Hurlbutita
La hurlbutita és un mineral de la classe dels fosfats. Va ser descobert l'any 1951 i el seu nom fa honor al mineròleg nord-americà Cornelius S. Hurlbut.[2]
 Hurlbutita | |
|---|---|
| Fórmula química | CaBe₂(PO₄)₂ |
| Epònim | Cornelius Hurlbut  |
| Localitat tipus | Chandlers Mill Quarry, Newport, Sullivan Co., Nou Hampshire, Estats Units |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.AA.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.AA.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/A.01 |
| Dana | 38.3.6.1 |
| Heys | 19.3.3 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 8,29Å; b = 8,78Å; c = 7,79Å; β = 90,5° |
| Color | indolor, blanc verdós, groc |
| Exfoliació | no observada |
| Duresa | 6 |
| Color de la ratlla | blanc |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,595 nβ = 1,601 nγ = 1,604 |
| Birefringència | δ = 0,009 |
| Angle 2V | mesurat: 70°, calculat: 70° |
| Dispersió òptica | no en té |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1951 |
| Símbol | Hrb |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La hurlbutita és un fosfat de fórmula química CaBe₂(PO₄)₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la hurlbutita pertany a «08.AA: Fosfats, etc. sense anions addicionals, sense H2O, amb cations petits (alguns també amb grans)» juntament amb els següents minerals: alarsita, beril·lonita, rodolicoïta, berlinita, litiofosfat, nalipoïta i olimpita.
Formació i jaciments modifica
És un mineral de formació tardana en pegmatites complexes de granit, s'ha observat com un producte de l'alteració del beril.[3] Alguns del jaciments on es pot trobar hurlbutita són a Nou Hampshire, Maine, Dakota del Sud, Viitaniemi (Finlàndia) i Zimbàbue entre d'altres.[3] Als territoris de parla catalana ha estat descrita al Cap de Creus (Alt Empordà).[4] Se sol trobar associada a altres minerals com: trifilita, siderita, moscovita, albita, quars, beril·lonita i montgomeryita.
Referències modifica
- ↑ «Hurlbutite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ «Webmineral data». [Consulta: 22 setembre 2016].
- ↑ 3,0 3,1 «Handbook of Mineralogy». Arxivat de l'original el 24 de setembre 2015. [Consulta: 22 setembre 2016].
- ↑ Pura, A.; J. C. Melgarejo «Boron vs. Phosphorus in granitic pegmatites: the Cap de Creus case». Journal of the Czech Geological Society, 45, 1-2, 2000 [Consulta: 24 gener 2024].