Illa Séverni

illa nord de Nova Terra

L'illa Séverni o illa del Nord (rus: Се́верный о́стров, Séverni óstrov) és una illa àrtica russa, la més septentrional de l'arxipèlag de Nova Terra. Històricament havia estat anomenada Lütke Land després que Fiódor Litke l'explorés. Es troba aproximadament 400 km al nord del continent. Té una superfície de 48.904 km², cosa que la converteix en la 30a illa més gran del món.[1] El punt mes alt és el Mont Krusenstern, situat a la banda occidental del casquet glacial. L'illa forma part del Parc Nacional Àrtic Rus.[2]

Plantilla:Infotaula geografia políticaIlla Séverni
Imatge

Epònimnord Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 75° 27′ N, 60° 12′ E / 75.45°N,60.2°E / 75.45; 60.2
EstatRússia
Óblastóblast d'Arkhànguelsk Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població0 Modifica el valor a Wikidata (0 hab./km²)
Geografia
Part de
Superfície47.079 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesura115 (amplada) × 570 (longitud) km
Banyat peroceà Àrtic Modifica el valor a Wikidata
Altitud1.547 m Modifica el valor a Wikidata
Punt més altmont Krusenstern (1.547 m) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari

L'illa Séverni està separada de l'illa Iujni per l'estret estret de Màtotxkin. El quaranta per cent de l'illa està coberta pel casquet glacial de l'illa, la glacera més gran per superfície i volum d'Europa.[3] Són nombroses les glaceres a l'illa.[4] El cap Flissingski n'és el punt més oriental.

Entre 1958 i 1961 el cap Sukhoi Nos, situat a l'extrem sud de l'illa, va ser utilitzat per fer diverses proves nuclears. El 30 d'octubre de 1961 la prova de la bomba d'hidrogen Tsar va destruir tots els edificis del poble de Séverni,[5] situat a 55 quilòmetres de la zona zero de Sukhoi Nos. La Bomba Tsar és l'arma nuclear més poderosa detonada i l'explosió antròpica més gran de la història de la humanitat. Tenia un rendiment de 50 megatones de TNT, reduït des del seu rendiment màxim de 100 megatones.[6] Séverni és la seu d'una base de l'exèrcit rus i té un port.

Hi ha una estació meteorològica al cap Jelània, el punt més septentrional de l'illa.[7]

Referències modifica

  1. Romanenko, F.; Shilovtseva, O. Russian-Soviet polar stations and their role in the Arctic Seas exploration, 1995. 
  2. «Territories - Russian Arctic National Park». [Consulta: 8 octubre 2017]. Arxivat 6 de febrer 2023 a Wayback Machine.
  3. Zeeberg, J. J. «Climate and Glacial History of the Novaya Zemlya Archipelago». Russian Arctic, pàg. 82–84.
  4. «Børge Ousland heads for Novaya Zemlya». BarentsObserver. Arxivat de l'original el 25 de setembre 2016. [Consulta: 24 setembre 2016].
  5. «Big Ivan, The Tsar Bomba ('King of Bombs')». Nuclear Weapon Archive. [Consulta: 13 abril 2016].
  6. Khalturin, Vitaly I.; Rautian, Tatyana G.; Richards, Paul G.; Leith, William S. «A Review of Nuclear Testing by the Soviet Union at Novaya Zemlya, 1955–1990». Science and Global Security, 1, 13, 2005, pàg. 1–42. DOI: 10.1080/08929880590961862 [Consulta: 24 setembre 2016].
  7. Zeeberg, Jaap Jan; Floore, Pieter. Into the Ice Sea: Barents' Wintering on Novaya Zemlya: A Renaissance Voyage of Discovery. Netherlands: JaapJan Zeeberg and Rijksmuseum, 2005. ISBN 9789051707878 [Consulta: 24 setembre 2016].