Identitat de Mingarelli

En el camp de les equacions diferencials ordinàries, la identitat de Mingarelli[1] és un teorema que proporciona criteris per a l'oscil·lació i la no-oscil·lació de solucions d'algunes equacions diferencials lineals en el domini real. Estén la identitat de Picone de dues a tres o més equacions diferencials de segon ordre.

La identitat

modifica

Considerem les   solucions del següent sistema (desacoblat) d'equacions diferencials lineals de segon ordre durant l'interval    :

  on  .

Fem que   denoti l'operador de diferència cap endavant, és a dir,

 

L'operador de diferència de segon ordre es troba iterant l'operador de primer ordre com a

 ,

amb una definició similar per a les iteracions més altes. Deixant de banda la variable independent   per conveniència, i suposant que   en  , hi ha la identitat:[2]

 

on

  •   és la derivada logarítmica,
  •  , és el determinant Wronskià,
  •   són coeficients binomials.

Quan  , aquesta igualtat es redueix a la identitat de Picone.

Aplicacions

modifica

La identitat anterior condueix ràpidament al següent teorema de comparació per a tres equacions diferencials lineals,[3] que amplia el clàssic teorema de comparació de Sturm-Picone.

Fem que  ,    , siguin funcions contínues de valor real en l'interval   i fem que:

  1.  
  2.  
  3.  

siguin tres equacions diferencials lineals homogènies de segon ordre en forma autoadjunta, on

  •   per a cada  , i per a tot   en  , i
  •   són nombres reals arbitraris.

Suposem que per a tot   en   tenim,

 ,
 ,
 .

Llavors, si   en   i  , llavors qualsevol solució   té almenys un zero en  .

Referències

modifica
  1. La locució va ser encunyada per Philip Hartman, segons Clark D.N., G. Pecelli, and R. Sacksteder (1981)
  2. Mingarelli, 1979, p. 223.
  3. Mingarelli, 1979, p. Teorema 2.

Bibliografia

modifica
  • Clark, D.N.; Pecelli, G.; Sacksteder, R. Contributions to Analysis and Geometry (en anglès). Baltimore, USA: Johns Hopkins University Press, 1981, p. ix+357. ISBN 0-80182-779-5. 
  • Mingarelli, Angelo B. «Some extensions of the Sturm–Picone theorem» (en anglès). Comptes Rendus Mathématique. The Royal Society of Canada [Toronto, Ontario, Canada], 1(4), 1979, pàg. 223–226.