Hugo von Mohl
Hugo von Mohl (Stuttgart, 8 d'abril de 1805 – Tubingen, 1 d'abril de 1872),[1] era un botànic alemany.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 abril 1805 Stuttgart |
| Mort | 1r abril 1872 (66 anys) Tübingen |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Alemany |
| Formació | Universitat de Tübingen |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Tübingen |
| Ocupació | botànica |
| Ocupador | Universitat de Tübingen Universitat de Berna |
| Membre de | Acadèmia de les Ciències de Torí (1846–) Acadèmia Prussiana de les Ciències Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos Acadèmia de Ciències de Rússia Acadèmia Francesa de les Ciències Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Reial Acadèmia Sueca de Ciències Royal Society |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Ernst Adolph Barth (en)  |
| Abrev. botànica | Mohl |
| Família | |
| Pare | Benjamin Ferdinand von Mohl |
| Germans | Moritz von Mohl (en) , Robert von Mohl i Jules Mohl |
Premis
| |
 | |
Era fill del polític de Württemberg, Benjamin Ferdinand von Mohl (1766–1845). Va estudiar medicina a la universitat de Tübingen. L'any 1832 va ser nomenat professor de botànica a la mateixa universitat. Va ser membre de la Royal Society des de 1868.[2]
El 1846, va encunyar el terme «protoplasma» per designar el contingut viu de la cèl·lula.[3] Va fer la primera explicació científica sobre els diferents tipus d'escorça i també sobre l'obertura i tancament dels estomes (1850).[2] Va atribuir el creixement secundari del gruix dels arbres al fet que l'anell de càmbium sorgeix directament del meristema, una teoria que, després d'una llarga controvèrsia científica, només va confirmar S. Kostytschew per a la majoria d'arbres el 1922.[3] Va estudiar les palmeres cicadàcies i les falgueres arborescents. Va fer un treball sobre el gènere Isoetes (1840).
També entenia construir microscopis; sabia polir i muntar lents.[3] El 1843 va fundar junt amb D. v. Schlechtendal la revista "Botanische Zeitung" i va ser-ne coeditor fins al 1872 L'any 1843 començà a editar el setmanari botànic Botanische Zeitung en cooperació amb Diederich von Schlechtendal.[3]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hugo von Mohl |
- ↑ Asimov, Isaac. «Mohl, Hugo von». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 248. ISBN 8429270043.
- ↑ 2,0 2,1 Aquest article incorpora text d'una publicació actualment en domini públic: Chisholm, Hugh, ed. (1911). Encyclopædia Britannica (11a ed.). Cambridge University Press.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Mägdefrau, 1994.
- ↑ Es poden consultar els tàxons descrits per aquest autor a International Plant Names Index (anglès)
Bibliografia modifica
- Julius von Sachs. History of Botany (1530-1860). Oxford, Clarendon Press and Biodiversity Heritage Library, 1890, p. 292.
- de Bary, Anton «Hugo von Mohl». Botanische Zeitung, 30, 31, 1872, pàg. 561–580.
- de Bary, Anton. «Mohl, Hugo von». A: Duncker & Humblot. Allgemeine Deutsche Biographie (ADB). (en alemany). 22, 1885.
- Mägdefrau, Karl. «Mohl, Hugo von». A: Neue Deutsche Biographie (NDB). Band 17, Duncker & Humblot (en alemany), 1994, p. 690ss. ISBN 3-428-00198-2.