ o /b/.
- /p/ es va transformar en /f/, excepte quan de vegades */pː/ > /bː/.
- /w/ es va transformar en /b/ en tots els casos, menys en la conjunció ו- 'i', que es pronuncia /w/.
- /l/ es va fusionar amb /ʃ/, a diferència de totes les altres tradicions hebrees contemporànies en què es pronuncia com a /s/.
- Les guturals /ʔ/, /ħ/, /h/ i /ʕ/ s'han transformat en /ʔ/ o han emmudit per a qualsevol cas, menys davant de /a/ o /ɒ/ on */ħ/ o /ʕ/ de vegades es converteixen en /ʕ/.
- /q/ de vegades es pronuncia com a [ʔ], encara que no en la lectura del Pentateuc, a causa de la influència àrab.[3]
En una lectura ràpida, rares vegades pot arribar a passar que /q/ també es pronunciï com [χ].[3]
Vocals modifica
La durada vocàlica és diferenciadora, p. ex. /rɒb/ רב 'gran' contra /rɒːb/ רחב 'ample'.[4] Les vocals llargues comunament són el resultat de l'elisió de consonants guturals.[4]
| Anteriors | Posteriors | |
|---|---|---|
| Tancades | i iː | u uː |
| Mitjanes | e eː | (o) |
| Obertes | a aː | ɒ ɒː |
| Reduïdes | (ə) | |
La /i/ i la /i/ es pronuncien com [ə] en síl·labes tancades posttòniques, p. ex. /bit/ בית 'casa' /ˈabbət/ הבית 'la casa', /ger/ גר /ˈaggər/.[6] En altres casos, /i/ accentuada canvia a /i/ quan aquesta síl·laba ja no s'accentua, ex. /dabˈbirti/ דברתי a diferència de דברתמה /dabberˈtimma/. /u/ i /o/ solament s'alternen en síl·labes obertes posttòniques, ex. ידו /ˈjedu/ 'la seva mà' ידיו /ˈjedu/ 'les seves mans', on /o/ és el resultat d'un diftong contret.[6][7] En altres casos, /o/ apareix en síl·labes tancades i /o/ en síl·labes obertes, ex. דור /dor/ דורות /duro/.[7]
Accentuació modifica
L'accent en general difereix al de les altres tradicions, ja que normalment recau en la penúltima i de vegades última síl·laba.
Gramàtica modifica
Pronoms modifica
Personals modifica
| Jo | anáki |
| Tu (masculí) | átta |
| Tu (femení) | átti (fixi's en la iod final) |
| ell | û |
| ella | î |
| nosaltres | anánu |
| vosaltres | attímma |
| vosaltres | éttên |
| ells | ímma |
| elles | ínna |
Demostratius modifica
Això masc. ze, fem. zéot, pl. ílla. Allò alaz (escrit amb una he al començament).
Relatius modifica
Qui, que: éšar.
Interrogatius modifica
Qui = mi, què = ma.
Substantiu modifica
Quan s'afegeixen sufixos, la ê i ô de l'última síl·laba poden convertir-se en î i û: bôr (en jueu bohr) "foradada" > búrôt "foradades". I af "enuig" > éppa "el seu enuig".
Els segolats es comporten més o menys com en altres dialectes hebreus: beţen "estómac" > báţnek "el teu estómac", ke′seph "plata" > ke′sefánu (hebreu judaic kaspe′nu) "nostra plata", dérek "camí" > dirkakimma "els vostres camins", però áreş (en hebreu judaic: ’i′rets) "terra" > árşak (hebreu judaic ’arts-ekha) "la teva terra".
Article modifica
L'article definit és a- o e-, i causa geminació de la consonant que li segueix, excepte quan és gutural. S'escriu amb una he, la qual no obstant això sol ser muda. Per això, per exemple: énnar / ánnar = "el jove"; ellêm = la carn", a'émur = "l'ase".
Nombre modifica
Els sufixos regulars de plural són fem., -êm (hebreu judaic -im), masc., -ôt (hebreu judaic -oth). Exemples: eyyamêm "els dies", elamôt "somnis".
El dual a vegades és ayem (hebreu judaic: a′yim), ex. šenatayem "dos anys", però generalment és -êm com en yédêm "mans" (hebreu judaic yadhayim).
Tradició del Nom Diví modifica
Els samaritans tenen la tradició de lletrejar-ho en les lletres samaritanes: "Yohth, Ie', Baa, Ie’" o dir "Shema" que significa "El Nom (Diví)" en arameu, que s'assembla a l'hebreu judaic "Ha-Shem".
Verbs modifica
Els afixos són:
| Perfet | Imperfet | |
| Jo | -ti | e- |
| Tu (m.) | -ta | ti- |
| Tu (f.) | -ti | ? |
| ell | - | yi- |
| ella | -a | ti- |
| nosaltres | ? | ne- |
| vosaltres | -tímma | te- -un |
| vosaltres | -tên | ? |
| ells | -o | yi- -u |
| elles | ? | ti- -inna |
Preposicions modifica
"en, mitjançant", pronunciades:
- b- davant d'una vocal o, per tant, una anterior gutural: b-érbi = "amb una espasa"; b-íšla teva "amb la seva esposa".
- ba- davant una consonant bilabial: bá-bêt (hebreu judaic: ba-ba′yith) "en una casa", ba-*mádbar "a la muntanya".
- ev- davant una altra consonant: ev-lila "en una nit", ev-dévar "mitjançant la cosa".
- ba-/be- davant l'article definit ("el"): barrášet (hebreu judaic: bere’•shith′) "en el principi"; béyyôm "en el dia".
"com, segons", pronunciades:
- ka sense l'article: ka-demútu "a la seva semblança".
- ke amb l'article: ké-yyôm "com el dia".
"a, per" pronunciades:
- l- davant una vocal: l-ávi "al meu pare", l-évad "a l'esclau"
- el-, al- davant una consonant: al-béni "als fills (de)"
- le- davant l: le-léket "a anar"
- l- davant l'article definit: lammúad "en el temps assenyalat"; la-şé'on "al ramat"
"y" pronunciada:
- w- davant consonants: wal-Šárra "i a Sara"
- u- davant vocals: u-yeššeg "i ell va sostenir".
Altres preposicions:
- al: cap a
- elfáni: abans
- bêd-o: per a ell
- elqérôt: contra
- balêd-i: menys jo
Conjuncions modifica
- u: o
- em: si, quan
- avel: però
Adverbis modifica
- la: no
- kâ: també
- afu: també
- ín-ak: faltar
- ífa (ípa): on
- méti: quan
- fâ: aquí
- šémma: allà
- mittét: a baix
Referències modifica
- ↑ Ben-Ḥayyim (2000:29)
- ↑ Ben-Ḥayyim (2000:31,37)
- ↑ 3,0 3,1 Ben-Ḥayyim (2000:34–35)
- ↑ 4,0 4,1 Ben-Ḥayyim (2000:47–48) (Por su parte, Ben-Hayyim señala cuatro grados de longitud vocálica, con lo que admite que solo su "cuarto grado" tiene un valor fonemático)
- ↑ Ben-Ḥayyim (2000:43–44, 48)
- ↑ 6,0 6,1 Ben-Ḥayyim (2000:49)
- ↑ 7,0 7,1 Ben-Ḥayyim (2000:44, 48–49)
Bibliografia modifica
- J. Rosenberg, Lehrbuch der samaritanischen Sprache und Literatur, A. Hartleben's Verlag: Wien, Pest, Leipzig.
- Ben-Ḥayyim, Ze'ev. A Grammar of Samaritan Hebrew. Jerusalén: הוצאת הספרים עש יל מאגנס הנה, 2000. ISBN 1-57506-047-7.