Ictiocol·la
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
L'ictiocol·la (o cola de peix) és obtinguda de les bufetes natatòries de certs peixos, com l'esturió, el bacallà, el barb i la carpa. És un dels ingredients principals en l'elaboració de la gelatina, se sol comercialitzar en format de fulles transparents i s'utilitza generalment per donar més consistència a les gelatines de carn o de fruites; però també s'empra per a altres preparats, però sempre per consumir-los freds. Se sol emprar també com a adhesiu natural.[1][2]
  | |
| Substància química | material de pintura |
|---|---|
Usos modifica
En cuina s'empra la cola de peix quan es tem que la gelatina no resulta prou consistent. S'augmentarà la quantitat si el brou és d'escassa concentració, disminuint aquesta quantitat i suprimint-la en els brous molt concentrats.
Aquest tipus de gelatines s'empra en l'enquadernació de llibres per pegar les tapes al llom del mateix, es tracta d'una cola natural.
Preparació modifica
La cola de peix s'ha de posar a remullar en aigua freda per a qualsevol preparat que es vagi a fer amb ella i amb la suficient antelació perquè estigui ben remullada quan es vagi a afegir, i molt especialment per a la gelatina (de carn, au, peix o fruites), doncs al no estar ben remullada corre perill d'enterbolir després la gelatina per no haver-se dissolt a temps; és a dir, abans d'iniciar la clarificació. La cola de peix poc remullada es dissol amb molta dificultat en un líquid calent; sobretot la vora de les fulles, per ser més espès, triga encara més a dissoldre's.
Referències modifica
- ↑ Ronquillo, J.O.. Diccionario de materia mercantil, industrial y agrícola, 2: que contiene la indicación, la descripción y los usos de todas las mercancías (en castellà). Imprenta de Agustín Gaspar, 1853, p. 205.
- ↑ Acar, F.L.; Mallaina, C. Tratado de las falsificaciones de las sustancias medicamentosas y alimenticias y de los medios de reconocerlas (en castellà). Establecimiento Tipográfico de D. Domingo Ruíz, 1854, p. 106.