Icterícia
La icterícia és un símptoma o un signe que consisteix en la coloració groguenca de la pell, mucoses o totes dues alhora escleròtica que es produeix per una augmentació de la bilirubinèmia. Popularment se'n diu fel sobreeixit o en valencià i eivissenc aliacrà, amb la variant meridional aliacà, procedent de l'àrab andalusí alyaraqán, en àrab clàssic يرقان.[1]
 | |
| Tipus | signe clínic, coloració cutània anormal i símptoma de la pell i del teixit tegumentari  |
|---|---|
| Especialitat | medicina interna, infectologia, hematologia i gastroenterologia |
| Classificació | |
| CIM-11 | ME10.1 |
| CIM-10 | R17 |
| CIM-9 | 782.4 |
| CIAP | D13 |
| Recursos externs | |
| DiseasesDB | 7038 |
| MedlinePlus | 003243 i 000210 |
| Patient UK | Jaundice |
| MeSH | D007565 |
| UMLS CUI | C0022346 i C0242183 |
És causada per una hiperbilirubinèmia (augment dels nivells de bilirubina en la sang). La concentració de bilirubina en el plasma sanguini en general no és superior a 1 mg/dl (>17 μmol/L). Una concentració superior a 1,8 mg/dl (>30 μmol/L) porta a la icterícia.[2]
La icterícia es veu en malalties com l'hemòlisi, un defecte de la seva conjugació com en l'hepatitis i la cirrosi hepàtica, o en la seva excreció, com en la colèstasi.
Tipus modifica
La icterícia es classifica en tres tipus:
- Prehepàtica: es deu a l'alliberament de bilirubina no conjugada per destrucció d'eritròcits. És el cas de l'anèmia hemolítica.
- Hepàtica: es deu a problemes amb l'arbre biliar dintre del fetge que pot ser per destrucció dels hepatòcits, així com a alteracions del flux per aquests conductes. És el cas de l'hepatitis i la cirrosi hepàtica.
- Post hepàtica: Es deu a l'obstrucció del colèdoc o bé per causa d'un càlcul prop de la vesícula biliar, o fins i tot per culpa de la compressió originada per un càncer de cap de pàncrees.
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Icterícia |
- ↑ ALCOVER, A.M.; MOLL, F. de B., Diccionari Català-Valencià-Balear, vol. 1, 1993; CORRIENTE, F., Diccionario de arabismos y voces afines en iberorromance. Madrid: Gredos, 1999, p. 108
- ↑ Silbernagl S, Despopoulos A. Color atlas of physiology. 6. Thieme, 2009, p. 252. ISBN 9783135450063.