Heliodoro Carpintero Capell

Heliodoro Carpintero Capell (Barcelona, 30 de juny de 1939) és un filòsof espanyol, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques des de 1998.

Infotaula de personaHeliodoro Carpintero Capell
Biografia
Naixement30 juny 1939 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Madrid
Activitat
OcupacióFilòsof
Membre de
Influències
Obra
Estudiant doctoralLaura Lara Martínez Modifica el valor a Wikidata
Premis
2008: Doctor Honoris Causa per la Universitat Nacional de Córdoba (Argentina) en 2008
2009: Doctor honoris causa per la UNED
2009: Doctor honoris causa per la Universitat Nacional de San Luis (Argentina).

Biografia modifica

Estudià el batxillerat a l'Institut Antonio Machado de Sòria, i el 1961 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Madrid amb premi extraordinari. El 1964 va obtenir per oposició la càtedra de filosofia i lletres a instituts d'ensenyament mitjà i en 1965 la de psicologia general a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Complutense de Madrid, on s'hi doctorà amb premi extraordinari en 1969.

El 1971 va obtenir per oposició la plaça de professor agregat de psicologia a la Universitat de València i el 1976 a la Universitat Autònoma de Barcelona. Després fou director del Departament de Psicologia Bàsica de la Facultat de Filosofia i Ciències de l'Educació de la Universitat de València i vice-rector de la Universitat a Distància de Madrid (UDIMA).

És membre, entre altres, de la Societat Espanyola de Psicologia; «foreing member» de l'American Psychological Association; membre fundador de la Societat Valenciana d'Anàlisi i Canvi de Conducta; i de la Fundació d'Estudis Sociològics (FONS). Doctor Honoris Causa per la Universitat Nacional de Córdoba (Argentina) en 2008,[1] per la UNED en 2009 i per la Universitat Nacional de San Luis (Argentina) de 2009.[2] En 2012 va rebre la Medalla Institucional de l' Instituto Superior de Estudios Psicológicos (ISEP)[3]

Pensament modifica

Seguidor de Julián Marías i José Ortega y Gasset, és convençut que el pensament té sempre una arrel històrica i circumstancial, que cal conéixer quan se'l vol comprendre. Això el va impulsar a estudiar diversos pensadors espanyols preocupats per l'home i la seva circumstància, del que en sortí Cinco aventuras españolas, dedicades a les obres de Pedro Laín Entralgo, José Luis López Aranguren, Francisco Ayala, Josep Ferrater i Mora i Julián Marías.[4]

En psicologia s'interessa per la dimensió històrica de l'individu, encara que ha arribat a pensar que la psicologia pot ser entesa com una organització que pretén aconseguir coneixements i que incorpora a la seva estructura ments, recursos, sistemes de comunicació i investigació.

Obres modifica

Referències modifica