Viquipèdia

Ibn Dihya

erudit marroquí

Ibn Dihya (àrab: ابن دحية, Ibn Diḥya), sobrenom o pseudònim (xuhra) d'Abu-l-Khattab Úmar ibn al-Hàssan ibn Alí ibn Muhàmmad ibn al-Jumàyyil ibn Farh ibn Khàlaf ibn Qumis ibn Mazlal ibn Badr ibn Àhmad ibn Dihya ibn Khalifa ibn Farwa al-Kalbí al-Andalussí al-Balansí ad-Daní —en àrab Abū l-Ḫaţţāb ʿUmar ibn al-Ḥasan ibn ʿAlī ibn Muḥammad ibn al-Jumayyil ibn Farḥ ibn Ḫalaf ibn Qūmis ibn Mazlāl ibn Badr ibn Aḥmad ibn Diḥya ibn Ḫalīfa ibn Farwa al-Kalbī al-Andalusī al-Balansī ad-Dānī— (Dénia?, 1152? – el Caire, 27 de novembre de 1235),[1] exercí de cadi i fou un erudit andalusí, especialitzat en el hadit.

Infotaula de personaIbn Dihya
Nom original(ar) عمر بن الحسن بن علي بن محمد الكلبي الأندلسي Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1149 Modifica el valor a Wikidata
Dénia Modifica el valor a Wikidata
Mort1236 Modifica el valor a Wikidata (86/87 anys)
El Caire Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióIslam Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómuhàddith, historiador, poeta, literat Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

De la seva família poc se sap. Quant als seus ascendents, ell mateix es denomina Dū n-nasabayn ('el de les dues genealogies'), i pretén descendir per part dels dos progenitors, de persones properes a Mahoma, fins i tot de la seva filla Fàtima az-Zahrà. Un dels seus nàssabs, Qūmis,[2] sembla indicar una ascendència mossàrab. Són coneguts un germà més jove, Abu-Amr Uthman, i un fill, Xàraf-ad-Din ibn Abi-l-Khattab, els quals també foren estudiosos de l'hadit.

Va viatjar per l'Àndalus i el Magrib, va peregrinar a la Meca (passant per Egipte) i després va anar a Síria, Iraq i Pèrsia fins al Khurasan. En tots aquests viatges, estudià i ensenyà l'hadit seguint l'escola zahirista. Estigué a Marràqueix el 1168-69 i 1169-70 estudiant amb Abu-Abd-Al·lah ibn Hayus Muhàmmad ibn Hussayn i Abu-Bakr al-Abdarí Muhàmmad ibn Abd-Al·lah; el 1175-76 estudià a Ceuta amb Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Hàssan ibn At; en el 1176-77 estava a Sevilla estudiant amb Abu-Bakr ibn Khayr; en el 1177-78 estudià a Fes amb Abu-l-Hàssan Ali ibn Hussayn; en el 1178-79 estudià amb Ibn Baixkuwal. Després torna a l'Àndalus, on visita Xàtiva per estudiar amb Abu-Yússuf ibn Talha i Abu-Bakr ibn Mughàwir; a Granada amb Abu-Muhàmmad ibn Abd-ar-Rahim i Abu-Bakr ibn Abi-l-Afiya; a Jerez amb Abu-l-Hàssan ibn Lubbal; i a Màlaga amb Ibn al-Yatim i Abu-Muhàmmad al-Qàssim.[3]

Fou cadi de Dénia en dues ocasions, i d'allí es trasllada al Magrib, primer a Tilimsen, on estudia amb Abu-l-Hàssan Alí Abd-ar-Rahman, i després, l'any 1198-99, a Tunis, on ensenya hadit. D'aquí mou cap a l'Orient, i a Egipte estudia amb al-Bussirí. I després de la peregrinació a la Meca visita Iraq: a Bagdad estudia amb els companys d'Ibn al-Husdayn, a Wasit amb Abu-l-Fat·h Muhàmmad ibn Àhmad ibn al-Maydaní, i el 1207-08, a la ciutat d'Arbela, presenta un poema a l'emir aiúbida Mudhàffar-af-Din. L'emir l'envia al Gran Khorasan, i aprofita el viatge per a seguir els seus estudis: a Isfahan estudia amb Abu-Jàfar as-Saydalaní i a Nashipur amb Munsur ibn Abd-al-Múnim al-Farawí.[4]

En tornar al Caire fou nomenat preceptor del fill d'al-Adil I, que fou després el soldà al-Màlik al-Kàmil, que li va donar la direcció de l'escola al-Kamiliyya per ell fundada, dedicada a l'ensenyament de l'hadit, però fou destituït vers el 1230 i el va substituir el seu germà Abu-Amr Uthman, i uns anys després el seu propi fill, Xàraf-ad-Din ibn Abi-l-Khattab.[5]

Morí al Caire la nit del 27 de novembre de 1235, i fou soterrat als peus de la muntanya al-Muqattam.

Obra modifica

Ibn Dihya va escriure nombroses obres, la major part de les quals tracten sobre l'hadit, però també escrigué sobre història, llengua i literatura. Mantingué una abundant correspondència i escrigué poesia.[6]

  • Adā’mā wajaba min bayān waḍʿ al-waḍḍāʿīn fī rajab (Compliment de la disposició clara, obligatòria, dels que s'abstenen en el mes de ràjab). Recopilació de tradicions sobre el sawm.
  • Aʿlām an-naṣr al-mubīn fī l-mufāḍala bayba ahlay Ṣiffīn (Insígnies de la clara victòria sobre la comparació entre els dos bàndols de Siffin). Tracta la Batalla de Siffin.
  • Anwār al-maxriqayn fī tanqīḥ al-ṣaḥīḥayn al-muxriqayn (Llums d'Orient i Occident per a revisar les dues resplendors autèntiques). Comentaris a les dues recopilacions de hadits més considerades, el Sahih Bukharí i el Sahih Múslim. Obra perduda.
  • Al-Āyat al-bayyināt fī ẖaṣā’iṣ aʿḍā’ Rasūl Allāh (Els signes eloqüents sobre les característiques del membres de l'enviat de Déu).
  • Al-Bixārāt wa-l-indārāt al-mutalaqqāt min aṣdaq al-barāʿāt (Albíxeres i advertències rebudes de la més fiable distinció). Obra perduda.
  • Al-Ibtihāj fī l-miʿrāj (El goig sobre l'ascensió del profeta). Obra perduda.
  • Al-ʿIlm al-maxhūr fī faḍā’il al-ayyām wa-x-xuhūr (Famosa ciència sobre les virtuts dels dies i els mesos).
  • ʿIṣmat al-anbiyā’ (Impecabilitat dels profetes). Obra perduda.
  • Istīfā’ al-maṭlūb fī tadbīr al-ḥurūb (Compliment del que es requereix per a la preparació de les guerres). Obra perduda.
  • Ḫuṭab (Sermons). Obra perduda.
  • Maraj al-baḥrayn fī fawā’id al-maxriqayn wa-l-maḡribayn (Agitació dels dos mars sobre els aprofitaments dels dos Orients i els dos Occidents).
  • Muṣannaf fī rijāl al-ḥadīt (Repertori d'estudiosos de l'hadit). Obra perduda.
  • Al-Mustawfà min asmā’ al-Muṣṭafà (Saldo sobre els noms de l'elegit).
  • Al-Muṭrib min axʿār ahl al-Maḡrib (Poesia encisadora dels magrebins). Antologia poètica de l'occident islàmic.
  • An-Nibrās fī ta’rīẖ ẖulafā’ Banī l-ʿAbbās (Llanterna sobre la història dels abbàssides).
  • Niẖāyat as-sūl fī ẖaṣā’iṣ ar-Rasūl (Terme dels interrogants sobre les característiques del profeta).
  • Xarḥ asmā’ an-nabī ṣallà Allāh ʿalayhi wa-sallama (Explicació dels noms del profeta, Déu el beneeixi i salve). Obra perduda.
  • Aṣ-Ṣārim al-hindī fī l-raddʿalà l-Kindī (Acer indi tallant, sobre la refutació d'al-Kindí). Obra perduda.
  • Silsilat al-dahab fī nasab sayyid al-ʿajam wa-l-ʿarab (Cadena d'or sobre la genealogia del Senyor dels estrangers i els àrabs). Obra perduda.
  • At-Taḥqīq fī manāqib Abī Bakr al-Ṣiddīq (La verificació sobre les actituds virtuoses d'Abu-Bakr ad-Siddiq). Obra perduda.
  • Taʿlīq ʿalà xihāb fī l-ḥikam wa-l-amtāl wa-l-ādāb min al-aḥādīt an-nabawīya (El llumener de notícies sobre els aforismes, els proverbis i les belles lletres en les tradicions del Profeta). Comentari de l'obra homònima d'Abu-Abd-Al·lah ibn Salama al-Qudaí. Obra perduda.
  • Tanbīh al-baṣa’ir fī asmā’ umm al-kabā’ir (Advertència a les ments perspicaces. Els noms del major dels pecats).
  • At-Tanwīr fī mawlid al-sirāj al-munīr (Il·luminació sobre el naixement de la llanterna lluminosa). Composició sobre el naixement de Mahoma, amb un poema panegíric final dedicat a l'emir aiúbida Mudhàffar-ad-Din.
  • Ta’rīẖ al-umam fī ansāb al-ʿarab wa-l-ʿajam (Història de les nacions sobre la genealogia dels àrabs i estrangers). Obra perduda.
  • Wahj al-jamr fī taḥrīm al-ẖamr (Ardor de la brasa sobre la prohibició del vi). Obra perduda.

Referències i notes modifica

  1. ↑ El lloc i la data de naixement són els més probables, però presenten dubtes. Gallega Ortega, p. 64
  2. ↑ Gallega Ortega, p. 63
  3. ↑ Gallega Ortega, pp. 64-65
  4. ↑ Gallega Ortega, p. 65
  5. ↑ Encyclopaedia of Islam
  6. ↑ Gallega Ortega, pp. 66-69

Bibliografia modifica

  • Encyclopaedia of Islam, Brill Publishers, Leiden, s.v. «Ibn Dihya».
  • Gallega Ortega, Teófilo. Ibn Diḥya, dins Lirola Delgado, Jorge (ed.). Biblioteca de al-Andalus. De Ibn al-Dabbāg a Ibn Kurz. Almeria: Fundación Ibn Tufayl de Estudios Árabes, 2004, pp. 63-69. ISBN 84-934026-1-3 (vol. 3).
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ibn_Dihya&oldid=29758221»