Honorat Vilamanyà i Serrat
Honorat Vilamanyà i Serrat (Ripoll, 30 de novembre del 1905 - Barcelona, 29 de desembre del 1963) va ser músic i compositor, principalment de sardanes. Rebé les seves primeres lliçons d'harmonia, contrapunt, fuga i instrumentació del seu cosí, Ramon Serrat, i estudià piano amb Juli Pons, i violí amb Eduard Toldrà. L'any 1925 fundà a Ripoll l'Acadèmia Vilamanyà, i tres anys més tard la Cobla Serratins, on exercí d'instrumentista de tenora i tible. En els deu anys següents, dirigí l'Orfeó de Ripoll i va fer de professor de l'Escola Municipal de Música de Vic; en aquesta època escriví les primeres sardanes: La primera batallada, Les fonts de Ripoll, Madonna ripollesa… [1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 30 novembre 1905  Ripoll |
| Mort | 29 desembre 1963 (58 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor |
| Gènere | Sardana |
Durant la Guerra Civil feu de director de la Banda de Música de Sanitat de l'Exèrcit de l'Est. Acabada la contesa, visqué un temps a Ripoll, però el 1950 es traslladà a Olot, on dirigí l'Escola Municipal de Música, l'Orfeó Popular Olotí i Ràdio Olot. Tres anys més tard anà a viure a Mataró, on es va fer càrrec de la Banda Municipal i de l'orquestra i la Massa Coral de la Sala Cabanyes, contribuint a donar prestigi a les representacions de la Passió i dels Pastorets. L'any 1956 estrenà l'obra simfònica per a orquestra Gnoms de la Maladeta al Palau de la Música Catalana, amb direcció d'Eduard Toldrà i interpretació de l'Orquestra Municipal de Barcelona. Aquesta obra es considera el punt més alt de la seva producció artística.[1]
Tingué una producció vastíssima. A banda de les obres esmentades, escriví un total de 29 sardanes, diverses peces de música per a cobla (Adéu, vila d'Olot, obra de 1952, la glossa l'Hereu Riera i la suite Fulls pirinencs en són les més conegudes) i conreà la música simfònica, la de cambra, la pianística, la coral, la religiosa, el lied, els goigs, la instrumentació per a ballet i la comèdia lírica.[1]
Algunes de les seves sardanes són:
- El castell de Milany (1935)
- El ferm (1962), (obligada de tenora amb variacions)
- Geni (1963, obligada de contrabaix amb variacions)
- Joguets de fira (1951), obligada de cobla
- Madonna ripollesa (1927), basada en els goigs de Santa Maria de Ripoll
- Neu fosa (1946), sardana revessa
- Rampellades a les Tres Taules (1959)
- Ripoll vila comtal (1945)
- Terra nostra, composta per a piano i cor mixt, extreta de la sarsuela del mateix títol
- Vallcebre (1945) [2]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 Riera i Vinyals, Carles; Serracant i Clermont, Josep M.; Ventura i Salarich, Josep. Diccionari d'autors de sardanes. Girona: SOM. Revista de Cultura Popular de Catalunya, 1990.
- ↑ «Índex d'obres per a cobla d'Honorat Vilamanyà». [Consulta: 26 gener 2022].
Bibliografia d'ampliació
modifica- Homenaje póstumo al maestro Honorato Vilamañá Serrat Mataró, 1964