L'humor escatològic és un sub-gènere de la sàtira i la comèdia que tracta fets i qüestions relacionades amb actes fisiològics i corporals com ara: la defecació, la flatulència, la micció o el vòmit. Està íntimament relacionat amb l'humor sexual. Els primers exemples els podem trobar a Els contes de Canterbury de Geoffrey Chaucer.

Le Pétomane era conegut per emetre sons amb el seu anus.

Per diferents cultures, l'humor escatològic es considera un tabú. L'humor sorgeix del rebuig d'aquests tabús, i és una part de la cultura moderna.[1]

Vegeu també modifica

Referències modifica

Bibliografia modifica