Inèrcia

resistència dels cossos a canviar el seu estat de moviment

En física, la inèrcia és la dificultat o resistència amb la qual els cossos s'oposen a un canvi d'estat pel que fa al seu moviment.[1] És a dir, un cos en repòs tendeix a romandre en repòs, i un cos que es mou amb una velocitat uniforme tendeix a seguir en moviment, segons la primera llei de Newton.[2]

Portada del llibre Philosophiae Naturalis Principia Mathematica de 1686 on es posaren les bases per a la primera llei de Newton.

La inèrcia explica per què, per exemple, una nau espacial se segueix movent indefinidament encara que se n'aturin els motors, ja que, a l'espai, el fregament que acabaria per aturar-la és zero. En canvi, un cotxe que no s'accelera s'acaba aturant a causa de la resistència de l'aire i al fregament de les rodes contra la carretera.

A la física, es diu que un sistema té massa inercial quan resulta més difícil aconseguir un canvi en el seu estat físic. Els dos usos més freqüents en física són la inèrcia mecànica i la inèrcia tèrmica. La inèrcia mecànica és una mesura de dificultat per a canviar l'estat de moviment o repòs d'un cos. La inèrcia mecànica depèn de la quantitat de massa i tensor d'inèrcia. La inèrcia tèrmica mesura la dificultat amb la qual un cos canvia la seva temperatura en estar en contacte amb altres cossos o ser escalfat.

Les anomenades forces d'inèrcia són forces fictícies o aparents que un observador percep en un sistema de referència no inercial.

La massa inercial és una mesura de la resistència d'una massa al canvi de velocitat en relació amb un sistema de referència inercial.[3] En física clàssica la massa inercial de partícules puntuals es defineix per mitjà de la següent equació, on la partícula es pren com la unitat (m1 =1):

On mi és la massa inercial de la partícula 'i', i ai1 és l'acceleració inicial de la partícula 'i', en la direcció de la partícula 'i' cap a la partícula 1, en un volum ocupat només per partícules 'i' i 1, on les dues partícules estan inicialment en repòs i a una distància unitat. No hi ha forces externes però les partícules exerceixen força les unes amb les altres.

Referències modifica

  1. Diccionari de la llengua catalana - Institut d'Estudis Catalans. 2a. Barcelona: Edicions 62, 2011, p. 955. ISBN 978-84-297-6842-8. 
  2. Gran Enciclopèdia Catalana. Volum 8. 1a edició. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1975, p. 608. ISBN 84-85194-00-4. 
  3. The Collins English Dictionary (en anglès). 2a. Londres: Collins, 1986, p. 781. ISBN 0-00-433134-6. 

Vegeu també modifica

Bibliografia modifica