Hijo de hombre

pel·lícula de 1961 dirigida per Lucas Demare

Hijo de hombre, que va tenir com a títols alternatius La sed i Choferes del Chaco és una pel·lícula en blanc i negre, coproducció de l'Argentina i d'Espanya (les productores Argentina Sono Film i Suevia Films, dirigida per Lucas Demare sobre el guió d'Augusto Roa Bastos que es va estrenar el 27 d'abril de 1961 i que va tenir com a protagonistes a Francisco Rabal, Olga Zubarry i Carlos Estrada.[1]

Infotaula de pel·lículaHijo de hombre
Fitxa
DireccióLucas Demare Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Dissenyador de produccióGori Muñoz Modifica el valor a Wikidata
MúsicaLucio Demare Modifica el valor a Wikidata
FotografiaAlberto Etchebehere Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJorge Garate Modifica el valor a Wikidata
ProductoraArgentina Sono Film Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenArgentina Modifica el valor a Wikidata
Estrena1961 Modifica el valor a Wikidata
Durada90 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color i en blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema bèl·lic i drama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióParaguai Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0055426 Filmaffinity: 123311 Letterboxd: hijo-de-hombre TMDB.org: 435386 Modifica el valor a Wikidata

Sinopsi

modifica

Durant la Guerra del Chaco una caravana d'aiguaters socorrerà una guarnició assedegada.

Repartiment

modifica

Producció

modifica

Tota la pel·lícula va ser rodada a Río Hondo, a la província de Santiago del Estero, a una zona del nord de l'Argentina on hi havia un balneari on els actors es reposaven de la duresa del rodatge, que transcorria amb molta calor.[2]

Comentaris

modifica

Jorge Miguel Couselo va dir a Correo de la Tarde:

« ”El dramatisme esquemàtic …valora a la pel·lícula com a document i la insufla d'humanitat gairebé tràgica rescatant la solidaritat com a suprema facultat d'homes i dones que lluiten en l'infern d'una guerra inútil…sorprèn en les seves troballes tècniques (el bombardeig) …des de Los isleros no filmava una pel·lícula tan important.”[2] »

Per part seva Manrupe i Portela escriuen:

« ”Un últim Demare rescatable, reprenent fugaçment els seus temes favorits. Una pel·lícula vigorosa, ben actuada i acceptable en el tècnic.”[2] »

Al 9è Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià, que es va desenvolupar del 8 al 17 de juny de 1961, va rebre el Premi Perla del Cantàbric a la Millor Pel·lícula de Parla Hispana,[3] mentre que Olga Zubarry va ser guardonada amb el Premi a la Millor Actriu de parla castellana.[4]

Referències

modifica
  • Manrupe, Raúl; Portela, María Alejandra. Un diccionario de films argentinos (1930-1995). Buenos Aires,: Editorial Corregidor, 2001, p. 491. ISBN 950-05-0896-6. 
  • Helene C. Weldt-Basson. Postmodernism's Role in Latin American Literature: The Life and Work of Augusto Roa Bastos. Springer, 2010.

Enllaços externs

modifica