Il filosofo di campagna

Il filosofo di campagna és una òpera en tres actes de Baldassare Galuppi, amb llibret de Carlo Goldoni. S'estrenà al Teatro San Samuele de Venècia el 26 d'octubre de 1754. L'abril de 1758 s'estrenà a Catalunya al Teatre de la Santa Creu de Barcelona;[1] el 1768 s'hi tornà a oferir, però en la traducció al castellà del llibret que havia fet Ramón de la Cruz.

Infotaula de composicióEl filòsof de pagès

Modifica el valor a Wikidata
Títol originalIl filosofo di campagna
Forma musicalòpera Modifica el valor a Wikidata
CompositorBaldassare Galuppi
LlibretistaCarlo Goldoni
Llengua del terme, de l'obra o del nomitalià
Gèneredramma giocoso
Partstres
Lloc de la narracióCampagna Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientaciósegle XVIII Modifica el valor a Wikidata
PersonatgesDon Tritemio (en) Tradueix, Eugenia (en) Tradueix, Lesbina (en) Tradueix, Lena (en) Tradueix, Rinaldo (en) Tradueix, Capocchio (en) Tradueix i Nardo (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena26 d'octubre de 1754
EscenariTeatro San Samuele de Venècia,
Estrena als Països Catalans
Estrena a Catalunyaabril de 1758 al Teatre de la Santa Creu (Barcelona) (estrena a Espanya)
IMSLP: Il_filosofo_di_campagna_(Galuppi,_Baldassare) Modifica el valor a Wikidata

Aquesta òpera fou, entre les italianes, la més popular de les estrenades entre La serva padrona de Pergolesi (1733) i La buona figliuola (1760) de Piccinni. Recorregué els teatres italians més importants i, només en el període comprès entre el 1755 i el 1759, va tenir representacions a Frankfurt, Dresden, Praga, Bratislava, Mannheim, Múnic, Brussel·les i Sant Petersburg.

Intèrprets de l'estrena modifica

Rol Tessitura Intèrpret
(estrena 26 d'octubre de 1754)[2]
Eugenia soprano Giovannina Baglioni
Rinaldo soprano[3] Angela Conti-Leonardi
Nardo tenor Francesco Baglioni
Lesbina soprano Clementina Baglioni
Don Tritemio baix Francesco Carattoli
Lena soprano Anna Zanini
Capocchio tenor Giacomo Caldinelli

Argument modifica

Tritemio vol que la seva filla Eugenia es casi amb el filòsof Nardo, però la noia està enamorada del noble Rinaldo. La criada Lesbina reemplaça Eugeina, per tal d'evitar que Nardo es reuneixi amb Eugenia, i Nardo, que mai ha vist a Eugenia, acaba enamorant-se de Lesbina creient-la la veritable filla de Tritemio.

Després d'un seguit de malentesos, Nardo pren consciència de la veritable identitat de Lesbina, però l'accepta igualment, enamorat d'ella.

Lesbina fa creure a Tritemio que vol casar-se amb ell, i aquest crida un notari. Quan arriba, Tritemio s'adona que el que hi ha és el doble casament entre Nardo i Lesbina i entre Rinaldo i Eugenia. Tritemio ha de renunciar a Lesbina, però es consola casant-se amb Lena, una neboda de Nardo.

Discografia modifica

  • 1956 - Anna Moffo (Eugenia), Florindo Andreolli (Rinaldo), Rolando Panerai (Nardo), Elena Rizzieri (Lesbina), Mario Petri (Don Tritemio) - Director: Renato Fasano - Orquestra: I Virtuosi di Roma - Testament[4]
  • 2001 - Paola Antonucci (Eugenia), Patrizio Saudelli (Rinaldo), Alessandro Calamai (Nardo), Patrizia Cigna (Lesbina), Giorgio Gatti (Don Tritemio), Sonia Prina (Lena), Cristiano Olivieri (Capocchio) - Director: Francesco Piva - Orquestra: Intermusicale Ensemble - Bongiovanni[5]

Referències modifica

  1. Alier, Roger. L'òpera a Barcelona: orígens, desenvolupament i consolidació de l'òpera com a espectacle teatral a la Barcelona del segle XVIII. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1990. ISBN 8472831655. 
  2. Gherardo Casaglia. «Première di "Il filosofo di campagna"». AmadeusOnline.net - Almanacco. Arxivat de l'original el 19 d’abril 2014. [Consulta: 17 abril 2014].
  3. Un cas de travesti de veu en una òpera bufa italiana, molt freqüent a l'època.
  4. «Baldassare Galuppi - Il Filosofo di Campagna - Renato Fasano (1956)». Operaclass. [Consulta: 17 abril 2014].
  5. «Baldassare Galuppi - Il Filosofo di Campagna - Francesco Piva (2001)». Operaclass. [Consulta: 17 abril 2014].

Vegeu també modifica

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica