Herrira
Herrira (en basc: Herrira) és una organització basca, fundada el 2012, per a la defensa dels presos polítics bascos[1] i denunciar les males pràctiques penitenciàries del Govern espanyol.
|
|||||
| Història | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Creació | 2012 | ||||
| Lloc web | herrira.org  | ||||
El 30 de setembre de 2013, el jutge de l'Audiència Nacional espanyola Eloy Velasco va decretar la suspensió de l'organització durant dos anys prorrogables,[2] el tancament de les seves seus, comptes corrents i comptes en xarxes socials (38 webs, 32 perfils de twitter i 125 de facebook), així com la detenció de divuit dels seus membres. Segons manifestà el ministre de l'Interior espanyol Jorge Fernández Díaz, Herrira era l'organització «pròxima a ETA amb més capacitat de mobilització i activació social» i considerà que des de la seva creació havia assumit «els objectius, l'estructura, les funcions, mètodes i procediments de finançament, iconografia i entramat comunicatiu que duien a terme Gestores Pro Amnistia - Askatasuna».[3]
El 4 d'octubre de 2013, catorze dels divuit detinguts van ser posats en llibertat amb els càrrecs d'enaltiment del terrorisme, integració i finançament de banda armada. Els quatre restants van ser ingressats a la presó de Soto del Real, sota fiança de vint mil euros, amb els mateixos càrrecs.[2]
Referències modifica
- ↑ «Xerrada d'Herrira, nou moviment a favor de les preses polítiques basques, a Falset». PrioratViu.cat, 19-03-2013. [Consulta: 7 octubre 2013].[Enllaç no actiu]
- ↑ 2,0 2,1 «Llibertat per a catorze detinguts del moviment basc Herrira». Vilaweb.cat, 04-10-2013. [Consulta: 7 octubre 2013].
- ↑ «Ofensiva policíaca i judicial contra el moviment basc Herrira». Vilaweb.cat, 30-09-2013. [Consulta: 7 octubre 2013].