Herman Goldstine
Herman Goldstine (anglès: Herman Heine Goldstine) (Chicago, 13 de setembre de 1913 - Bryn Mawr, 16 de juny de 2004) va ser un matemàtic i científic de la computació estatunidenc.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Herman Heine Goldstine 13 setembre 1913 Chicago (Illinois) |
| Mort | 16 juny 2004 (90 anys) Bryn Mawr (Pennsilvània) |
| Causa de mort | Causes naturals (Malaltia de Parkinson ) |
| Executiu Societat Filosòfica Americana | |
| 1984 – 1997 | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Chicago (–1936) |
| Tesi acadèmica | Conditions for Minimum of a Functional (1936 ) |
| Director de tesi | Lawrence Graves i William Thomas Reid |
| Activitat | |
| Camp de treball | Ciències de la computació |
| Ocupació | matemàtic, historiador de les matemàtiques, informàtic, professor d'universitat |
| Ocupador | Institut d'Estudis Avançats de Princeton (1973–1984) IBM (1958–1973) Institut d'Estudis Avançats de Princeton (1946–1957) Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica (1941–1946) Universitat de Michigan (1939–1941) Universitat de Chicago (1936–1939) |
| Membre de | |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Segona Guerra Mundial |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Cònjuge | Adele Goldstine (1941–1964), mort |
Premis | |
Vida i Obra modifica
Nascut a Chicago, fill d'un advocat, va estudiar a la universitat de Chicago en la qual es va doctorar el 1936 i, a continuació, en va ser investigador assistent.[1] El 1939 es va traslladar a la universitat de Michigan com a professor, però, en entrar els Estats Units a la Segona Guerra Mundial, es va enrolar a l'exèrcit, essent destinat a Stockton (Califòrnia). Mentre es trobava en aquesta ciutat va rebre dues ordres simultànies i contradictòries: un destí a l'Extrem Orient i la incorporació al laboratori de balística de l'exèrcit a Aberdeen (Maryland). Sense dubtar-ho va optar per obeir la segona.[2] Amb el rang de capità, a partir de 1943, va ser un dels líders del projecte ENIAC, fent d'enllaç entre el laboratori de balística i la Moore School of Electrical Engineering de Filadèlfia, on es desenvolupava el projecte.[3] El 1946, acabada la guerra, es va incorporar al projecte EDVAC, co-dirigit per John von Neumann, d'ordinador electrònic binari des de l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton, del qual va ser membre permanent a partir de 1951.[4]
El 1958, va deixar l'Institut per dirigir el departament de recerca d'IBM, als voltants de Nova York.[5] El 1967 va ser nomenat fellow de la IBM, de la qual es va retirar el 1973.[6] En retirar-se, va retornar a Princeton, fins que el 1984 va ser nomenat director executiu de la Societat Filosòfica Americana i es va traslladar a Filadelfia. Al acabar el seu mandat el 1997, es va retirar a una residencia a Bryn Mawr, on va morir el 2004.
La seva esposa, Adele Goldstine (nascuda Katz), a qui va conèixer mentre era a Michigan i que va ser la programadora principal del ENIAC, va morir d'un llarg i penós càncer el 1964 i, el 1966, es va tornar a casar amb Ellen Watson.[7]
Goldstine, juntament amb von Neumann i John Mauchly, van ser uns dels artífexs dels moderns ordinadors. Moltes de les idees bàsiques del seu funcionament es troben en els seus treballs: l'ús del sistema binari, la programació memoritzada, els diagrames de flux...[8] Interessat també per la filosofia i la història, el 1972 va publicar The Computer from Pascal to von Neumann, llibre en el qual analitzava les nocions bàsiques d'una ciència que estava acabant de néixer.
Referències modifica
- ↑ Henderson, 2003, p. 101.
- ↑ Gomori i Adams, 2006, p. 369.
- ↑ Light, 1999, p. 460.
- ↑ Bergin, 1996, p. 5.
- ↑ Gomori i Adams, 2006, p. 372.
- ↑ Henderson, 2003, p. 102.
- ↑ Gomori i Adams, 2006, p. 373.
- ↑ Priestley, 2020, p. 15.
Bibliografia modifica
- Bergin, Thomas J. 50 Years of Army Computing: From ENIAC to MSRC (en anglès). DIANE Publishing, 1996. ISBN 0-9702316-1-X.
- Gomori, Ralph E.; Adams, Arlin M. «Herman Heine Goldstine, 13 September 1913 · 16 June 2004» (en anglès). Proceedings of the American Philosophical Society, Vol. 150, Num. 2, 2006, pàg. 367-377. ISSN: 0003-049X.
- Henderson, Harry. «Goldstine, Herman Heine». A: A to Z of Computer Scientists (en anglès). Facts on File, 2003, p. 101-102. ISBN 0-8160-4531-3.
- Light, Jennifer S. «When Computers Were Women» (en anglès). Technology and Culture, Vol. 40, Num. 3, 1999, pàg. 455-483. ISSN: 0040-165X.
- Priestley, Mark. «Flow Diagrams, Assertions, and Formal Methods». A: Emil Sekerinski, Nelma Moreira, José N. Oliveira et al. (eds.). Formal Methods. FM 2019 International Workshops (en anglès). Springer, 2020, p. 15-34. ISBN 978-3-030-54996-1.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Herman Goldstine |
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Herman Goldstine» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Macho, M. «Herman Goldstine (1913-2004)». Heuskal Herriko Unibertsitatea, 2013. [Consulta: 19 juny 2022]. (castellà)
- Lee, J.A.N. «Herman Heine Goldstine». Institute of Electrical and Electronics Engineers. [Consulta: 19 juny 2022]. (anglès)
- Stern, Nancy. «Oral history interview with Herman H. Goldstine». Charles Babbage Institute, 1980. [Consulta: 19 juny 2022]. (anglès)