Ilvats
Els ilvats (en llatí ilvates) eren un tribu lígur que només menciona Titus Livi.
| Tipus | grup humà  |
|---|
En parla per primer cop quan diu que l'any 200 aC es van aliar amb els ínsubres i els cenomans per lluitar contra els romans que havien establert colònies a Piacenza i Cremona. El 197 aC encara es resistien quan els seus aliats de la Gàl·lia Transpadana ja s'havien rendit, però aquell mateix any el cònsol Quint Minuci Rufus els va vèncer i el seu nom ja no torna a aparèixer.
Pel que en diu Titus Livi, se suposa que vivien a les vessants nord dels Apenins, al nord del Po, a la regió de Clastídium (Casteggio). El seu nom, com el d'altres tribus lígurs no el menciona cap dels historiadors a partir del temps d'August. Alguns erudits proposen identificar-los amb els eleats (eleates) sobre els que el cònsol Marc Fulvi Nobílior va celebrar un triomf l'any 159 aC segons diuen els Fasti, i que Plini el Vell anomena veleiats (veleiates).[1]