Iàkovlev Iak-50 (1975)

L'aeronau acrobàtica Iàkovlev Iak-50 (Як-50) és un avió d'un sol seient amb ales totalment metàl·liques i amb rodes principals retràctils i roda de cua exposada. El panell de control està cobert de tela per estalviar pes. L'aeronau no està equipada amb alerons.

Infotaula d'aeronauIàkovlev Iak-50 (1975)
Tipusaeronau Modifica el valor a Wikidata
FabricantIàkovlev i Progress (aviation plant, Arseniev) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
EstatUnió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
Basat enYak-18 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Primer vol25 juny 1975 Modifica el valor a Wikidata
En servei1976 Modifica el valor a Wikidata –
Ússportplane (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Operador/s
DOSAAF (en) Tradueix
DOSAAF Russia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PropulsorVedeneyev M14P (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Configuració d'alaala baixa Modifica el valor a Wikidata
Construïts312 Modifica el valor a Wikidata
Un dels supervivents
VH-DZY cabina

El motor, de gran potència, pot ser el Vedeneyev M14P (versió per defecte), M14PF o M14R, que produeix entre 360 i 450 cavalls de potència i condueix l'hèlix amb reducció de marxes. L'engranatge d'aterratge, frens i el starter de motor funcionen amb aire comprimit. També consta d'un compressor, la bombona d'aire principal i les d'emergència estan situades dins del buc frontal entre el cablejat, el maquinari i els tancs de combustible.

Aquest avió va gaudir una excepcional maniobrabilitat, potenciades per una relació potencia-pes relativament alta. Té un fuselatge dur i àgil (va esser dues vegades campió mundial Aerobatic). Degut al seu èxit, també es va emprar en multitud de països per a pràctiques i entrenaments militars.

L'aeronau era emprada en l'Equip Nacional Aerobatic Soviètic i, després de cinquanta hores de vol, desmantellat a causa de l'estrès intens suportat pel fuselatge durant les acrobàcies. Hi ha hagut nombrosos casos de fallada del màstil; una de les víctimes d'aquest error comú hi ha el campió del món d'acrobàcies aèries Viktor Letsko entre molts altres.

S'hi van fer dues modificacions (Service Bulletin 61DA per S/N 0102-2007 i Service Bulletin 79 per S/N 1201-2806) per enfortir els espats de les ales per les càrregues extremes experimentades durant les maniobres acrobàtiques al aire. No es té constància, després d'aquestes modificacions, de cap més accident degut a aquest error mecànic per fatiga.

Una altra aeronau que s'emprava en el DOSAAF era "oficialment" desmantellada o emmagatzemada un cop eren substituïdes pel Iak-55 i Su-26.

Són aquestes dues les aeronaus que encara es conserven avui dia d'entre tots els antics models d'aero-maniobrabilitat.[1] Només uns quants (més de 90) encara poden volar i es troben en possessió de mans privades per Europa, els Estats Units i Austràlia.

Operadors modifica

Lituània 
Rússia 
  • DOSAAF Russa
Unió soviètica 

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Iàkovlev Iak-50
  1. «Yak-50s The Survivors». Arxivat de l'original el 2012-02-23. [Consulta: 11 novembre 2015].