Ida Cox
Ida Cox (nascuda Ida Prather, Toccoa, Geòrgia, 25 de febrer de 1896 - Knoxville, Tennessee, 10 de novembre de 1967),[1] fou una cantant i compositora nord-americana de blues i jazz, emblemàtica del període de les cantants de blues femenines dels anys vint.[2][3] Juntament amb Ma Rainey i Bessie Smith, va fundar el gènere femení del blues.[4][5][6]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 febrer 1896  Cedartown (Geòrgia) |
| Mort | 10 novembre 1967 (71 anys) Knoxville (Tennessee) |
| Causa de mort | Causes naturals (Càncer ) |
| Dades personals | |
| Grup ètnic | Afroamericà |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant |
| Activitat | 1960 – |
| Gènere | Blues |
| Instrument | Veu |
| Segell discogràfic | Paramount |
     | |
Biografia modifica
Ida va créixer a Cedartown, Geòrgia, on cantava al cor de l'església metodista local. Al voltant de 1910, amb tot just 14 anys,[7] va treballar en grups d'espectacles de minstrel show, inclosos els White & Clark Black & Tan Minstrels, Rabbit's Foot Minstrels i els Florida Cotton Blossom Minstrels, de Pete Werley, on va conèixer el seu marit, Adler Cox. Després va fer una gira pel circuit TOBA, i va cantar amb el pianista de jazz Jelly Roll Morton el 1920.[1][2]
Va gravar els seus primers discos a Chicago el 1923 per a la Paramount. Se l'anomenà The Uncrowned Queen of the Blues, i va tenir immediatament un èxit que es mantingué al llarg de la dècada de 1920. Actuà tot sovint acompanyada per la Lovie Austin Orchestra,[8] que incloïa els músics Tommy Ladnier, Johnny Dodds i Kid Ory. Continuà cantant paral·lelament en espectacles de vodevil al sud i a la costa est. El 1923 es va unir a la companyia del pianista Jesse Crump (1897-1974), amb qui es va tornar a casar el 1927, i va treballar regularment amb l'orquestra de King Oliver. Va fer els seus últims enregistraments a la Paramount l'octubre de 1929,[8] just abans del col·lapse que patí el mercat discogràfic amb per la Gran Depressió.[1]
El 1929 va formar el seu propi conjunt, anomenat Raisin' Cain. Durant la dècada de 1930 va actuar tant amb aquest com amb els de Bessie Smith o Dede i Billie Pierce. L'any 1939, el productor John Hammond va recuperar la seva carrera convidant-la al cicle de concerts From Spirituals to Swing al Carnegie Hall de Nova York, cosa que li va permetre fer els primers enregistraments en deu anys, per a Vocalion i OKeh, on l'acompanyava especialment Charlie Christian i Edmund Hall. Va continuar actuant en clubs i teatres fins a principis dels anys quaranta.[1]
El 1945 un atac de cor va frenar la seva carrera. Després es va traslladar a Buffalo, i a partir de 1949 a casa de la seva filla a Knoxville. Va gravar per última vegada a Nova York el 1961 per a un àlbum amb Coleman Hawkins Quintet a Riverside. Va morir de càncer el 1967.[1]
Discografia modifica
Singles principals (78 rpm) modifica
- Weary Way Blues (1923)
- Graveyard Dream Blues (1923)
- Moaning Groaning Blues (1923)
- Wild Women Don't Have The Blues (1924)
- Death Letter Blues (1924)
- Blues Ain't Nothin' Else But! (1924)
- Coffin Blues (1925)
- How Long Daddy How Long (1925), a duet amb Papa Charlie Jackson
- Deep Sea Blues (1939)
Àlbums modifica
- Blues for Rampart Street, Riverside/ Original Blues Classics (1961)
- Complete Recorded Works, vol. 1, Paramount, 1923, Document Records (1997)
- Complete Recorded Works, vol. 2, Paramount, 1924, Document Records (2000)
- Complete Recorded Works, vol. 3, Paramount, 1925, Document Records (2000)
- Complete Recorded Works, vol. 4, Paramount, 1927, Document Records (2000)
- Ida Cox: The Essentials, Classic Blues (2001)
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Komara, Edward. «Ida Cox». A: Encyclopedia of the Blues (en anglès). Routledge, 2006, p. 235-236. ISBN 0-415-92699-8.
- ↑ 2,0 2,1 Datsira, Luciano. «Ida Cox, una de las grandes pioneras del blues estadounidense» (en castellà). Jazz & Cash, 25-02-2022. [Consulta: 12 setembre 2022].
- ↑ "Cox, Ida." The Palgrave Macmillan Dictionary of Women's Biography. Basingstoke: Macmillan. 2005. Credo Reference. Web. 25 March 2014.
- ↑ «Ida Cox» (en anglès). The Blues Fundation, 01-03-2019. [Consulta: 12 setembre 2022].
- ↑ «Ida Cox, blues subversivo y feminista» (en castellà). Radio Alegria Libertaria, 03-03-2019. [Consulta: 12 setembre 2022].
- ↑ Freeman, Greg. «Ida Cox» (en anglès). New Georgia Encyclopedia, 10 abril 2021.. [Consulta: 12 setembre 2022].
- ↑ Koechlin, Stéphane. Le Blues. Castor Astral, 2014, p. 224 (Castor Music). ISBN 978-2-85920-985-8.
- ↑ 8,0 8,1 «Ida Cox accompanied by Lovie Austin and her Blues Serenaders» (en anglès). The Red Hot Jazz Archive.