Hoplita de Samos

antiga estàtua grega

L'Hoplita de Samos és una antiga estàtua grega en marbre que representa la figura, només fins a la cintura, d'un hoplita, un ciutadà soldat de les ciutats estat de l'antiga Grècia. La descobrí al començament del segle xx a l'illa grega de Samos l'equip arqueològic de Theodor Wiegand, que la va datar de finals del segle vi aC (anys 530-525 aC). És ara a l'Altes Museum, dependent de l'Antikensammlung Berlin de la capital alemanya.

Infotaula d'obra artísticaHoplita de Samos

Modifica el valor a Wikidata
Tipusestàtua Modifica el valor a Wikidata
Creador(anònim) Modifica el valor a Wikidata
CreacióSegle VI ae
Gènereestil arcaic Modifica el valor a Wikidata
MovimentEscultura de l'antiga Grècia
Materialmarbre Modifica el valor a Wikidata
Localització
Col·leccióAntikensammlung Berlin (Berlín-Mitte)
Archaeological Museum of Vathi at Samos (en) Tradueix (Samos Municipality (en) Tradueix) Modifica el valor a Wikidata
Catalogació
Número d'inventariSK 1752 Modifica el valor a Wikidata

Descobriment modifica

Algunes parts del tronc i del cap se'n trobaren inicialment en excavacions efectuades per l'Institut Arqueològic Alemany d'Atenes a l'Herèon de Samos a la primeria del segle xx, sota la direcció de l'arqueòleg Theodor Wiegand. Segons l'acord sobre descobriments arqueològics, l'estàtua es traslladà a Alemanya, a l'Altes Museum, dependent del Museu Arqueològic (Antikensammlung). No tota l'estàtua és al país bavarés. Part d'una cama esquerra, trobada en les excavacions, s'exposa a Samos.

Descripció modifica

Està fet de marbre. Prové de Samos o Lacònia, doncs són les úniques zones les pedreres de les quals són del mateix color característic de l'estàtua. Representa un hoplita amb un casc jònic, que li protegeix el cap i els ulls, el nas i la boca, i li dona un caràcter amenaçador. Li penja una trena al llarg de l'esquena. La cuirassa està decorada a l'estil d'altres obres que representen guerrers d'origen laconi, tot i que els detalls podrien ser-ne representatius de la zona de Samos.

Malgrat que fou trobada a Samos, sembla que l'estàtua està clarament influïda per la cultura lacònia, de la qual formava part Esparta. Es pogué fer un intercanvi cultural entre Samos i Esparta, i podria haver-hi hoplites en aquesta zona.[1]

Interpretació de l'estàtua modifica

Les característiques mixtes de l'art laconi i `de Samos són desconcertants i no han estat completament interpretades. Al principi, els orígens de Samos es van qüestionar. L'arqueòleg i professor Conrad M. Stibbe conclogué que l'estàtua era obra d'un espartà que vivia a Samos.[1] Aquesta versió, però, no la comparteix cap més científic.

Samos i Esparta foren aliats propers, i podria haver-hi hagut algun intercanvi cultural, sobretot en la primera meitat del s. VI ae. La interpretació predominant recolza que el projecte prové d'un taller de Samos, tot i que pot ser poc afortunat.

A més, les estàtues heroiques com aquesta, de caràcter bèl·lic, disposades en santuaris, eren costum d'Esparta, no de Samos, on les ofrenes eren en general de naturalesa pacífica.

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Stibbe, Conrad M. (1996): "Ein Spartanischer Krieger auf Samos?", en von Zabern, Mainz (ed.): Das andere Sparta. Kulturgeschichte der Antiken Welt.