Ibn Muadh al-Jayyaní
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Muadh al-Jayyaní (àrab: أبو عبد الله محمد بن معاذ الجياني, Abū ʿAbd Allāh Muḥammad b. Muʿāḏ al-Jayyānī) va ser un matemàtic andalusí del segle xi. Conegut indistintament com a Ibn Muadh o al-Jayyaní, el seu nom va ser llatinitzat a l'edat mitjana com Abumadh, Abhomadii, Abumaad, Abenmohat i Abenmoat.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (ar) أبو عبد الله محمد بن معاذ الجياني  c. 989 Jaén (Califat de Còrdova) |
| Mort | 1079 (>1079) (89/90 anys) Jaén (Califat de Còrdova) |
| Dades personals | |
| Religió | Islam |
| Activitat | |
| Ocupació | matemàtic, cadi |
| Influències en | |
Vida modifica
No es coneix gran cosa de la seva vida, tant és així que existeixen confusions amb altres personatges coetanis homònims.[1] Potser va néixer a Jaén de família cordovesa, però algunes fonts diuen que va néixer a Còrdova.[2] Després de peregrinar a La Meca va restar cinc anys (entre 1012 i 1016 aproximadament) a El Caire, on probablement va ser deixeble d'Ibn al-Hàytham[3]. L'única data segura és que va fer observacions astronòmiques a Jaén l'any 1079[4] i que probablement també va ser cadi en aquesta mateixa ciutat.
Només es coneixen sis obres d'aquest autor (tres traduccions i tres obres originals), però han estat suficients perquè li donessin fama i passés a la història com a matemàtic i astrònom. Les seves aportacions principals són l'explicació de la raó matemàtica del difícil llibre cinquè dels Elements d'Euclides, la divulgació de la trigonometria esfèrica oriental a l'Occident europeu (sense que es conegui quines van ser les seves fonts),[5] desenvolupar l'algorisme de càlcul conegut com a mètode equatorial de límits fixos (atribuït normalment a Regiomontanus) i les taules astronòmiques de les quals es van servir els astrònoms d'Alfons el Savi. És un dels diversos matemàtics islàmics als quals s'atribueix el teorema del sinus.
Obres modifica
Manuscrits en àrab modifica
- Maqala fi-xarh an-nisba, Comentari al concepte de raó matemàtica. Només se'n conserva un manuscrit a la Biblioteca Nacional d'Argèlia. En aquesta obra es mostra fervent partidari d'Euclides i intenta aclarir tots els problemes que sorgeixen del llibre 5é dels Elements.[6]
- Rissala fi-matrah al-suaat, Compendi sobre la projecció dels raigs. També se'n conserva només un manuscrit a la Biblioteca Medicea Laurenziana. Sembla que aquesta obra va ser molt utilitzada pels col·laboradors d'Alfons X el Savi.[7]
- Kitab mayhulat qisi al-qura, (Llibre de les incògnites dels arcs de l'esfera). Se'n conserven dos manuscrits a les biblioteques Medicea Laurenziana i del monestir de l'Escorial, tot i que el primer és incomplet. Es tracta d'un tractat complet de trigonometria esfèrica, tractada de forma abstracta, sense referir-se a l'astronomia.[8] Aquest tractat podria haver estat una font pel De triangulis (1464) de Regiomontanus (Johann Müller).[9]
Traduccions modifica
- Tabulae Jahen, Taules de Jaén. Traduïda al llatí per Gerard de Cremona a finals del segle xii amb el títol de Liber Tabularum iahen cum regulis suis, impresa a Nuremberg el 1549 tot i que manquen les taules própiament dites i només hi ha els cànons.[10]
- Liber de Crepusculis, Llibre sobre el crepuscle matutí i vespertí. Es conserven una traducció al hebreu feta per Samuel de Marsella i una traducció al llati de Gerard de Cremona i de la qual es conserven diferents manuscrits.[11]
- Sobre l'eclipsi de sol. Traducció a l'hebreu de Samuel de Marsella. Manuscrit conservat a la Biblioteca Nacional de França i que sembla la última obra escrita per l'autor.[12]
Referències modifica
- ↑ Martos Quesada i Escribano Ródenas, 2008, p. 126.
- ↑ Villuendas, 1979, p. xxii.
- ↑ Hairetdinova, 1986, p. 137.
- ↑ Calvo, 2007, p. 1075-1077.
- ↑ Samsó, 1980, p. 60-67.
- ↑ Villuendas, 1979, p. xxviii.
- ↑ Martos Quesada i Escribano Ródenas, 2008, p. 128-129.
- ↑ Villuendas, 1979, p. xxxi-xxxiv.
- ↑ Hairetdinova, 1986, p. 146.
- ↑ Villuendas, 1979, p. xxiv-xxvi.
- ↑ Villuendas, 1979, p. xxvi-xxvii.
- ↑ Martos Quesada i Escribano Ródenas, 2008, p. 127.
Bibliografia modifica
- Calvo, Emilia. «Ibn Muҁādh: AbūҁAbd Allāh Muḥammad ibn Muҁādh al-Jayyānī». A: Thomas Hockey (ed.). Biographical Encyclopedia of Astronomers (en anglès). Springer, 2007, p. 1075-1077. ISBN 978-1-4419-9917-7.
- Calvo, J.; Casulleras. «Ibn Mu‘ad al-Yayyani». A: Lirola, J. (ed.). Biblioteca de al-Andalus. Volum 4 (en castellà). Almeria: Fundación Ibn Tufayl de Estudios Arabes, 2006, p. 197-201. ISBN 8493402605.
- Hairetdinova, N.G. «On spherical trigonometry in the medieval near east and in Europe» (en anglès). Historia Mathematica, Vol. 13, Num. 2, 1986, pàg. 136-146. DOI: 10.1016/0315-0860(86)90026-1. ISSN: 0315-0860.
- Martos Quesada, Juan; Escribano Ródenas, María del Carmen «Vida y obra del matemático giennense del siglo XI Ibn Mu'Ad Al-Yayyani» (en castellà). Boletín del Instituto de Estudios Giennenses, Num. 198, 2008, pàg. 117-138. ISSN: 0561-3590.
- Samsó, Julio «Notas sobre la trigonometría esférica de Ibn Mu'ad» (en castellà). Awraq: Estudios sobre el mundo árabe e islámico contemporáneo, Vol. 3, 1980, pàg. 60-67. ISSN: 0214-834X.
- Villuendas, María Victoria «La Trigonometría europea en el siglo XI: estudio de la obra de Ibn Muad, el Kitab mayhulat» (en castellà). Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, Vol. 19, 1979, pàg. 1-187. ISSN: 0213-9499.
Enllaços externs modifica
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Ibn Muadh al-Jayyaní» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Dold-Samplonius, Yvonne; Hermelink, Heinrich. «Al-Jayyān» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 16 setembre 2012].