Himne nacional de Bolívia

*Himne nacional de Bolívia*
Forma musical	himne nacional
Àudio
Tonalitat	si bemoll major
Compositor	Leopoldo Benedetto Vincenti
Lletra de	José Ignacio Sanjinés
Llengua	castellà

L'Himne Nacional de Bolívia va ser estrenat el 18 de novembre de 1845 en la ciutat de La Paz, davant el Palau de Govern a les dotze del migdia, amb uns 90 instrumentistes pertanyents a les bandes militars dels batallons cinquè, sisè i vuitè, els quals fan escoltar per primera vegada la Cançó Patriòtica, tal com va ser anomenada en estrenar-se.

Aquell dia es festejava el quart aniversari de la Batalla d'Ingavi amb diversos actes de magnitud extraordinària, entre els quals es destacaven l'obertura del Teatre Municipal i l'estrena de l'Himne Nacional.

Autors:

Lletra: José Ignacio de Sanjinés, autor de la lletra de l'Himne Nacional, jurisconsult, legislador i poeta, va néixer a Chuquisaca l'any 1786 i va morir en Sucre el 15 d'agost de 1864.

Música: Leopoldo Benedetto Vincentti, va néixer a Roma, va cursar estudis al Conservatori de París, va ser contractat per l'almirall Du Thus, perquè els acompanyés en el seu segon viatge al voltant del món. Va passar per Xile i després va ser portat pel President Ballivían a Bolívia on es va quedar vivint a la ciutat de La Paz, i on es va casar amb una dona boliviana. Anys després tornà al seu país, on va morir.

En el govern del General Manuel Isidoro Belzu, en 1851 mitjançant Decret Suprem es va oficialitzar l'Himne Nacional de Bolívia i es va enviar a imprimir perquè fos distribuït a les escoles, on des de llavors s'executa i entona en tots els actes oficials escolars.

Breu Història de l'Himne Nacional modifica

El 18 de novembre de 1845, amb motiu de la celebració del quart aniversari de la "Batalla d'Ingavi", va ser inaugurat el Teatre Municipal amb l'estrena de la "Cançó Patriòtica", avui Himne Nacional.

El General José Ballivián va advertir la manca d'una cançó patriòtica; la República no tenia un himne, per la qual cosa les petites bandes de l'Exèrcit executaven peces populars o repetien les marxes dels exèrcits espanyols, però cap no arribava a conquerir el fervor popular.

Va ser en aquestes circumstàncies que Ballivián va tenir coneixement de la visita a Xile del prestigiós mestre i compositor Leopoldo Benedetto Vincenti, a qui va convidar per compondre, mitjançant un contracte, la música de l'Himne Nacional.

Vincenti va arribar a La Paz el setembre de 1845 i va trobar les bandes musicals en un estat calamitós, segons es va poder establir per les seves cartes familiars. El seu treball va ser esgotador, moltes vegades anava a dormir vestit per anar de matinada a les casernes.

Els assaigs van ser llargs i urgents. Vincenti rebutjava un text i un altre. Va ser llavors quan José Ignacio Sanjinéz, advocat i poeta, li va presentar els versos del que avui és l'Himne Nacional de Bolívia, redactats originàriament en castellà.

El matí del 18 de novembre d'aquell mateix any es va realitzar un important Te-Deum a la Catedral de la Plaça Murillo, davant del Palau de Govern a les dotze del migdia, l'expectativa era general, les bandes militars dels Batallons 5è, 6è i 8è van fer escoltar, per primera vegada, els vibrants acords de la Cançó Patriòtica.

Aquella mateixa nit es va estrenar l'Himne Nacional al flamant Teatre Municipal, en un interessant programa de caràcter líric-musical, al qual van assistir: el President de la República Gral. José Ballivián amb el seu gabinet, autoritats prefecturales, municipals i públic congregat.

El nou teatre estava ple a vessar. La cançó es va interpretar en la seva integritat, el cor va emocionar Vincenti i els seus ulls s'ennuegaren en llàgrimes.

La concurrència es va desfer en aplaudiments. Les exclamacions de joia van premiar la brillant actuació coral. Hi va haver llàgrimes i una profunda emoció es va apoderar de tots. els procuradors del govern, el mateix heroi d'Ingavi, el president Ballivián va felicitar efusivament els autors de l'Himne Nacional.

Lletres de l'Himne Nacional modifica

L'Himne nacional de Bolívia va ser redactat originalment en castellà, i és en aquest idioma en què s'ensenya oficialment en escoles i casernes i la versió que s'usa en tots els actes oficials. Tanmateix, hi ha versions d'aquest himne a les tres llengües originàries més esteses del país: l'aimara, el quítxua i el guaraní.

Lletra originalment redactada en castellà modifica

I

Bolivianos: el hado propicio

coronó nuestros votos y anhelo;

es ya libre, ya libre este suelo,

ya cesó su servil condición.

Al estruendo marcial que ayer fuera

y al clamor de la guerra horroroso

siguen hoy, en contraste armonioso,

dulces himnos de paz y de unión. (BIS)

Coro

De la patria el alto nombre

en glorioso esplendor conservemos

y en sus aras de nuevo juremos

¡Morir antes que esclavos vivir!

II

Loor eterno a los bravos guerreros

Cuyo heroico valor y firmeza

Conquistaron las glorias que empieza

Hoy Bolivia feliz a gozar

Que sus nombres el mármol y el bronce

A remotas edades transmitan

Y en sonoros cantares repitan:

¡Libertad!, ¡Libertad!, ¡Libertad! (BIS)

Coro

III

Aquí alzó la justicia su trono

Que la vil opresión desconoce

Y en su timbre glorioso legose

¡Libertad!, ¡Libertad!, ¡Libertad!

Esta tierra inocente y hermosa

Que ha debido a Bolívar su nombre

Es la patria feliz donde el hombre

Vive el bien de la dicha y la paz. (BIS)

Coro

IV

Si extranjero poder algún día,

Sojuzgar a Bolivia intentare

A destino fatal se prepare

Que amenaza a soberbio invasor

Que los hijos del grande Bolívar

Han ya mil y mil veces jurado

Morir antes que ver humillado

De la patria el augusto pendón.

Coro

Traducció al català modifica

I

Bolivians: el fat propici

Va coronar els nostres vots i anhel;

És ja lliure, ja lliure aquest sòl,

Ja va cessar la seva servil condició.

En estrèpit marcial que ahir fos

I al clam de la guerra horrorós

Segueixen avui, en contrast harmoniós,

Dolços himnes de pau i d'unió. (BIS)

Cor

De la pàtria l'alt nom

En gloriós esplendor conservem

I en els seus nom de nou jurem

Morir abans que esclaus viure!

II

Lloança eterna als braus guerrers

Que l'heroic valor i fermesa

Conqueriren les glòries que comença

Avui Bolívia feliç a gaudir

Que els seus noms el marbre i el bronze

A remotes edats transmetin

I en sonors càntics repeteixin:

Llibertat!, Llibertat!, Llibertat! (BIS)

Cor

III

Aquí va alçar la justícia el seu tron

Que la vil opressió desconeix

I en el seu timbre gloriós es va llegar

Llibertat!, Llibertat!, Llibertat!

Aquesta terra innocent i bella

Que per causa de Bolívar té el seu nom

És la pàtria feliç on l'home

Viu el bé de la joia i la pau. (BIS)

Cor

IV

Si estranger poder algun dia,

Subjugar a Bolívia intentés

A destí fatal es prepari

Que amenaça al superb invasor

Que els fills del gran Bolívar

Han ja mil i mil vegades jurat

Morir abans que veure humiliat

De la pàtria l'august pendó.

Cor

Traducció moderna a l'idioma aimara ètnia de l'altiplà del país modifica

"phuq'asiwa.

Uraqisax qhispiyataw,

pakuñas, mit'añas tukusitaw.

Nayrapachha

Jichast mä chuymak saskakiwa

muxsa mayacht'ir q'uchuwina.

Taq'itaki (coro)

Qullasuyu jach'a sutipa,

qhapax suma k'axañapa imañani.

Sutiparu wastat surañani,

¡Jiwañan janirkuch t'aq'iskasin!

Traducció moderna al quítxua ètnia de les valls del país modifica

Qullasuyu, may sumaq kawsaypi

hatun parlan munasqanchikta,

qhispisqa, qhispisqa kay suyu,

samanña qunqur chaki kayninqa.

Allin sinchi p'utuynin qayna karqa,

manchay tinkuy qhapariyninwan,

kunanmi khuskachasqa purichkan

misk'i takina thakwan tantasqa.

Cor

Llaqtanchik pata hatum sutinta

wiñay kusiy k'anchaypi waqaychasun,

kumusninpi watiq tatalikusun:

Wañuy qunqur chaki kawsayta!

Traducció moderna al Moxeño ètnia del nord-est del país modifica

Bolivianos Viuusamrecre viti

Titecpopo yvoo"ogne vit

Tiuchcu"po pjoca vye"e "pog"e

Titovopo to naemponnosiravi

Tiutsio"choo"ini "chopegiene nae"rorisra

Taegnepo to "chopegiene guerra

Tcutcucompo tiuriono tajicho

Taegnepo titotijvocrepo vjirosare

Pjoca "pog"e

Toonagne taéjare

Vechpojricgienenajíchapo viti

Te tamíro"u vijroca vechjiriivo

Vepenapo vovcuquimponnojcosi.

Bibliografia modifica

Història de Bolívia, editorial Gisbert (4t edició)

Enllaços externs modifica

Partitura de l'Himne Nacional de Bolívia
Himne Nacional de Bolívia (instrumental)
Himne Nacional de Bolívia Arxivat 2007-02-05 a Wayback Machine. (instrumental)
Himne de Bolívia amb lletra a Youtube