Illa del Príncep de Gal·les (Alaska)
L'illa del Príncep de Gal·les (en anglès Prince of Wales Island) és una de les illes de l'arxipèlag Alexander, al sud-est d'Alaska. Amb 6.674 km² és la tercera illa més gran dels Estats Units, després de les illes Hawaii i Kodiak.
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Estats Units d'Amèrica | ||||
| Estat federat | Alaska | ||||
| Borough | borough no organitzat  | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 6.300 (0,94 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 6.675 km² | ||||
| Mesura | 72 ( ) × 217 ( ) km | ||||
| Banyat per | oceà Pacífic | ||||
Geografia modifica
L'illa fa 217 quilòmetres de llarg per 72 d'ample, amb una superfície de 6.674 km². Unes 6.000 persones viuen a l'illa, sent Craig, fundada a primers del segle xx, la comunitat més important amb uns 1.300 habitants.[1] Unes 750 persones viuen a Klawock, un poble amb llarga tradició pesquera.
A l'illa hi ha molts fiords i boscos densos. Hi ha àmplies extensions càrstiques, amb fenòmens com El Capitan Pit, de 200 metres de fondària, el pou càrstic més profund dels Estats Units. El Bosc Nacional Tongass cobreix la major part de l'illa. El clima és humit.
Història modifica
Els indígenes illencs són de l'ètnia haida.
El 1741, Aleksei Txírikov, en el segon viatge de Vitus Bering, va fer el primer desembarcament europeu a l'illa. Els espanyols la reclamaren el 1775. Una expedició britànica de 1778 sota comandament de James Cook va cartografiar la regió i el comte de La Pérouse hi va fer una expedició francesa el 1786.[2] S'hi van explotar mines d'or al segle xix i, al segle xx, urani.[3][4]
Actualment s'hi desenvolupa pesca comercial de salmons i turisme.
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Illa del Príncep de Gal·les |
- ↑ «www.gorp.com». Arxivat de l'original el 2011-12-30. [Consulta: 10 setembre 2010].
- ↑ www.pbs.org
- ↑ «ardf.wr.usgs.gov». Arxivat de l'original el 2011-08-11. [Consulta: 10 setembre 2010].
- ↑ «www.ucoreuranium.com». Arxivat de l'original el 2008-07-05. [Consulta: 10 setembre 2010].