Herrmann Zschoche
Herrmann Zschoche (Dresden, 25 de novembre de 1934) és un guionista i director de cinema alemany. Va dirigir per a la Deutsche Film AG nombroses pel·lícules per a nens i joves, i la seva obra Sieben Sommersprossen ses va convertir en un clàssic. A partir de 1990 es va centrar en dirigir sèries per a la televisió. Des de 1997 es dedica a escriure llibres de no ficció i a labors editorials.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 novembre 1934 (89 anys) Dresden |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Cinema Konrad Wolf de Babelsberg |
| Activitat | |
| Ocupació | director de cinema, guionista, escriptor de no-ficció |
| Família | |
| Cònjuge | Jutta Hoffmann |
| Parents | Haiyti (neta) |
Premis | |
   | |
Biografia modifica
Es va interessar des de jove pel cinema, i en els seus temps d'escola va pertànyer a un cercle de Super-8 SMPTE. Després del seu Abitur, en la dècada de 1950 va treballar com a assistent i càmera en el noticiari de la República Democràtica Alemanya (RDA) Aktuelle Kamera.[1] Durant el seu aprenentatge va rodar, entre altres, amb Ernst Hirsch en les pel·lícules sobre el Palau de Pillnitz i el Zwinger.
Entre 1954 i 1959 va estudiar una llicenciatura de direcció en la Hochschule für Film und Fernsehen Potsdam, i després va començar a treballar com a assistent de direcció per la Deutsche Film AG.[2] Va treballar per a Frank Beyer en Königskinder, i va col·laborar amb Gerhard Klingenberg en Was wäre, wenn…?. A partir de 1961 comença a treballar com a director. Debuta amb la pel·lícula infantil Das Märchenschloß. En els anys posteriors va prosseguir filmant pel·lícules infantils com Lütt Matten und die weisse Muschel, adaptació de l'obra de Benno Pludra, o en la coproducció alemano-txecoslovaca Die Igelfreundschaft, basada en una obra de Martin Viertel.
Va rodar en 1965 Karla, basada en un projecte de Ulrich Plenzdorf, i tracta sobre el fracàs d'una jove professora acabada de sortir de la universitat; va ser prohibida en l'Onzè Ple del Comitè Central del Partit Socialista Unificat d'Alemanya de 1966. La pel·lícula, a la qual se li va retreure la seva escepticisme i el seu pessimisme,[3] es va estrenar al juny de 1990. Una cosa similar va ocórrer amb la pel·lícula de 1977 Feuer unter Deck, que no va aconseguir l'autorització per a ser estrenada després de la fugida aquest estiu del protagonista, Manfred Krug, a Alemanya Occidental. Era una comèdia sobre el capità d'un vapor de rodes que ha de desprendre's del seu benvolgut vaixell; finalment es va emetre directament en televisió l'any 1979. La pel·lícula de l'any 1983 Insel der Schwäne no es va poder estrenar de primeres, i van haver de realitzar-se diversos canvis, entre ells incloure un final optimista, perquè pogués ser projectada.
Després de la dècada de 1970 va tornar a dirigir treballs destinat a un públic infantil i juvenil. Va aconseguir definitivament l'èxit amb la pel·lícula estrenada en 1978 Sieben Sommersprossen, on va emprar actors aficionats. Gràcies a ella li van atorgar el Preis der Filmkritik der DDR i el Nationalen Filmpreis. En un any van acudir a veure-la 1,2 milions d'espectadors, i es va convertir en un dels clàssics juvenils de la Deutsche Film AG. L'última pel·lícula que va rodar per a la productora estatal va ser la continuació de Set pigues, Grüne Hochzeit, l'any 1989.
Després de Die Wende va treballar en sèries com Tatort fins que en 1997 va començar a dirigir la sèrie Kurklinik Rosenau.[4]
Quan va deixar la direcció es va dedicar a l'escriptura. Va publicar textos de viatges i llibres sobre diferents pintors,[5] com a Caspar David Friedrich.
Va estar casat amb l'actriu Jutta Hoffmann. L'any 2002 va publicar el seu autobiografia,, Sieben Sommersprossen und andere Erinnerungen.
Filmografia modifica
|
|
Premis modifica
Preis der Filmkritik der DDR modifica
- 1978 Millor pel·lícula d'actualitat per Sieben Sommersprossen
- 1981 Millor pel·lícula d'actualitat per Bürgschaft für ein Jahr
- 1981 Millor pel·lícula per Bürgschaft für ein Jahr
Nationales Spielfilmfestival der DDR modifica
- 1980 Premi especial del jurat per Sieben Sommersprossen
- 1982 Millor direcció per Bürgschaft für ein Jahr
- 1986 Premi del públic per Hälfte des Lebens
Altres premis modifica
- 1979 Premi Nacional de la RDA
- 2014 Hölderlin-Ring
Referències modifica
- ↑ filmportal.de. «Herrmann Zschoche» (en alemán). [Consulta: 18 enero 2016].
- ↑ Walk, I. «Zschoche, Herrmann» (en alemán), octubre 2013. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 18 enero 2016].
- ↑ Mitteldeutscher Rundfunk «Mehr als "Sieben Sommersprossen"» (en alemán). , 18 diciembre 2015.
- ↑ Chill, D. «Endstation Pinselstrich» (en alemán). , 3 diciembre 2014.
- ↑ Verlagsgruppe Husum. «Herrmann Zschoche» (en alemán). [Consulta: 18 enero 2016].