Hilduí de Milà
Hilduí de Milà va ser un monjo de l'abadia de Lobbes, bisbe de Lieja de 920 a 921, bisbe de Verona de 928 a 932 i arquebisbe de Milà de 932 fins a la seva mort el 24 de juliol de 936.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle IX  |
| Mort | 24 juliol 936 Milà |
| Arquebisbe de Milà | |
| 932 – 936 ← Ansperto (en)  – Anselm IV (en) → Diòcesi: arquebisbat de Milà | |
| Bisbe de Verona | |
| 928 – – Bartolomeo della Scala → Diòcesi: bisbat de Verona | |
| Bisbe de Lieja | |
| 920 – 921 – Reginard de Lieja → Diòcesi: bisbat de Lieja | |
| Abat | |
| | |
| Dades personals | |
| Altres noms | Elduino, Hilduin |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Ocupació | religiós |
| Consagració | Herman I (en) |
El monje Hilduí, concupiscent del bisbat esdevingut ric,[1] després les adquisicions considerables dels bisbes precedents, Francó i d'Esteve de Tongeren, va cercar el suport de Gislebert de Lotaríngia i d'Enric I d'Alemanya per a obtenir la seu cobejada.
Li faltaven diners al duc Gislebert per a la seva campanya militar contra Carles III. Hilduí li prometí una suma important. Va ser consagrat per l'arquebisbe Herman I de Colònia. Quan Hilduí va començar a robar el tresor del capítol de Lieja per a pagar Gislebert, els liegesos van queixar-se prop de Carles. Aquest va informar el Vaticà i els prelats del seu regne dels crims d'Hilduí. Mentrestant, el capítol de Sant Lambert van elegir un nou bisbe, Richer. El papa Joan X va convocar ambdós a Roma, va excomunicar Hilduí i confirmar Ricari.[2]
Hilduí que va fugir cap a Itàlia prop d'Hug d'Arle, que set anys més tard va suportar la seva elecció com a bisbe de Verona i el 932 com a arquebisbe de Milà.
| Precedit per: Esteve de Tongeren |
Bisbe de Lieja 920 – 921 |
Succeït per: Richer de Lieja |
Referències modifica
- Llista dels bisbes de Tongeren, Maastricht i Lieja
- Gaetano Moroni, Dizionario di erudizione storico-ecclesiastica da San Pietro sino ai nostri giorni, Venezia, Tipografia Emiliana, 1879
- ↑ Karl Morz Fabritius, Richarius 921-945, Geschichte des Hochstifts Luttich, Leipzig, Editorial Weidmannschen Buchhandlung, 1792, pàgina 16 (en català: Història del principat bisbal de Lieja (alemany))
- ↑ Karl Morz Fabritius, op.cit. pàgina 17