Hildegard Behrens (Varel, 9 de febrer, de 1937 - Tòquio, 18 d'agost, de 2009) fou una soprano dramàtica alemanya, coneguda pel seu extens repertori, que inclou obres de Wagner, Weber, Mozart, Richard Strauss, i Alban Berg.

Infotaula de personaHildegard Behrens

(1985) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 febrer 1937 Modifica el valor a Wikidata
Varel (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 agost 2009 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Tòquio (Japó) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortAneurisma de l'aorta Modifica el valor a Wikidata
SepulturaVareler Friedhof (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Friburg de Brisgòvia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant d'òpera Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
VeuSoprano Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webweb.archive.org… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0067062 TMDB.org: 1116821
Musicbrainz: 34d49504-db7c-43d8-b753-39b4b5443df0 Discogs: 850891 Allmusic: mn0001635715 Find a Grave: 40846809 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Va nàixer a Varel, en el si d'una família aficionada a la música. Cada un dels seus germans va aprendre a tocar un instrument. Ella va estudiar violí. També va estudiar Dret, graduant-se en la Universitat Albert Ludwig de Friburg de Brisgòvia abans de dedicar-se plenament al cant. Va estudiar amb Ines Leuwen en l'Acadèmia de Música de Friburg.

Carrera modifica

Va debutar com a Comtessa en Les noces de Fígaro a Friburg l'any 1971 i l'any següent es va convertir en un membre de l'Òpera alemanya de Berlín. Ací va destacar com Agathe en Der Freischütz, Giorgetta (Il tabarro) i Elsa (Lohengrin). L'any 1974 va interpretar Kàtia Kabànova (a Frankfurt) i Marie (de Wozzeck, a Düsseldorf). El 1976 va debutar en el Covent Garden, amb Leonore (Fidelio) i aquest mateix any, el 15 d'octubre, en el Metropolitan Opera de Nova York com Giorgetta.

És destacada la interpretació que va fer de Salomé en el Festival de Salzburg de 1977 amb direcció de Herbert von Karajan. Va encarnar l'Emperadriu en La dona sense ombra en l'Òpera de París (1980). Va ser Brunilda en el Festival de Bayreuth de 1983, amb direcció de Georg Solti.

A més de l'òpera, ha cantat altres peces vocals com la Cançó de la Reina Mary d'Elgar, Nuits d'été d'Hector Berlioz o Shéhérazade de Maurice Ravel.

Veu i papers modifica

El crític Alan Blyth destaca de Hildegard Behrens la seua habilitat per a "comunicar amb la veu, el cos i l'intel·lecte, de manera que cada paper que interpreta esdevé una experiència emocional de força impressionant". Rolf Fath, igualment, assenyala que combina "la destresa vocal amb una actuació escènica apassionada i una interpretació intel·ligent"

Com a soprano dramàtica ha destacat en papers de dona forta, com són els personatges de Richard Wagner i de Richard Strauss, entre els que cal esmentar:

El Liceu modifica

També va cantar rols wagnerians al Liceu de Barcelona i a Nova York, Múnic, Zúric, etc.

Són igualment llegendàries les seues interpretacions del paper principal de Katarina Ismailova en l'òpera de Dmitri Xostakóvitx Lady Macbeth de Mtsensk i les de Leoš Janáček: Jenůfa i El cas Makropoulos. Luciano Berio va compondre per a ella l'òpera Cronaca del Luogo, estrenada en el festival de Salzburg de 1999.

Premis modifica

Interpretacions modifica

Discografia seleccionada modifica

Referències modifica

  • Blyth, A., Notes al CD Hildegard Behrens, sèrie "Grandi Voci", 1996, (Decca, 458 789-2).
  • Fath, R., Biografia en La Màgia de l'òpera, Catàleg Philips, 1993.