Holtedahlita
La holtedahlita és un mineral de la classe dels fosfats. Rep el seu nom en honor d'Olaf Holtedahl (1885-1975), professor de geologia a la Universitat d'Oslo, medalla Wollastone de la Societat Geològica de Londres i Medalla Leopold von Buch de la Deutsche Geologische Gesellschaft.
 Holtedahlita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Mg₂(PO₄)(OH) |
| Localitat tipus | Pedrera Tingelstadtjern, Modum, Buskerud, Noruega |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.BB.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.BB.20 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/B.04 |
| Dana | 41.6.4.2 |
| Heys | 19.3.15 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Color | incolor |
| Fractura | irregular, desigual |
| Duresa | 4,5 a 5 |
| Lluïssor | vítria |
| Diafanitat | transparent |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1,599 nε = 1,597 |
| Birefringència | δ = 0,002 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1976-054 |
| Any d'aprovació | 1971 |
| Símbol | Htd |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La holtedahlita és un fosfat de fórmula química Mg₂(PO₄)(OH). Va ser esmentada per primera vegada a Raade & Tysseland l'any 1975) com un fosfat de calci i magnesi no identificat.[2] Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1979. Cristal·litza en el sistema trigonal, i es troba en forma de masses irregulars i pegats. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 4,5 i 5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la holtedahlita pertany a «08.BA: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO₄ sobre 1:1» juntament amb els següents minerals: ambligonita, montebrasita, tavorita, triplita, zwieselita, sarkinita, triploidita, wagnerita, wolfeïta, stanĕkita, joosteïta, hidroxilwagnerita, arsenowagnerita, satterlyita, althausita, adamita, eveïta, libethenita, olivenita, zincolibethenita, zincolivenita, auriacusita, paradamita, tarbuttita, barbosalita, hentschelita, latzulita, scorzalita, wilhelmkleinita, trol·leïta, namibita, fosfoel·lenbergerita, urusovita, theoparacelsita, turanita, stoiberita, fingerita, averievita, lipscombita, richel·lita i zinclipscombita.
Formació i jaciments modifica
És difícil distingir visualment entre l'holtedahlita i l'apatita a la que es troba associada. Normalment conté inclusions de petits grans de magnetita que poden impartir-li un color grisenc. Va ser descoberta a la pedrera Tingelstadtjern, situada al municipi de Modum, al comtat de Buskerud, Noruega. Es tracta de l'únic indret on ha estat trobada aquesta espècie mineral.
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Holtedahlita |
- ↑ «Holtedahlite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r octubre 2017].
- ↑ Raade, Gunnar; Tysseland, Magne. «Althausite, a new mineral from Modum, Norway». Lithos p. 215–219, gener 1975. DOI: 10.1016/0024-4937(75)90038-9. [Consulta: 1r octubre 2017].