Heinz Hartmann (4 de novembre de 1894, Viena, Àustria-17 de maig de 1970, Stony Point, Nova York) fou un psiquiatre i psicoanalista fundador als Estats Units del corrent de la psicologia del jo, en què planteja que aquesta part de la psique té certa autonomia, i això permet que fins a les persones psíquicament molt pertorbades mantinguen alguns aspectes adaptats a la seua realitat.

Infotaula de personaHeinz Hartmann

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 novembre 1894 Modifica el valor a Wikidata
Viena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 maig 1970 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Stony Point (Nova York) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Viena Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPsicologia, medicina, psiquiatria i psicoanàlisi Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópsiquiatre, psicoanalista, metge Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeDora Hartmann (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsErnest Hartmann (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Amb el decés de Karl Abraham, Hartmann no pogué seguir l'anàlisi formativa que havia previst amb ell. La continuà amb Sándor Radó. El 1927, publica Fonaments de la psicoanàlisi, i hi presagia aportacions teòriques de la psicologia del jo que més tard faria.[1] També participa en la creació d'un manual de psicologia mèdica.

Sigmund Freud li va oferir analitzar-lo debades, si es quedava a Viena, en aquests moments, però, li oferiren un lloc en l'Institut Johns Hopkins. Va triar ser analitzat per Freud, i fou un pacient i alumne preferit de Freud.[2]

Molts professionals el consideren l'autor que permeté el pont entre la psicoanàlisi i el que actualment es denomina psicologia dinàmica, amb una visió no patològica (desenvolupament i funcionament normal) del subjecte a partir de les teories psicoanalítiques freudianes centrades en patologia.

Obra modifica

  • Ich-Psychologie und Anpassungsproblem. 3ª ed. Klett, Stuttgart 1975
  • Essays on Ego Psychology. Selected Problems in Psychoanalytic Theory, 1965, ISBN 0-8236-1740-8

Bibliografia modifica

  • Martin S. Bergmann (ed.) The Hartmann Era. Other Press, New York 2000
  • Melvin Bornstein. A Reappraisal of Heinz Hartmann's Contributions (Psychoanalytic Inquiry), Analytic Press, 1995
  • Sibylle Drews, Karen Brecht. Psychoanalytische Ich-Psychologie. Grundlagen und Entwicklung. Suhrkamp, Frankfurt am Main 1981 (Suhrkamp-Taschenbuch Wissenschaft 381)
  • B. Engel. 2001. Teorías de la personalidad. Mèxic: Mcgraw Hill Intermericana SA.
  • Jeanne Lampl-de Groot. "Heinz Hartmanns Beiträge zur Psychoanalyse". In: Psyche 18. Jhrg. 1964, pàg. 321–329
  • Handbuch österreichischer Autorinnen und Autoren jüdischer Herkunft 18. bis 20. Jahrhundert. Ed. Österreichische Nationalbibliothek, Viena. K. G. Saur, Múnic 2002, ISBN 3-598-11545-8 (vol. 1) pàg. 506

Referències modifica

  1. Peter Gay, Freud: A Life for Our Time (Londres 1988) p. 540.
  2. Ernest Jones, The Life and Work of Sigmund Freud (Penguin 1964) p. 651.

Enllaços externs modifica