Impact gardening (lit. català jardineria per impactes) és el procés en el qual els impactes astronòmics fan moure la capa més externa de l'escorça de llunes i altres objectes celestes sense atmosferes. En el cas particular de la Lluna, això és més sovint conegut com a lunar gardening (cat. jardineria lunar). Els cossos planetaris que no tenen una atmosfera, generalment, també no tenen cap procés d'erosió, amb la possible excepció del vulcanisme, i com a resultat de les restes de l'impacte acumulades a la superfície de l'objecte com un aspre "sòl", comunament conegut com a regolita. Els impactes posteriors, especialment per part micrometeorits, agiten i barregen aquest sòl. Durant molt temps s'ha estimat que cada centímetre de la superfície lunar es bolca cada 10 milions d'anys.[1] No obstant això l'anàlisi més recent del satèl·lit LRO, de la cobertura de les ejeccions d'impacte, col·loca la xifra més a uns 80.000 anys.[2]

Referències modifica

  1. G. H. A. Cole, M. M. Woolfson. Planetary Science: The Science of Planets Around Stars. CRC Press, 2002, p. 96. 
  2. Quantifying crater production and regolith overturn on the Moon with temporal imaging (13 October 2016) doi:10.1038/nature19829

Bibliografia modifica