Hunayn ibn Ishaq

metge i traductor àrab (809-873)

Abu-Zayd Hunayn ibn Ishaq al-Ibadí, més conegut com a Hunayn ibn Ishaq al-Ibadí o, simplement, com a Hunayn ibn Ishaq (siríac: ܚܢܝܢ ܒܪ ܐܝܣܚܩ, Hunein Bit Ishak; àrab: أبو زيد حنين بن إسحاق العبادي, Abū Zayd Ḥunayn ibn Isḥāq al-ʿIbādī), conegut a Occident i en llatí com a Johannitius (al-Hira, 809 - Bagdad, 873) fou un famós i influent savi assiri o àrab, metge[1] i científic, conegut per la seva tasca en traduir obres mèdiques i científiques del grec antic a l'àrab durant l'edat d'or de l'islam.[2]

Infotaula de personaHunayn ibn Ishaq

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ar) حنين بن إسحاق Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement808 Modifica el valor a Wikidata
Hira (Califat Abbàssida) Modifica el valor a Wikidata
Mort873 Modifica el valor a Wikidata (64/65 anys)
Bagdad (Califat Abbàssida) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióNestorianisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballActivitat traductora, medicina, ciència i filosofia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómetge, científic, filòsof, traductor, historiador Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJoan Mesué (El Vell) Modifica el valor a Wikidata
AlumnesHubaysh ibn al-Hasan ibn al-A'sam (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsIshaq ibn Hunayn Modifica el valor a Wikidata

L'origen ètnic de Hunayn ha estat recentment posat en dubte. La seva nisba, al-Ibadí, l'identifica com a descendent dels ibad, és a dir dels àrabs que havien adoptat el cristianisme abans de l'aparició de l'islam i que després van rebutjar convertir-s'hi, tot mantenint-se fidels a l'església siríaca nestoriana.[3] A partir d'aquest fet, les fonts àrabs,[4][5][6] així com la majoria de les fonts modernes,[7][8][9][10] el consideren àrab. Tanmateix, altres fonts actuals l'esmenten com a assiri.[11]

Les seves traduccions principalment al siríac eren molt acurades, car era bilingüe àrab i siríac (ell mateix era fill d'un farmacèutic siríac nestorià), també sabia persa i havia estudiat grec[12] durant dos anys a Alexandria o Bizanci fins que el va parlar prou bé per a poder recitar Homer; per les traduccions utilitzava més d'una font. Segon un relat popular era metge de la cort i el califa al-Mutawàkkil li va oferir diners per fabricar un verí i s'hi va negar per anar en contra de l'objectiu de la seva professió; li va oferir més diners i encara s'hi va negar; el va empresonar i va amenaçar d'executar-lo i s'hi va seguir negant; llavors el califa el va alliberar i el va recompensar per la seva integritat. La realitat sembla que fou empresonat per haver destruït una imatge (era contrari al culte de les imatges), flagel·lat i els seus béns (inclosa la seva biblioteca) confiscats, però fou alliberat al cap de sis mesos i restablert com a metge de la cort.

Va deixar dos fills, Dawud i Ishaq ibn Hunayn,[13] que foren bons metges i el segon també traductor d'obres en grec, però de filosofia i de matemàtiques.

Referències modifica

  1. Johna, 2002, p. 497.
  2. Rashed, 2015, p. 33.
  3. Encyclopaedia of Islam, Brill Publishers, Leiden, s.v. "Ḥunayn ibn Isḥāḳ al-ʿIbādī".
  4. Ibn Sina. El canon de medicina. p. 1297: "حنين بن إسحاق هو أبو زيد حنين بن إسحاق العبادي والعباد بالفتح قبائل شتى من بطون العرب اجتمعوا على النصرانية بالحيرة", traduïble com: "Hunayn ibn Ishaq, de nom Abu-Zayd Hunayn ibn Ishaq al-Ibadí, essent els Ibad les tribus àrabs que van adoptar el cristianisme".
  5. Ibn Khallikan, Wafyat al-Ayan. . p. 64. http://www.alwaraq.com/ Edició d'Al-Waraq
  6. Ibn Abi Osaybe'a. Oyun al-Anba Fee Tabaqat al-Atteba. p. 168. [http://www.alwaraq.com/ Edició d'Al-Waraq.
  7. Lynn Thorndike. History of Magic and Experimental Science Vol. 4 Pag. 756. Kessinger Publishing. 1923, "...Hunayn ibn Ishaq, a Christian Arab who died in 873..."
  8. "Hunayn ibn Ishaq." Encyclopædia Britannica. 2007. Encyclopædia Britannica Online..
  9. Dates in Medicine: A Chronological Record of Medical Progress Over Three Millennia per Anton Sebastian, pag. 6
  10. Gotthard Strohmaier. Galen's Commentary on Hippocrates' Airs, Waters and Places. Arxivat 2008-12-17 a Wayback Machine. (arxiu Word).
  11. Science and Society Picture Library - Search
  12. Osman, 2012, p. 161.
  13. De Young, 1992, p. 189.

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica