Heteròpters

subordre d'insectes
(S'ha redirigit des de: Heteròpter)

Els heteròpters (Heteroptera, gr. "ales diferents") són un ampli subordre d'insectes dins l'ordre Hemiptera, amb unes 40.000 espècies al món i més de mil a Catalunya.[1][2]

Infotaula d'ésser viuHeteròpters
Heteroptera Modifica el valor a Wikidata

Aquarius najas Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreHemiptera
SubordreHeteroptera Modifica el valor a Wikidata
Latreille, 1810
Infraordres[1]
Xinxa domèstica (Cimex lectularius, Cimicidae)
Miridae
Notonecta (Notonectidae)
Anoplocnemis (Coreidae)
Lygaeus (Lygaeidae)
Pyrrhocoris apterus (Pyrrhocoridae)
Carpocoris purpureipennis (Pentatomidae)
Rhynocoris iracundus (Reduviidae)
"Escorpí" d'aigua (Nepa cinerea, Nepidae)
Stephanitis takeyai (Tingidae)
Xinxes aquàtiques gegants (Belostomatidae) com a aliment a Tailàndia

Els heteròpters ocupen nombrosos nínxols ecològics. Molts s'alimenten de la saba de les plantes, a les que perforen amb el seu bec; d'altres són depredadors que paralitzen les seves preses picant-les amb el bec; fins i tot han conquerit el medi aquàtic, com és el cas dels sabaters (de la família Gerridae) o els escorpins d'aigua (família Nepidae).

Característiques modifica

La seva morfologia és molt variada, però tenen en comú els següents caràcters morfològics únics:[2]

  1. Peces bucals allargades formant un estilet perforador-xuclador inserit a la part anterior del cap, anomenat rostre o bec.
  2. Glàndules odoríferes parelles situades a l'abdomen en el cas de les nímfes, o al metatòrax, en el cas dels adults.
  3. Antenes de quatre artells.

Les ales anteriors, denominades hemèlitres, tenen una meitat basal dura i coriàcia i una meitat posterior membranosa, es consideren actualment un caràcter derivat.[2]

Classificació modifica

Des de Latreille (1810), i durant molt de temps, es considerava els Heteroptera un ordre dels insectes, però actualment, amb la nova definició de l'ordre Hemiptera rep la categoria de subordre. Encara avui dia hi ha una controvèrsia sobre el manteniment o no d'aquest nom en la taxonomia.

De fet, el terme Heteroptera es fa servir de dues maneres diferents en les classificacions modernes; a la nomenclatura linneana apareix com un subordre dins l'ordre Hemiptera, on pot ser parafilètic o monofilètic depenent de la seva delimitació. En canvi, en la nomenclatura filogenètica, es fa servir com un clade sense rang, dins del clade Prosorrhyncha el qual està al seu torn dins del clade Hemiptera. Això es desprèn del fet que Coleorrhyncha és realment un "fòssil vivent" que està relacionat amb el concepte tradicional d'Heteroptera, prou pròxim per a ser considerat dins del mateix grup.

Els Gerromorpha i Nepomorpha contenen la majoria dels membres aquàtics dels Heteroptera, mentre tota la resta dels altres grups es troben dins de Cimicomorpha i de Pentatomomorpha.

Taxonomia modifica

Els heteròpters es subdivideixen en set infraordres i nombroses famílies:[3]

Infraordre Enicocephalomorpha

Infraordre Dipsocomorpha

Infraordre Gerromorpha

Infraordre Nepomorpha

Infraordre Leptopomorpha

Infraordre Pentatomomorpha

Infraordre Cimicomorpha

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 «ITIS - Report: Heteroptera». [Consulta: 23 desembre 2021].
  2. 2,0 2,1 2,2 Goula, Marta; Roca-Cusachs, Marcos; Osorio, Víctor. Els heteròpters de Catalunya. Brau Edicions, novembre de 2018, p. 11. ISBN 9788415885788. 
  3. Forero, D. 2009. Heteroptera. True bugs. Version 27 February 2009 (under construction). http://tolweb.org/Heteroptera/10805/2009.02.27 in The Tree of Life Web Project

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica

Versió 1, Febrer 2011, Centre de Recursos de Biodiversitat, Universitat de Barcelona  PDF (castellà)