Herman Bailey
Herman "Kofi" Bailey, conegut com a Kofi X, (1931-1981) fou un artista afroamericà.[1] És conegut sobretot pels seus dibuixos en llapis i carbó vegetal que reflecteixen l'experiència afroamericana.[2][3]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Herman Bailey 28 novembre 1931  Chicago (Illinois) |
| Mort | 27 abril 1981 (49 anys) |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | estatunidenc |
| Grup ètnic | Afroamericà |
| Formació professional | Universitat Estatal d'Alabama, Universitat del Sud de Califòrnia |
| Formació | USC Roski School of Fine Arts and Design (en)  Alabama State University |
| Activitat | |
| Ocupació | pintor |
| Art | Dibuix. |
| Moviment | Panafricanisme. |
| Influències | |
| Influències en | Varnette Honeywood, Yvonne Edwards Tucker. |
| Mecenes | Maya Angelou, James Early, Samella Lewis. |
Signatura  | |
Biografia modifica
Nascut a Chicago, Illinois, Bailey va créixer a Los Angeles, Califòrnia.[2][4] Va estudiar a la Universitat Howard (on va rebre el mestratge d'Alain Locke, Sterling Brown i James A. Porter[2] i va obtenir el seu Master en Belles Arts a la Universitat del Sud de Califòrnia.[4][5] Herman "Kofi" Bailey va morir a Atlanta el 1981 víctima d'una sobredosi de drogues.[5][6]
Carrera professional modifica
El seu treball i il·lustracions combinen elements geomètrics i figuratius. Bailey normalment dibuixava amb llapis o carbó i també va experimentar amb oli i pintura acrílica. El color, però, era secundari en les seves obres, ja que preferia els tons terrosos.[3] Bailey fou influenciat per autors com Goya, Rico Lebrun, Jacob Lawrence i Charles White. El 1967 es va descriure a si mateix com un artista representacional que volia fer art per a les masses i que l'home era el concepte més important de les seves obres.[4] El 1967, Bailey va tenir una residència artística al Spelman College a on va fer una exposició sobre les seves creacions a Ghana, a on va viure entre el 1962 i el 1966.[4]
Activitat política modifica
El seu treball artístic va rebre sovint influències del panafricanisme. Va fer diversos retrats del president ghanès Kwame Nkrumah, en el que aquest apareixia com una figura heroica.[7] Quan va viure a Ghana va exercir de professor d'art fins que Nkrumah fou deposat el 1966.[5] Bailey també va cobrir altres àrees sobre l'experiència afroamericana com el Poder Negre, l'antiimperialisme i els drets civils dels afroamericans. També retratà sovint dones i infants negres. El seu treball artístic també reflectia el racisme que patien els africans i els afroamericans. Al mateix temps, dramatitzà els conflictes entre els blancs i els negres. El seu treball es pot fundar en el moviment artístic dels drets civils.[5]
Quan vivia a Atlanta, creà pòsters pel Centre d'H. Rap Brown, que era freqüentat per membres del Comitè Coordinador Estudiantil No Violent (SNCC).,[5] associació per a la qual també va crear pòsters.[8][9] Després de la Guerra dels Sis Dies, en la que vencé Israel, la SNCC va llençar una campanya antizionista amb imatges antisemites, en la que també hi participà Bailey. A més, també va continuar creant còmics conflictius per la SNCC en els que estereotipava els jueus i la dependència econòmica-financera dels Estats Units de l'exèrcit israelià.[10][11] El còmic de Bailey, "The Palestine Problem", connecta la violència racial estatunidenca, l'imperialisme militar a Vietnam i el Món Àrab i la lluita per la llibertat afro-àrab.[10]
Influència modifica
James Early cita el treball de Kofi com la seva influència més important, a causa del seu activisme a l'Atlanta dels anys seixanta del segle xx. L'artista i historiador de l'art Floy Coleman va descriure a Bailey com un trencador de rols i que esdevingué un estàndard que molts van seguir en la lluita pels drets dels afroamericans.[5] Carmen Riddle va descriure a Bailey com un geni.[6]
Col·leccions modifica
- Museu Afroamericà de Califòrnia. (Los Angeles)[1][2]
- Universitat Hampton (Hampton, Virginia)[12]
- Museu Nacional d'Història i Cultura Afroamericana (Washington).
- Museu Nacional dels Drets Civils (Memphis)
- Spelman College (Atlanta).
- Museus Universitaris de la Universitat de Delaware a Newark (Delaware).[2]
Exhibicions modifica
- Showcase & Tell: Treasures from the Spelman College Permanent Collection, 2009, Spelman College, Atlanta
- Tradition Redefined: The Larry and Brenda Thompson Collection of African American Art, 2009, Universitat de Maryland, College Park
- A Century of African American Art: The Paul R. Jones Collection, 2004, Universitat de Delaware, Newark
- Atlanta Collects, 2004, City Gallery East, Atlanta
- Black Power/Black Art: and the struggle continues: Political Imagery from the Black Arts Movement of the 1960s and 1970s, 1994, Universitat Estatal de San Francisco, San Francisco
- African American Art in Atlanta: Public and Corporate Collections, 1984, High Museum of Art, Atlanta
- A Memorial Exhibition, 1982, Spelman College, Atlanta
- Highlights from the Atlanta University Collection of Afro-American Art, 1973, High Museum of Art, Atlanta
- TCB, 1971, National Center of Afro-American Artists, Boston[1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Bailey, Herman Kofi (a.k.a. Kofi X). (Chicago, IL, 1931-Atlanta, GA, 1981)». Artists. African American Visual Artists Database. Arxivat de l'original el 25 de juliol 2011. [Consulta: 18 abril 2010].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Digital Archive: Kofi Bailey». Digital Archive. Paul R. Jones Collection. [Consulta: 12 abril 2010].
- ↑ 3,0 3,1 Lewis, Samella. African American Art and Artists. University of California Press, 2003. ISBN 0520239350.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Fuller, H.W. "Editor's Notes." Negro Digest 16.9 (1967):4.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Early, James «Memories of Black Arts Spirits Kofi Bailey and Atlanta in the 1960s». The International Review of African American Art, 15, 1, 1998, pàg. 27–30.
- ↑ 6,0 6,1 Karen Anne Mason. «John Riddle». Oral History Program. University of California, 2000. [Consulta: 18 abril 2010].
- ↑ Wardlaw, Alvia. Black Art: Ancestral Legacy : The African Impulse in African American Art. Abrams Books, març 1990. ISBN 0810931044.
- ↑ Henderson, Stephen «A Dedicatoin: Sterling Brown». The Negro Digest. Johnson Publishing Company, 19, 11, 1970, pàg. 10–11 [Consulta: 18 abril 2011].
- ↑ Levy, Richard. Antisemitism: A Historical Encyclopedia of Prejudice and Persecution. ABC-CLIO, maig 2005. ISBN 9781851094394.
- ↑ 10,0 10,1 Feldman, Keith «Representing Permanent War: Black Power’s Palestine and the End(s) of Civil Rights». CR: The New Centennial Review, 8, 2, 1998, pàg. 193–231 [Consulta: 18 abril 2011].
- ↑ Marable, Manning. Black Routes to Islam. Palgrave Macmillan, agost 2009. ISBN 140397781X.
- ↑ «Hampton's Collections and Connections: A Unity of Art and Life». The International Review of African American Art, 20, 1, 2005, pàg. 5–31 [Consulta: 18 abril 2011].
Bibliografia modifica
- Henderson, S. (1970). A Dedication: Sterling Brown. The Negro Digest, 19 (11), 10-11. A poem inspired by a SNCC posted created by Bailey in 1962.
- Britton, C. Selected essays: Art and artists from the Harlem renaissance to the 1980's. National Black Arts Festival, 1988. ISBN 0962064408
- City of Los Angeles Department of Cultural Affairs. African American Artists in Los Angeles, a Survey Exhibition. Los Angeles: City of Los Angeles Department of Cultural Affairs, 2009.
- David C. Driskell Center. Tradition Redefined: The Larry and Brenda Thompson Collection of African American Art. College Park: David C. Driskell Center, 2009. ISBN 0981909310
Enllaços externs modifica
- Untitled (Closed for King) Arxivat 2012-03-22 a Wayback Machine. pel fotògraf Robert Sengstack, treball artístic de Bailey.
- Entrevista per NBC News with Malcolm X sobre el retrat de Kwame Nkrumah