Historial de la Primera divisió espanyola de futbol
La Lliga espanyola de futbol la guanya l'equip millor classificat en acabar la temporada, guardant el trofeu durant un any, fins a conèixer el nou campió. No obstant això, l'equip que aconsegueix guanyar en cinc ocasions alternes o tres vegades consecutives el mateix trofeu, es queda amb ell en propietat, i un nou trofeu es posa en joc. Cal puntualitzar que quan això passa, tots els equips tornen a partir de zero per obtenir de nou el trofeu en propietat.
Els únics equips amb almenys un trofeu guanyat en propietat són l'Athletic Club, que va aconseguir el primer, el Reial Madrid CF amb 5 i el FC Barcelona, també amb 5. En negreta s'indiquen les lligues en virtut de les quals el corresponent equip guanya un trofeu.
Historial dels campionats modifica
Trofeus en propietat modifica
El trofeu de la Lliga es lliura al club campió, que el conserva durant un any per després cedir-lo al vencedor de la següent edició. Després de tornar-lo, els clubs només poden exhibir a les seves vitrines una còpia a escala reduïda de la copa original. No obstant això, l'equip que aconsegueix guanyar en cinc ocasions alternes o tres consecutives el mateix trofeu, es queda amb ell en propietat i es comença un nou cicle posant tots els comptadors de títols a zero. A partir de la temporada 2019-20 està en disputa el dotzè trofeu, havent-se repartit tres clubs la propietat dels onze anteriors:[1][2]
Reial Madrid CF: propietari de cinc trofeus de Lliga, del tercer al setè (1953-61, 1961-64, 1964-69, 1969-79 i 1979-88).
F. C. Barcelona: propietari de cinc trofeus, el segon (1943-53), el vuitè (1988-93), el novè (1993-2006), el desè (2006-11) i l'onzè (2011-2019).
Athletic Club: va guanyar en propietat el primer trofeu (disputat entre 1929 i 1943).
| Trofeu | Any | Club | Títols |
|---|---|---|---|
| 1r | 1929 - 1943 |  Athletic Club
|
1929-30, 1930-31, 1933-34, 1935-36, 1942-43 |
| 2n | 1943 - 1953 |  F. C. Barcelona
|
1944-45, 1947-48, 1948-49, 1951-52, 1952-53 |
| 3r | 1953 - 1961 |  Reial Madrid CF
|
1953-54, 1954-55, 1956-57, 1957-58, 1960-61 |
| 4t | 1961 - 1964 | Reial Madrid CF
|
1961-62, 1962-63, 1963-64 |
| 5è | 1964 - 1969 | Reial Madrid CF
|
1966-67, 1967-68, 1968-69 |
| 6è | 1969 - 1979 | Reial Madrid CF
|
1971-72, 1974-75, 1975-76, 1977-78, 1978-79 |
| 7è | 1979 - 1988 | Reial Madrid CF
|
1985-86, 1986-87, 1987-88 |
| 8è | 1988 - 1993 | F. C. Barcelona
|
1990-91, 1991-92, 1992-93 |
| 9è | 1993 - 2006 | F. C. Barcelona
|
1993-94, 1997-98, 1998-99, 2004-05, 2005-06 |
| 10è | 2006 - 2011 | F. C. Barcelona
|
2008-09, 2009-10, 2010-11 |
| 11è | 2011 - 2019 | F. C. Barcelona
|
2012-13, 2014-15, 2015-16, 2017-18, 2018-19 |
| 12è | 2019 - | A l'equip que guanyi en cinc ocasions alternes o tres de consecutives | |
Referències modifica
- ↑ Díaz, Juan Manuel. «Primer título de Liga en propiedad para el Barça» (en castellà). Sport, 20-11-2016. [Consulta: 27 maig 2017].
- ↑ Luque, Xavier G. «Noveno título en propiedad» (en castellà). La Vanguardia - Hemeroteca, 08-05-2006. [Consulta: 22 maig 2017].
Notes modifica
- ↑ La temporada 1986-87 es va provar, sense èxit, un sistema de play-offs. Un cop acabada la lliga regular, es dividia els clubs en tres grups: sis que lluitaven pel títol, sis que lluitaven per la Copa de la Lliga, i sis que lluitaven per evitar el descens. Els punts aconseguits en els play-offs se sumaven als aconseguits en la lliga regular. Per aquest motiu, aquella temporada va ser la més llarga de la història de la lliga, amb 44 jornades (34 de lliga i 10 de play-offs). Un únic equip va baixar de categoria, i en van pujar tres, per la qual cosa l'any següent la lliga va començar amb 20 equips, que és el nombre d'equips del sistema actual de la competició.
- ↑ En la temporada 1992-93 Liaño i Cañizares empataren en mitjana de gols encaixats. Vegeu Trofeu Zamora.